Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Combat de Palafrugell
Revolta popular ocurreguda a Palafrugell contra les tropes castellanes
Manufactures del Suro, a Palafrugell
Tres homes de la casa Bender Anunci de Fills de HA Bender Anuario de la Exportación , 1901 Fills de HABender era la primera empresa surera al final de segle Bender era el nom d’una família i d’una empresa surera alemanya amb seu a Frankental Baviera Era una empresa manufacturera i al començament comprava la primera matèria a l’Empordà La seva sucursal empordanesa, a Sant Feliu de Guíxols, s’establí el 1851 i aleshores era purament comercial comprava el suro i l’exportava a Alemanya, on el treballaven Cap al final del segle XIX el comerç es convertí en fàbrica a nom de Fills de H A Bender En…
Es publica a Palafrugell "La Sardana"
Apareix a Palafrugell el setmanari bilingüe "La Sardana", primera publicació dedicada al món d’aquesta dansa
Constituïda a Palafrugell la cooperativa de consum L’Econòmica Palafrugellenca
Es constitueix a Palafrugell la cooperativa de consum L’Econòmica Palafrugellenca
Calella de Palafrugell celebra mig segle de la Cantada d’Havaneres
La localitat de Calella de Palafrugell Baix Empordà celebra els 50 anys de la Cantada d’Havaneres, un esdeveniment anual que ha contribuït a popularitzar aquest gènere de cançó Unes 30000 persones assisteixen a la commemoració, en què actua la cantautora de Palafrugell Sílvia Pérez Cruz i els grups Port Bo, Bergantí i Peix Fregit
Festa il·legal massiva a la Costa Brava
Una quarantena de barques i llanxes es reuneixen a les cales d'en Massoni i la Banyera Russa, a la costa de Palafrugell Baix Empordà per celebrar una festa illegal L’entitat ecologista Salvem el Golfet denuncia aquesta pràctica illegal que s’ha posat de moda aquest estiu, molt sovint en zones protegides El dies següents, per denúncies dels veïns, la policia municipal desmantella alguna de les festes i en multa els organitzadors
Els Forgas, a Begur
Lletra de canvi de Francesc Forgas, 1884 L’empresa surera es creà a Begur el 1790, segons afirmava la mateixa família Però l’impuls li arribà de Francesc Forgas i Elias, nascut al mateix Begur el 1824 Era un comerciant de corall, que vendrà també taps de suro i que aviat es concentrà en la fabricació de taps destinats a l’exportació En collaboració amb Esteve Roura, de Calonge, el 1870 obrirà una oficina a Londres, mercat tradicional dels tapers catalans També conjuntament amb Roura, comprà grans extensions de terreny a la província de Cadis, cobertes d’alzines sureres, que li asseguraven la…
Tomàs Brugada, a Sant Feliu de Guíxols
Tomàs Brugada i Rifà era ganxó, nascut el 1861 La família no li aportà cap patrimoni i es va haver d’espavilar sol Quan tenia vint-i-cinc anys, el 1886, fou el segon soci de G Ferrer, Brugada i Companyia, que començarà a treballar el suro a la seva població d’origen Aviat es convertirà en T Brugada i Companyia, essent-ne ell l’autèntic motor Com a empresari, la seva activitat es manifestarà en un doble sentit la creació i consolidació d’un mercat exterior i la mecanització del procés productiu El seu primer mercat serà el dels Estats Units, que Tomàs Brugada coneixia bé, ja que havia viscut…
La indústria surera, la més internacional
La indústria surera catalana es concentra a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès, al voltant dels boscos d’alzina surera Però la producció catalana de suro serà molt aviat insuficient i se n’haurà d’importar d’altres zones de l’estat —Andalusia i Extremadura— o de l’estranger —Portugal, el Marroc i Algèria— La principal aplicació del suro era la fabricació de taps Uns taps que es destinaven a ampolles de vi, xampany, cervesa o licors i que tenien com a principals clients els productors d’aquestes begudes alcohòliques França, Alemanya, la Gran Bretanya, el mateix estat espanyol,…
La Companyia General del Suro, SA
Manuel Pereña, quatre bancs i Francesc Cambó Manuel Pereña i Salvatella era un català establert a Brusselles, interessat en el negoci surer Fou el creador i el principal accionista de la Compagnie Commerciale et Industrielle du Liège CIL, que farà una tasca d’integració d’una gran quantitat d’empreses sureres europees aprofitant la situació de crisi del sector El 1929, Manuel Pereña projectà crear a Madrid La Industrial Corchera Ibérica SA, amb un capital de 15 milions de pessetes, aportant les filials de CIL a Espanya Entre aquestes empreses n’hi havia tres de catalanes La Suberina, SA i La…