Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Reorganització de les fires de canvi a Barcelona
Es reorganitzen les fires de canvi a Barcelona i es fixen els primers tipus de cotització oficials admesos per l’Església
Primer dia operatiu de l’euro
Els mercats financers europeus comencen a treballar amb euros, la moneda que des del passat dia 1 és la unitat de compte del Sistema Monetari Europeu En la seva estrena, l’euro revalora la seva paritat en relació amb les dues principals monedes del món, el ien i el dòlar Londres, on l’euro baixa la seva cotització el 0,05%, és l’excepció dels grans mercats europeus
El Banco Santander compra el Banco Popular per evitar-ne la fallida
El Banco Santander compra per un euro el Banco Popular, abocat a la fallida a causa de la seva elevada exposició a la bombolla immobiliària El rescat, avalat pel Banc Central Europeu, no comporta cap càrrega per als contribuents, segons la presidenta del Santander, Ana Botín, i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària FROB, i té per objectiu garantir els dipòsits dels clients La Comissió del Mercat de Valors ordena suspendre la cotització del Popular
Comença la privatització d’Argentaria
Es posen a la venda 35760000 accions del grup bancari Argentaria, que corresponen al 29,2% del capital d’aquest banc que encara és en mans de l’Estat El primer dia de venda de les accions, les demandes de compra tripliquen l’oferta d’accions Un cop fixada la cotització de les accions 10457 pessetes per als particulars i 10790 per a les institucions, al final de febrer, l’Estat obté per la venda 340000 milions de pessetes
El Banc Central Europeu rebaixa mig punt el preu del diner
El president del Banc Central Europeu BCE, Wim Duisenberg, anuncia una reducció dels tipus d’interès del 3% al 2,5% La rebaixa, que vol estimular el creixement econòmic de la zona de l’euro, s’aprova després de constatar el bon comportament de la inflació als països de la UE La mesura provoca una important caiguda de la cotització de l’euro en relació amb el dòlar a les borses, mentre molts analistes opinen que la rebaixa pot suposar un risc d’inflació
El mercat financer i el sistema bancari català, 1844-1864
Lletres de canvi El desenvolupament del procés d’industrialització a Catalunya J Nadal, 1975 M Izard, 1973 i J Maluquer, 1976 comportà que durant el període comprès entre 1840 i 1865 es produís una profunda transformació de les estructures financeres del país, respecte de la qual cal tenir en compte que aquest canvi es concentrà molt acusadament a Barcelona, on aparegueren una banca i un mercat borsari modern que, de bon principi, tendiren a projectar la seva activitat sobre tot el Principat que aquestes noves institucions financeres no van suplantar els instruments financers tradicionals, ni…
La propietat rústica i l'accés a l'explotació de la terra al segle XIX
Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…
El cotó, el rei del tèxtil
Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…
Banca i mercat de capitals, 1866-1914
La crisi de 1866 L’any 1866 el sistema financer català va patir la pitjor crisi de la seva historia, la més devastadora quant als efectes que tingué sobre les institucions financeres Quadre 1 Tipus de rendiment de les obligacions de companyies de ferrocarrils i del deute perpetu al tres per cent consolidat anterior, 1864-1867 La crisi va esclatar a Barcelona quan es tingué notícia del pànic financer que s’havia desfermat a Londres el 10 de maig i que posava terme al clima de malestar profund que hi havia als principals centres mercantils europeus De fet, el desballestament del sistema de…
Les finances: l'hegemonia de la banca forastera
Una guerra mundial i una crisi bancària, com a pròleg 1914-1922 El marc financer Acció del Banc de Catalunya, 1929 Catalunya és una excepció dintre del conjunt d’Espanya, si tenim en compte que inicià i desenvolupà un procés d’industrialització, seguint el model europeu, malgrat la seva manca de primeres matèries També és una excepció, ara en el conjunt europeu, en el sentit que tant a la Gran Bretanya com al continent, banca i industrialització foren dos conceptes que es mogueren plegats La banca podia facilitar, i havia de fer-ho, el desenvolupament industrial o bé directament prenent una…