Resultats de la cerca

El seu responsable fou Joan Castanyer, que no disposà mai d’un grup estable de professionals, ja que eren els mateixos que treballaven per a Laya Films quan no eren cridats a files Des del desembre del 1936 fins al gener del 1939 van sortir prop de cent edicions del noticiari Comptant amb filmacions pròpies i d’altres provinents de reporters republicans i de noticiaris estrangers, amb els quals mantenia acords d’intercanvi, aquest diari cinematogràfic aconseguí una regularitat doblement admirable, atès el context de guerra en què es produïa i els mitjans reduïts dels quals es disposava, tant…

Vida Entrà d’aprenent a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on feu d’ajudant de fotografia de Josep Gaspar a Los sucesos de Barcelona Semana Trágica 1909 A partir del 1910 esdevingué l’operador habitual de la casa i rodà nombrosos documentals i reportatges per a noticiaris, entre els quals destaca Incendio del cine "La Luz" de Villarreal 1912 El 1915 filmà a l’Hospital Clínic de Barcelona una sèrie de curts documentals, Operaciones quirúrgicas del oftalmólogo doctor Ignacio Barraquer , els quals, realitzats amb força rigor i perícia tècnica de microcinematografia, han estat…

Al setembre del 1921 fundà, amb Antoni Cànovas i Rigalt, la Good Silver Film Corporation traducció anglesa del cognom Bonaplata, productora que debutà amb Lilian , del director artístic de la casa, Joan Pallejà John Pellears El 1923 constituí el Consorcio Internacional de Explotaciones Cinematográficas CIEC, domiciliat a Barcelona, que el 1926 obrí una sucursal a París, on anà a viure Bau-Bonaplata Amb l’objectiu de presentar les grans superproduccions europees, el 1926 creà i dirigí la Federación Cinematográfica Latina FCL, que el 1927 es convertí en concessionari exclusiu, per a l’Estat…

Vida Fabricant de licors a Tortosa, polític i aficionat al cinema, al principi del sonor, i veient les possibilitats que obria el doblatge, s’establí a Barcelona, on creà un senzill estudi de doblatge i sonorització anomenat Española de Films 1934 Malgrat la seva especialització en so, s’hi rodaren els interiors de Al margen de la ley 1935 d’Ignasi F Iquino, de qui fou un bon amic El 1937, en plena guerra, fou empresonat amb la seva esposa, mentre que el seu fill gran, Emili Homedes Clavero, entrà a Laya Films per rodar-hi noticiaris La firma Española de Films fou confiscada per…

Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi A Isasi-Isasmendi, Barcelona, Suevia Films Cesáreo González, Madrid ARGUMENT AIsasi-Isasmendi, Luis de los Arcos, Juli Coll GUIÓ A Isasi-Isasmendi, L de los Arcos FOTOGRAFIA Joaquín Hualde blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge, Mercè Canela pianista SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Nelida, Vicente Parra András Pulac, Albert Hehn Igor Solov, Lida Baarova Anna, Tomás Blanco Rotzy, Lluís Orduña Basiliev, Luis Induni Stanislav, Arturo Fernández Ustic,…

Vida S’inicià en el cinema amateur rodant curts com ara L’home que jo he mort i La medicina , amb Josep Maria Ponsetí i Josep Arrufat, i els documentals Ibiza i L’Escola del Mar , que foren guardonats 1935-36 Secretari de l’Associació de Cinema Amateur del FAD 1935 i jurat en concursos amateurs , escriví esporàdicament a "Films Selectos" 1930-37 També realitzà actualitats a Barcelona i València, i documentals i noticiaris per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, en collaboració amb Ramon Biadiu 1936-37 Dirigí i muntà Un día de guerra en el frente de Aragón 1936, primer…

Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial  i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…

Vida Enginyer industrial, s’inicià en el cinema collaborant en el Cineclub de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona 1971-76 Muntà la distribuïdora de films marginals Central del Curt 1974-82 i la seva productora Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975-82, amb la qual rodà en equip Un libro es un arma 1975, Can Serra La objección de conciencia en España 1975-76 els tres noticiaris La Marxa de la Llibertat , La dona i El Born 1977, i Les energies 1978-79 Durant aquests anys escriví textos sobre el cinema independent i alternatiu en les revistes "Cinema 2002"…

Fou el continuador dels antics laboratoris Editorial CinematográficaTrilla, que havia fundat Pere Trilla i Baliu Tingué una sucursal a Madrid, i l’estiu del 1945 el laboratori patí un incendi Amb l’objectiu d’ampliar els laboratoris barceloní, els propietaris llogaren un edifici a l’avinguda Diagonal i el seu laboratori es convertí en el de més capacitat productora de l’Estat Atenia amb la màxima rapidesa encàrrecs relacionats amb el revelatge de negatius, tiratge de còpies i retolació també disposava de sales de muntatge i de proves amb doble equipament sonor El 1960 la direcció fou assumida…