Resultats de la cerca

El castell de Menàrguens era situat en el tossal que encara porta el topònim de “Castellet”, a la part més elevada de l’actual nucli urbà de Menàrguens, municipi situat a 12 km al sud de Balaguer, en direcció a Lleida El topònim “Menàrguens”, grafiat Mesanicos , apareix en una escriptura de donació de l’any 1146 Dos anys més tard, el 1148, es consigna documentalment el castell Segons que consta en aquest instrument, datat el 17 de juny, Guillem Pere i la seva muller Sicarda atorgaren als esposos Pere de Puigverd i Sibilla el castell de Menàrguens amb tots els seus termes i pertinences “ ipsum…

Probablement la primera església de Viver fou l’església del castell, advocada a sant Miquel com l’església que més tard, al segle XII, fou construïda i consagrada a l’indret que ocupa l’edifici conegut amb el nom de Sant Miquel i que no conserva cap testimoni de l’obra romànica La primera notícia del lloc és de l’any 910, que és documentat el castro Vivario durant els anys 979 i 981 el comte cerdà Oliba Cabreta actuà decididament en aquest castell reprimint amb duresa la revolta que esclatà contra ell als castells de Viver i d’Estela L’església de Sant Miquel és esmentada ja els primers anys…

Aquesta església parroquial era situada en un raval a llevant del turó de la Suda El caràcter menestral d’aquest barri facilità el seu ràpid creixement És documentat des del 1154, en què s’esmenta el raval “ dicitur Villanova, ad portam de Corbins ” La primera menció de l’església de Santa Maria Magdalena és de l’any 1163, en una donació feta per Pere del Talladell a favor d’un tal Joan de Santa Maria Magdalena L’any 1168 hom sap que aquest Joan de Santa Maria havia de pagar un cens de 12 diners per habitar a l’església de Santa Maria Magdalena Aquest mateix any l’església apareix relacionada…

L’església parroquial de Menàrguens, dedicada a sant Vicenç, es troba situada al nucli central de la vila Una de les primeres mencions documentals d’aquest temple data de l’any 1180, quan en una butlla del papa Alexandre III, adreçada al prepòsit de Solsona, aquell li confirmava, entre d’altres, la possessió de l’església de Menàrguens De fet, però, des de molts anys enrere, la possessió dels delmes i altres drets que generava aquesta església havien estat causa d’un llarg plet entre el bisbe d’Urgell i el prepòsit solsoní Possiblement l’origen de la qüestió arrelava en la donació que el…

Un dels empresaris que veié les possibilitats que oferia la llei de l’impost del sucre del 1899 fou Manuel Bertrand i Salsas, un industrial tèxtil que, quan es va fer gran i ja tendia a retirar-se dels negocis familiars, s’interessà per l’agricultura vegeu Els Serra i els Bertrand La fàbrica Sucrera del Segre de Menàrguens en una postal de començament de segle L’empresari Manuel Bertrand i Salsas crearà la Sucrera del Segre a Menàrguens la Noguera El mateix 1899 constituí a Barcelona…

Aquesta antiga església parroquial, juntament amb el castell de Gerb, era situada al lloc anomenat Gerb Vell, situat al cim del turó a la falda del qual s’assenta l’actual població L’esment documental més antic que es coneix de Sant Salvador data de l’any 1082, i es tracta d’una escriptura de donació de béns per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell cedí a Mir Arnau un conjunt de béns immobles situats dins el terme del castell de Gerb segons aquest document, entre els béns cedits pel comte figura la “torre Roja”, la qual afrontava per una banda “ in alodio Sancti Salvatoris ” Nou anys després…

Situació Castell situat al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà És a l’extrem occidental de la vall d’Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12289 Situació 31TCG085560 A uns 2 km d’Àger, si seguim la carretera que va a Balaguer, trobarem una pista de terra que ens portarà a Corçà També s’hi pot anar per Agulló Història La primera referència sobre Corçà apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de Clarmonte i…

El poble de Benavent de Segrià s’alça a 234 m d’altitud, enmig de la plana segrianenca L’origen de l’indret cal cercar-lo en una almúnia andalusina, la qual, després de la seva conquesta vers mitjan segle XII, fou cedida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell al comte Arnau Mir de Pallars Jussà com a recompensa per la seva participació en la conquesta de Lleida 1149 El comte Arnau Mir, tot seguit, atorgà l’esmentada almúnia a Guillem de Benavent, el qual va redenominar l’indret, on construí un castell, posant-li el seu cognom Les propietats de Guillem de Benavent —…

Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Àger Sant Pere d’Àger Sant Vicenç d’Àger Sant Salvador d’Àger Sant Nicolau d’Àger Sant Martí d’Àger Sant Joan d’Àger Santa Coloma d’Àger Santa Creu o Santa Helena Santa Felicitat Santa Maria del Pla Sant Julià de la Régola Santa Eugènia de la Régola La Trinitat de la Régola Sant Pere Màrtir d’Agulló Mare de Déu del Roser de Corçà abans Santa Maria Sant Pere de Millà Sant Josep de Fontdepou abans, Sant Macari Sant Llorenç d’Ares Santa Maria de Sant Llorenç d’Ares Mare de Déu de la Pertusa Santa Maria de Claramunt Sant Bartomeu…

La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…