Resultats de la cerca

Vida Autodidacte creatiu, encuriosit i estudiós dels procediments tècnics feia "el capicua", el cinema continu Feu d’operador al front de Guadalajara el 1936 amb la seva màquina de 35 mm Hertel després es prodigà per collegis, cineclubs, entitats i festivals d’arreu de l’Estat espanyol Com a operador de cabina feu d’instructor del cinema en relleu 3D per Catalunya i l’Estat espanyol Fou empresari del cine Brisa Mar de Comarruga La seva tasca fou reconeguda el 1982 per la Generalitat i els crítics, i el 1991 la Germandat del Cinema li atorgà una medalla d’or pels seus cinquanta anys d’…

Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils, mecanisme que…

El 1933 passà a dir-se Cinematográfica Industrial, SAE CISAE Entre les tècniques que s’hi empraren cal destacar l’acetificació de la pellícula cinematogràfica, un procediment aleshores nou que es podia aplicar en qualsevol tipus de cinta muda, sonora, color Aquesta operació mecànica garantia la inalterabilitat del material, tot mantenint-ne la flexibilitat D’altra banda, també treballà en un procediment propi de revelatge de color mecanitzat, batejat amb el nom d’helicromia, i disposà d’una màquina Multiplex per a trucatges També s’hi feia la regeneració de les pellícules usades, el poliment…

Vida D’origen italià, el 1920 entrà com a director literari a la distribuïdora cinematogràfica Miguel de Miguel, en la qual realitzà l’adaptació al castellà de Quo Vadis 1924, Arturo Ambrosio i Gabriele D’Annunzio També treballà com a director artístic i redactor de rètols d’Exclusivas Diana 1927, que fou la primera empresa espanyola que subtitulà films sonors, amb obres pioneres com ara El cantor de jazz The Jazz Singer , 1927, Alan Crosland i L’arca de Noè Noah’s Ark , 1929, Michael Curtiz i Darryl F Zanuck Sempre amatent a tots els avenços del sonor, construí i patentà el…

L’empresa nasqué amb el nom de Texidó y Baliarda, SA, però al cap de pocs mesos es convertí en Texidó, Baliarda y Giró, SA, en entrar Manuel Giró i Minguella a formar part de l’empresa De la seva comercialització se n’ocupà Cinematográfica Astrea, SA, propietat del distribuïdor Josep Fugarolas i Arquer i soci de la companyia Ibérica Films El 1930 s’estrenà al Salón Kursaal de Barcelona el seu primer equip sonor OSSA, basat en el sistema de disc Vitaphone i l’any següent la societat primigènia esdevingué oficialment Orpheo Sincronic, SA A partir d’aquell moment les seves installacions de…

Vida Afeccionat a la fotografia i el cinema des dels quinze anys, ben aviat s’inicià en la professió de fotògraf, que exercí al llarg de la seva vida El 1926 adquirí un aparell de 35 mm i es convertí en un dels pioners del cinema a les Terres de Ponent Rodà films d’actualitat per a la Fox Film Corporation, a més de les seves primeres cintes amateurs , com Broma pesada 1926, produïda per la seva pròpia marca Cervera Films A principi de la dècada del 1930 entrà en contacte amb les entitats pioneres de l’amateurisme català, l’ACA de Barcelona i la Secció de Cinema Amateur del CEC En aquesta…

Al començament funcionà com un laboratori dedicat al tiratge de còpies i elaboració de títols, fins que el mateix any ja començaren a dirigir la primera producció de la casa, Emboscada trágica Seguidament incorporaren Domènec Ceret de director, guionista i protagonista d’una sèrie de curts còmics, Los cuentos baturros 1915-16, el gran èxit de la qual motivà la filmació, també per D Ceret, de la Serie excéntrica Cardo 1915-16, personatge que imitava Charlot, i de Calines y Gedeón, detectives 1916, de la qual només es feu un episodi La bona marxa del negoci feu que la casa es decidís a rodar…

Vida Nasqué en el si d’una família illustrada, en la qual destacaren el seu avi patern, l’historiador i banquer Francesc Monsalvatje i Fossas , i el seu pare, Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias , mort en plena joventut, el 1921, fet que obligà el petit Xavier, de només nou anys, a anar a viure a Barcelona a casa del seu avi matern Format pedagògicament a l’escola Montessori, la seva vocació musical el menà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Lluís Millet, Enric Morera, Jaume Pahissa i violí amb Francesc Costa A més de la formació rebuda, Montsalvatge reconeixia l’impacte que li…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…