Sant Salvador de Gerb (Os de Balaguer)

Aquesta antiga església parroquial, juntament amb el castell de Gerb, era situada al lloc anomenat Gerb Vell, situat al cim del turó a la falda del qual s’assenta l’actual població. L’esment documental més antic que es coneix de Sant Salvador data de l’any 1082, i es tracta d’una escriptura de donació de béns per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell cedí a Mir Arnau un conjunt de béns immobles situats dins el terme del castell de Gerb; segons aquest document, entre els béns cedits pel comte figura la “torre Roja”, la qual afrontava per una banda “..in alodio Sancti Salvatoris..”. Nou anys després, el 1091, una altra escriptura de donació atorgada pel mateix comte i la seva esposa Adelaida cedia a la comunitat de Santa Maria de Solsona l’església del castell de Gerb, la qual sota la advocació de sant Salvador, santa Maria i sant Pere havia d’ésser edificada en l’esmentada fortalesa. Aquesta església, segons el document, havia de ser sufragada pels donatius dels fidels i per la primícia extreta de les paries que pagaven els castells d’Albesa, Llorenç i Castelló, encara en poder dels àrabs. A la llum d’aquests dos documents, cal pensar que la donació de l’any 1091 a fi de bastirhi una església dedicada a sant Salvador era, de fet, la ratificació d’un alou que la comunitat de Solsona ja posseïa des d’abans del 1082 al terme de Gerb, a fi de construir un temple dedicat a aquell sant; l’església de Sant Salvador, en aquest supòsit, ja estaria construïda; tanmateix, aquests dos documents també podrien deixar entendre que hi havia dues esglésies diferents sota la mateixa advocació a Gerb, cosa bastant improbable dins un mateix terme castral.

De qualsevol manera, el cas és que aquesta església existia el 1092, ja que una acta testamentària datada aquest any i atorgada per Guillem Isarn llegava al temple de Sant Salvador de Gerb un hort i unes vinyes.

A mitjan segle XII, el 1151, una butlla del papa Eugeni III declarava pertanyent a Santa Maria de Solsona l’església de Gerb entre d’altres, possessió que fou ratificada l’any 1163 en l’acta de consagració de l’església solsonina; romania encara sota el seu domini al segle XIII, segons que s’indica en la relació d’esglésies corresponents a la canònica que es conserva en el cartulari d’aquesta institució religiosa. Posteriorment, el temple de Gerb figura esmentat en les relacions de la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell els anys 1279 i 1391. En l’estat actual de les ruïnes de l’anomenat Gerb Vell, és molt difícil destriar els possibles vestigis d’aquest temple sense una prospecció i una neteja de l’indret.