Resultats de la cerca

Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat

Fou reclutat a Culver City EUA per la MGM com a redactor i traductor de versions espanyoles d’originals nord-americans en el moment del pas del cinema mut al parlat Intervingué en la farsa musical Estrellados 1930 i en la comèdia De frente, marchen 1930, ambdues d’Edward Sedgwick i protagonitzades per Buster Keaton, escrivint les lletres en castellà de les cançons i dirigint els diàlegs actuà en el melodrama Wu Li Chang 1930, Nick Grindé, del qual dirigí la supervisió escènica, i en el drama La fruta amarga 1930-31, Arthur Gregor Dirigí, amb el nom de SA de Alberich, Films La…

Vida De jove s’establí a Los Angeles, on obrí una acadèmia de ball al Hollywood Boulevard El 1929 debutà en el cinema en un film parlat en castellà, Sombras de gloria Andrew L Stone, de la Fox, empresa que el contractà per a dirigir els balls de One Mad Kiss 1930, Marcel Silver i James Tinling Després intervingué en una vintena de títols com a característic, alguns dels quals eren versions espanyoles d’originals nord-americans per al mercat de parla hispana Excellí en els films musicals i fou dirigit per alguns realitzadors de prestigi El 1935 escriví el guió de Devil Monster , de S E Graham…

Vida Continuador de l’obra del seu pare, Guillem J Guillén i Garcia, de ben petit s’interessà per la tècnica de les comunicacions El 1904 construí el primer receptor de ràdio de Barcelona en el laboratori del pare, que permetia escoltar els senyals horaris de la Torre Eiffel D’aquí li vingué la idea d’installar una emissora a Barcelona Amb Eduard Solà creà la revista "Radiosola" 1923-24 i realitzà unes primeres proves radiofòniques en el túnel del teatre Grec de Montjuïc Finalment, al novembre del 1914 fundà i inaugurà EAJ-1 Ràdio Barcelona, primera emissora legal de l’Estat espanyol que dos…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la Imatge Ferran Llagostera, Barcelona, Rioja Films Logroño, Institut del Cinema Català Barcelona REFERENT LITERARI Basat en la novella L’aventura de Saïd 1995, de Josep Lorman GUIÓ JL Roig FOTOGRAFIA Xavier Camí color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Glòria Martí MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Eduardo Arbide  SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Naoufal Lhafi Saïd, Núria Prims Anna, Marouane Mribti Hussein, Mercè Sampietro Helena, la mare d’Anna, Jordi Dauder el pare de l’Anna, Samir Quchiri Ahmet, Choukri Gabteni Taib, Javier Nart l’advocat, Luis…

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan Opera House…

Vida Fou empresari del cinema que el seu pare construí a la seva ciutat, el Monmari, després anomenat Capri A partir del 1948 també s’incorporà al moviment que impulsà Jordi Bringué des de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes, i des del 1974 a la Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat Com a cineasta rodà en 9,5, 16 i 35 mm disset títols entre el 1956 i el 1976, entre els quals destaquen els curts Ballet burlón 1957 2a versió en 35 mm, 1959, realitzat amb la tècnica d’animació d’objectes i que fou seleccionat per representar l’Estat espanyol en els festivals internacionals de…

Vida A dotze anys ingressà com a aprenent en una sucursal de la Pathé Frères a Barcelona i a quinze rodà alguns reportatges i documentals Hi ocupà diversos càrrecs fou oficial d’operador 1916 i realitzà una cinta sobre uns greus esdeveniments que succeïren a Sabadell fou programista 1921, i anà a Palma com a programador en cap 1922 Continuà rodant reportatges d’actualitat, com ara Homenaje a Blasco Ibáñez 1922, per a la Gaumont Fou nomenat cap de la sucursal de la distribuïdora Julio César a València 1923, ciutat on filmà documentals, feu de director de fotografia Valencia, protectora de la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films MCussó i Ferrer, Barcelona GUIÓ PParcerisas, MCussó i Ferrer FOTOGRAFIA Llorenç Soler color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Anastasi Rinos, Germán Lázaro MÚSICA Manel Camp INTERPRETACIÓ Quim Lecina Walter Benjamin, Francesca Neri Asja, Bozena Lasota el guia, Klaus JGerke el narrador, Rosa Raich Mme Gurland, Marcel Muntaner Samuel, Jean Selz ell mateix, Gisèle Freund veu en off , Antonio Chamorro, Jordi Rediu ESTRENA Barcelona, 27021992 Sinopsi El film entremescla elements ficticis i documentals per…

Vida Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari 1914 Participà en la creació de la revista literària "Festa" Molins de Rei 1913-16, en la qual publicà contes curts El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué En aquesta etapa comptà amb la collaboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames dirigits per…