Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Historiografia catalana
Erudit i diplomàtic.
Vida i obra Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió Era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga Es doctorà en arts i filosofia el 1688 L’any següent adquirí la baronia de Pierola i el 1692 rebé de Carles II el privilegi de cavaller Tal com explica Josep Rafael Carreras i Bulbena, viatjà per Castella i França i entrà en contacte amb erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la segona part de la crònica de Pujades a la biblioteca del bisbe de Rouen Reuní una…
Pere Joan Comes
Historiografia catalana
Canonge, arxiver i cronista.
És autor del Llibre d’algunes coses assenyalades 1583, redactat quan era un jove escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de Barcelona L’obra de Comes s’inicià amb una història del conseller en cap Joan Fiveller, i el dietari pròpiament dit és dividit en quatre llibres El primer comprèn del 1423 al 1462, i tracta dels fets ocorreguts des de la mort de Martí I, el regnat d’Alfons IV, la seva conquesta de Nàpols i l’enfrontament amb Gènova amb moltes referències a qüestions militars, com l’usatge Princeps namque , la mà armada i la formació de forces navals per a combatre…
Esteve Gilabert Bruniquer i Riera
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Cronista, funcionari municipal i diplomàtic.
Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…
, ,
Rafael Cervera
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i receptor de mestre racional de la Cort a Barcelona, fou ambaixador de Barcelona davant Felip IV 1626 i ocupà el càrrec de conseller segon de Barcelona 1628 Publicà una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot resumida 1616, i en el pròleg afirmà que els historiadors escrivien en castellà per la pressió dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del ejército y armada de Francia en Cataluña en 1285 y de la valerosa resistencia que los catalanes con su rey Don Pedro hicieron 1793, amb clares intencions…
Gabriel Alomar i Vilallonga
Historiografia catalana
Assagista, poeta i polític.
Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i la carrera de lletres a Barcelona Exercí com a professor a Palma, Figueres i Gijón La seva producció literària fou publicada en La Roqueta , on signava els articles amb el pseudònim Biel de la Mel Desenvolupà una intensa activitat política, i el 1908 fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya En les eleccions del 1931 fou elegit diputat per Barcelona, escó que canvià pel de Mallorca Entre el 1932 i el 1934 fou ambaixador a Itàlia, i des del 1937, a Egipte Considerat un dels intellectuals més brillants del primer…
Bernat Guillem Català de Valleriola i Vives de Canyamars
Historiografia catalana
Poeta i memorialista.
Vida i obra Cavaller i net de Guillem Ramon Català de Valleriola, ocupà diversos càrrecs al Regne de València veedor general de la costa marítima, ambaixador, representant de l’estament militar, i fou cavaller de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1605 Les seves inquietuds literàries el portaren a fundar, el 1591, a casa seva, l’Acadèmia dels Nocturns, formada pels lletraferits Gaspar Aguilar, Guillem de Castro, el cronista Escolano, Andreu Rei d’Artieda i Francesc Agustí Tàrrega, entre d’altres Els seus integrants usaren sempre pseudònims relacionats amb aspectes de la nit i Català de…
Joan Pere Fontanella
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat d’Osca i exercí a Barcelona, ciutat on s’establí i on adquirí un gran prestigi com a jurisconsult El 1612 publicà De pactis nuptialibus sive de capitulis matrimonialibus tractatus , en dos volums el segon publicat el 1622, que fou editat també a Ginebra 1638, a Venècia 1647 i a Lió 1667 —fou un dels pocs juristes catalans de l’època amb prestigi internacional—, en què el comentari de les diverses clàusules contingudes en uns capítols matrimonials fou el motiu per a tractar un ampli ventall de qüestions com ara els privilegis dels grups…
,
Francesc Bouligny i Paret
Historiografia catalana
Historiador, colonitzador, traficant d’esclaus i militar.
Els seus pares, comerciants marsellesos de remot origen italià, s’establiren l’any 1717 a la ciutat d’Alacant amb l’adveniment de la dinastia borbònica Al voltant del 1758, els Bouligny arribaren al seu zenit a Alacant, i de seguida començà la decadència familiar Francesc, el setè de tretze fills, després d’estudiar gramàtica durant tres anys a la Universitat d’Oriola, i en vista de la mala marxa del negoci familiar, ingressà en la milícia, com a cadet al regiment d’infanteria de Zamora Dos anys després passà al regiment de Reales Guardias de Infantería Española, i al cap de dos…
Pere Tomic
Historiografia catalana
Cavaller i historiador.
Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…
Joan Margarit i de Pau
Historiografia catalana
Historiador i orador.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya vg historiografia humanística Estudià dret canònic i civil a Bolonya Fou bisbe d’Elna 1453 i de Girona 1462, cardenal 1483, canceller de Joan II i Ferran II, nunci papal a la Corona d’Aragó i ambaixador a la cort pontifícia Participà en el congrés de Màntua 1459-60 com a representant del rei Joan II per tal de salvaguardar els interessos catalanoaragonesos a Itàlia i fou partidari destacat de la causa reialista durant la guerra civil catalana contra l’esmentat monarca Reuní…