Resultats de la cerca

El príncep Felip de Borbó presideix els actes d’inauguració de les obres de restauració del monestir de Sant Pere de Rodes Alt Empordà, als quals també assisteixen el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i altres personalitats del món polític i cultural La restauració, que va començar amb els treballs arqueològics del 1989 i que es va rellançar a partir de l’elaboració del pla director l’any 1992, ha costat 600 milions de pessetes, que han aportat la Generalitat de Catalunya i Caja Madrid

El tennista català Fèlix Mantilla, de 24 anys, guanya la final del torneig Comte de Godó davant el marroquí Karim Alami en tres sets 7-6, 6-3, 6-3 És el vuitè torneig que aconsegueix Mantilla i el més important de la seva carrera El torneig no ha aportat cap novetat en la lluita pel lideratge en la classificació de l’ATP perquè l’actual número 1, Pete Sampras, va retirar-se per una lesió després del primer partit, i el número 2, Carles Moyà, va caure en quarts de final davant Mantilla

Un tribunal militar de Camp Lejeune Carolina del Nord condemna a sis mesos de presó Richard Ashby, el pilot que al febrer del 1998 va causar la mort de 20 persones que viatjaven en un telefèric a Itàlia Ashby, que el 3 de març va ser absolt de l’acusació d’homicidi involuntari amb relació a aquest fet, és condemnat per obstrucció a la justícia ja que va destruir una cinta de vídeo de l’accident que podria haver aportat informacions sobre el cas La sentència també estableix que Ashby i l’altre pilot de l’avió, Joseph Schweitzer, siguin expulsats de l’exèrcit

L’estadi de la Cartuja de Sevilla acull la darrera jornada de la VIIa edició del Campionat del Món d’atletisme Els atletes nord-americans són els que aconsegueixen més medalles 11 d’or, 3 de plata i 3 de bronze i a més han aportat les principals estrelles dels campionats, els velocistes Maurice Greene 3 medalles d’or i Michael Johnson dues medalles d’or i rècord del món dels 400 m, l’únic dels campionats La principal decepció és Marion Jones, que només conquereix una de les quatre medalles d’or a què aspirava, per culpa d’una lesió Espanya obté quatre medalles, entre les quals la…

Medalla de l’Exposició general catalana, 1871 L’economia catalana es transforma, des de la fi del segle XVIII a l’inici del XX, d’una economia agrària en una economia plenament industrial És cert que a la segona meitat del set-cents ja presentava signes evidents d’haver-se convertit en una economia de mercat No ho és menys que havia desenvolupat una xarxa molt complexa per a la distribució dels seus productes a l’exterior —sobretot a la resta d’Espanya i a les colònies americanes— i que generava un corrent potent d’exportacions cap a la resta del món —especialment cap a Holanda i cap a la…

Introducció Energia i industrialització Turbina d’una fàbrica tèxtil a Manresa El procés de creixement econòmic accelerat que ha tingut lloc als països que avui anomenem industrialitzats, des del final del segle XVIII i, sobretot, des de mitjan segle XIX, s’ha caracteritzat per un augment espectacular del consum d’energia De fet, podríem qualificar la industrialització com un procés en el qual s’ha tendit a fabricar els productes amb menys hores de treball però amb més despesa energètica L’increment de la demanda d’energia no es va limitar a la producció de béns També els particulars, en la…

Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…

La crisi de 1866 L’any 1866 el sistema financer català va patir la pitjor crisi de la seva historia, la més devastadora quant als efectes que tingué sobre les institucions financeres Quadre 1 Tipus de rendiment de les obligacions de companyies de ferrocarrils i del deute perpetu al tres per cent consolidat anterior, 1864-1867 La crisi va esclatar a Barcelona quan es tingué notícia del pànic financer que s’havia desfermat a Londres el 10 de maig i que posava terme al clima de malestar profund que hi havia als principals centres mercantils europeus De fet, el desballestament del sistema de…

Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…

L’economia catalana de l’estabilització a la crisi trets generals Portada de la revista «Destino» de l’1 de febrer de 1964, que mostra una fotografia d’una caravana de cotxes, sota el titular "Cuando todos tengamos coche" El 21 de juliol de 1959, després d’uns quants mesos de negociacions i de dubtes, era aprovat pel govern espanyol el decret llei anomenat d”’Ordenación económica”, peça clau de la nova política econòmica, amb la qual s’intentava d’evitar la gravíssima crisi a la qual hom veia abocada l’economia espanyola L’anomenat Pla d’Estabilització era un tractament de xoc que tingué, ben…