Resultats de la cerca

Situació Bases i fragments de columna pertanyents a un possible porxo del claustre d’aquest antic convent, atribuïbles al final de l’època romànica, apareguts dins una cisterna del seu malmès edifici ECSA-J Gallart Les restes de l’antic convent dels trinitaris es troben situades al Carrer Major de la vila d’Anglesola, a l’alturadel Raval PRG Mapa 33-15 389 Situació 31TCG405135 Història El convent dels trinitaris a Anglesola fou fundat el 1204, d’acord amb sant Joan de Mata, pels nobles Berenguer II d’Anglesola i la seva esposa Anglesa, senyors de la vila i el castell d’Anglesola…

Situació Fortificació situada als peus del Montsec, davant la plana d’Àger És a poc més d’1 km cap a l’W de l’ermita de Pedra Mapa 32-12289 Situació 31TCG137552 Cal agafar la pista del coll d’Ares, que s’enfila fins al cim del Montsec, i arribar al mas Masierol La masia de la Torre del Negre o masia de la Torre, on hi ha restes de la torre medieval, és situada uns centenars de metres al N d’aquest mas, al peu de la muntanya, a l’esquerra del camí que porta a l’ermita de Pedra Torre Es tracta d’una torre, de planta circular, amb uns 6 m de diàmetre i amb unes parets amb un gruix d’1 m Aquesta…

Una de les dues tombes de tègules localitzades sota el claustre de la catedral de la Seu d’Urgell A Villaró Entre els anys 1992 i 1997 un seguit d’intervencions arqueològiques d’urgència i seguiments d’obres han posat de manifest l’existència d’un notable horitzó romà tardà i paleocristià a la Seu d’Urgell, als volts de la catedral de Santa Maria La primera excavació va posar al descobert la petita església de Santa Eulàlia, un temple documentat al començament del segle XI El seu absis recolzava sobre el mur lateral d’un dipòsit revestit amb opus signinum , que formava part d’un conjunt de…

Situació Vestigis del que fou aquesta fortalesa, apareguts durant la campanya d’excavació portada a terme a l’estiu del 1990 E Sánchez El Castell de Rubí és a ponent de la vila, a la riba dreta de la riera que porta el nom de la població, entre aquesta i la via del tren que uneix Barcelona amb Terrassa S’aixeca dalt d’un tossal des d’on es domina tota la vila Mapa 36-16420 Situació 31TDF189946 Per arribar-hi cal situar-se al capdamunt del carrer del Pont, al lloc on conflueix amb el carrer del Castell Just davant nostre tindrem l’edifici LlFL Història La primera notícia que…

Vista aèria del conjunt, descobert i excavat el 1994 al solar d’un futur centre comercial À Rifà L’any 1994 es van descobrir i excavar al solar del centre comercial del Parc Central Tarragona una basílica cristiana i d’altres restes a banda i banda d’una via romana que segueix el traçat de la que ja va descobrir J Serra i Vilaró a la necròpoli paleocristiana del Francolí A l’W de la via romana va aparèixer una villa organitzada al voltant d’un pati porticat A l’E es documentà un conjunt molt més complex format per una basílica cristiana, una explotació agrària i un edifici de dependències poc…

Situació Aspecte exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular espitllerat, sobrealçat amb una torre al segle XIII ECSA - A Roura Aquesta església és situada a l’extrem oest del recinte inferior del castell de Pèirapertusa, on hi ha les construccions més antigues del castell Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 19″ N - Long 2° 33′ 26″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior CPO Història Santa Maria de Pèirapertusa fou una església subjecta al priorat canonical de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló El primer esment d’aquest temple…

L’impacte de la conquesta àrab sobre la societat visigòtica El castell de Llívia, actualment gairebé del tot arrasat, que tingué un paper remarcable en les lluites entre faccions musulmanes poc després de la conquesta ECSA - F Tellosa La conquesta per part del califat omeia de Damasc de la Hispània visigòtica va ser un procés relativament breu, concentrat entre la primera expedició del 711 i el salt cap a les Gàllies del 716 les seves conseqüències, però, van marcar definitivament la nostra edat mitjana L’antiga Hispània esdevindria l’Àndalus, ei marc geogràfic i alhora humà on es…

La domus Vista d’un sector de la casa poc després de l’excavació Arxiu de la Secció d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona - A Martín i L Gonzálvez Aquesta casa romana va ser localitzada en un solar de l’illa de cases delimitada pels actuals carrers del Bisbe Caçador, Sotstinent Navarro, Baixada del Bisbe Caçador i Lledó Concretament, correspon a l’edifici que té la seva entrada principal al carrer del Bisbe Caçador, núm 4, just al costat del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Aquest carrer és una fossilització d’un dels cardines de la colònia, la claveguera…

Introducció El comtat d’Urgell * fou el més destacat d’entre els comtats catalans després del grup Barcelona-Vic-Girona Recordem, per exemple, l’ample abast de la seva política exterior, tant envers Lleó i Castella com Occitània, on assolí l’important domini de l’alta Provença o comtat de Forcalquer * Fou també l’únic comtat, al marge del grup barceloní, que tingué una circulació àuria d’una certa importància la seva habitual collaboració amb Barcelona en les accions bèlliques vers al-Andalus li assegurà una part assenyalada de la percepció dels tributs o paries a partir del segle XI * La…

Amb la publicació d’aquest volum, el volum inicial o número I de la collecció Catalunya Romànica , són ja dinou els volums apareguts, i es pot dir, per tant, que l’obra es troba pràcticament llesta o que enfila el darrer tram de la seva cursa Inicialment, l’obra es va concebre i planificar en vint-i-quatre volums, cadascun dels quais tenia una numeració i un contingut ben precisats, si bé el seu ordre d’aparició no va seguir mai cap pauta concreta Aquest desordre, més aparent que no pas real, en la seva publicació —molt característic, d’altra banda, de la majoria de grans obres…