Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Mercè Sampietro i Marro
Cinematografia
Actriu.
Vida S’inicià al teatre amateur a tretze anys Es matriculà a l’Institut del Teatre, on participà en el grup Cátaros, si bé l’abandonà al primer curs quan se li presentà una substitució a La noche de los asesinos 1968 al costat de Juan Diego i Emma Cohen S’installà a Madrid i treballà en dues obres d’Ana Diosdado Olvida los tambores i Usted también podrá disfrutar de ella A la dècada del 1970 combinà teatre, televisió, doblatge posant la veu a Diane Keaton o Leslie Ann Warren i cinema en debutar en petits papers en films com A un Dios desconocido 1977, Jaime Chávarri i El crimen…
Eduard Solà i Guardiola
Cinematografia
Distribuïdor.
Collaborà amb el seu germà Josep en la creació el 1912 de la revista "El Mundo Cinematográfico" Més tard, el 1914, fou nomenat director a l’Estat espanyol de la casa francesa Éclair, situada a Barcelona, en substitució de Marcel Vandal i Paul Dubas El 1916, establert pel seu compte i amb el distintiu comercial de Solà, S en C , es convertí en distribuïdor exclusiu per a l’Estat de la producció d’Éclair - Barcelona, societat creada aquell mateix any amb la finalitat d’editar cintes còmiques i documentals, la realització de les quals s’encomanà a Francisco Elías, antic empleat de…
Manuel del Val i Sáiz
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida A dotze anys, entrà a treballar a CB Films de Barcelona, on tingué de company Tomàs Pérez i Collell, i tots dos marxaren el 1953 a Filmax, estudis en què T Pérez exercí de cap de vendes Després d’ocupar la gerència de la sucursal de Barcelona, el 1962 fou designat titular del departament de vendes en substitució del seu amic, càrrec que ocupà fins que el 1971 comprà, juntament amb Francisco Balcázar, les accions del fundador Alfredo Talarewitz El 1979, un cop tancada Filmax, i també Bengala i Concordia, marques incorporades a la casa el 1965 i el 1968, respectivament, M del…
In-Cine
Cinematografia
Distribuïdora creada a Barcelona el 1968 per Alfredo Matas, que ja havia fundat l’exhibidora CINESA (1958), que explotà el sistema de projecció Cinerama, i la productora Jet Films (1961.
In-Cine nasqué amb la voluntat de ser una companyia d’abast estatal, especialitzada en la importació i presentació de films realitzats en 70 mm, un equivalent del Cinerama, produccions que, a més d’espectaculars, oferien la possibilitat d’incrementar els preus de taquilla, controlats i congelats pel govern La firma nasqué amb capital aportat pels germans Eduardo i José Antonio Sáinz de Vicuña, accionistes majoritaris de la Warner Española, i Jaume Castell i Lastortras, vicepresident de CINESA i primer president d’In-Cine El 1970, el consorci d’empreses de Matas s’associà amb el grup Impala…
Magí Murià i Torner
Cinematografia
Director, periodista i comerciant cinematogràfic.
Vida Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari 1914 Participà en la creació de la revista literària "Festa" Molins de Rei 1913-16, en la qual publicà contes curts El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué En aquesta etapa comptà amb la collaboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames…
Isona Passola i Vidal
© Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno
Cinematografia
Productora, guionista i realitzadora cinematogràfica.
Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes” 1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…
,
Agrupació Fotogràfica de Catalunya
© Agrupació Fotogràfica de Catalunya
Fotografia
Cinematografia
Entitat creada a Barcelona el juny de 1923 per al foment i la difusió de l’art fotogràfic, i que també prestà atenció a la cinematografia.
Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que…
,
Lluís Racionero i Grau
CCMA
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Economista i escriptor en català i castellà.
Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…
, ,
Hispano Films
Cinematografia
Productora i laboratori fundats el 1902 per Lluís Macaya i Albert Marro.
Tingué continuïtat fins el 1918, tot i que amb diversos noms Inicialment era coneguda com a Casa Macaya o Macaya-Marro 1902-06 En morir el primer, l’empresa passà a dir-se Marro-Soler i Cia 1906-08 En aquesta segona època fou contractat Ricard de Baños com a operador, el qual arribà a compartir la direcció amb Marro El 1908 Josep Maria Tarré entrà com a soci capitalista en substitució de Soler i la productora experimentà un altre canvi i passà a ser Marro i Tarré, S en C 1908-09 Amb l’arribada de Tarré rebé un fort impuls i obrí nous locals a Barcelona, i a Madrid inaugurà una sucursal Cap a…