Resultats de la cerca

Uns documents del 958 relacionats amb un prevere anomenat Torrell parlen d’un lloc dit Sancta Bella , que suggereix l’existència d’una primitiva església L’indret era localitzat al castell d’Orrit, prop de la Paül, davall de la serra i ran de l’estrada pública que confrontava a ponent i a sota Aquests termenals i la semblança del nom ens porten a relacionar-la amb la vila i el lloc “ qui vocatur Belga ”, documentat el 960, que Rubió i Lois identifica amb el mas de Vallibel, entre Aulàs i Sapeira

Fragment de taula que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona i que hom creu procedent de Boí Mithra-lndex Segons fa constar C Rocafort s d, pàg 777, a la “parròquia de Santa Maria de Boí” es tributava culte a la imatge de la Mare de Déu de Caldes Aquesta imatge, segons el mateix autor, havia estat venerada abans a la capella de Caldes de Boí Desconeixem si actualment es conserva i on, per la qual cosa l’anàlisi que presentem ha estat feta a partir d’una fotografia de l’any 1922 que es conserva a l’Arxiu Mas clixé núm C-38 969 i que reproduïm Els trets de conjunt de la imatge corresponen a…

L’antic castell de Puigdelfí, aixecat al capdamunt d’una de les cingleres que dona al Francolí, en un lloc amb clars antecedents d’època romana, ocuparia el replà que integren l’actual plaça de l’església, el temple parroquial de Sant Sebastià i els carrers que hi porten Avui no hi ha més restes del castell que la mateixa estructura dels carrers —estrets, costeruts i amb formes sinuoses—, la toponímia dels carrers i cases, i fragments d’edificacions reaprofitades i incorporades en construccions posteriors La primera donació que inicià la colonització de les terres veïnes de la…

La primera referència al lloc de Boldú es remunta al 20 de juny del 1080, en què el comte Ermengol IV concedí a Ponç Dalmau l’alou o quadra de Boldú, dins el comtat d’Urgell, al Mascançà, a l’indret que els sarraïns anomenaven Lavandera Segons es dedueix de la donació de la Fuliola, Ponç Dalmau ja era a Boldú el mes de gener del 1080 En aquest lloc Ponç Dalmau erigí un castell, documentat més tardanament Diversos senyors tingueren drets al terme i per això es fa difícil resseguir-ne la història Al segle XIII el castell i el terme de Boldú apareix en mans dels Almenara També per aquests…

Situació Una vista exterior de l’església des de ponent Hom pot veure com l’edifici original ha sofert unes transformacions molt importants F Tur La capella de Santa Maria és situada al veïnat d’Estanyet, format per vuit masies disseminades al llarg d’un vell camí, prop de la capçalera del sec Madral i a tocar, avui, de la via del ferrocarril de Barcelona a França, al nord-est del terme Estanyet pertanyia a la jurisdicció de l’ardiaca de Besalú, senyor del castell de Palau Mapa 258M781 Situació 31TDG926713 Per anar-hi hi ha camins de terra que hi porten des dels pobles de Santa…

Situació Les restes d’aquesta fortificació les trobem sobre un turó, molt a prop de l’església de Sant Vicenç d’Obiols, vers tramuntana Aquesta torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 06,3 — y 57,3 31 TDG 063573 Per visitar aquestes restes cal emprendre la carretera C-1411, en la qual, entre Gironella i la Colònia Rosal, es troba, al lloc dit la Plana i a mà esquerra, una pista que en bon estat mena a Obiols El recorregut d’aquesta pista fins a Obiols és d’uns tres quilòmetres El trencall és indicat per un rètol…

Situació A l’extrem més occidental de la serra de l’Aguda que limita per la dreta la vall del Llobregós, hi ha les restes d’una fortificació o torre Aquesta domina, des de l’est, el castell i la població de Biosca, així com la masia de la Granja situada al seu peu meridional Mapa 34-13 329 Situació 31TCG642335 A aquest indret només s’hi pot accedir caminant, ja sigui pujant directament des del poble de Biosca o també seguint els diversos camins que porten als camps de conreu que hi ha dalt de la serra fins a arribar al més ponentí Des d’aquest punt, cal baixar pel llom oest de l’…

Situació Absis de l’església, ornat amb arcuacions llombardes i sobrealçat posteriorment per una fortificació que ocupa la part més ben conservada de l’edifici ECSA - A Roura És situada al mig del recinte del castell de Canet L’itinerari per a arribar a aquesta església és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 29,4” N - Long 3° 0’ 33,6” E Història Esmentada el 1075, fou l’església parroquial de Canet durant l’època del romànic El 1386, Andreu de Fenollet hi fundà un priorat, el qual sembla haver tingut una existència molt breu Al principi del segle…

La primera notícia històrica sobre aquest castell és de l’any 1061, en fer testament Pere Miró de Ponts, senyor o castlà de Puigverd Pere Miró determinà que, un cop morta la seva muller Sicarda, aquest castell passés a llur fill Arnau, juntament amb els de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola En el cas que Arnau morís sense fills legítims aquests castells passarien al seu altre fill Bernat Si tant Bernat com Arnau morien sense fills legítims, després de la mort de la seva dona Sicarda, els castells es repartirien de la manera següent el seu germà Ramon es quedaria els castells de Ponts…

Marca de Casimir Volart 1899 Casimir Volart desenvoluparà una fàbrica de blondes que el seu fill Ramon més tard mecanitzarà La mantellina és una peça fina que porten les dones per cobrir-se el cap Són blondes de fil de seda, si són de qualitat Al final del segle XX se’n veuen molt poques, però des del segle XVII fins a la meitat d’aquest era una peça absolutament ordinària i de gran consum El 1857 es constituí a Barcelona la societat Campmany i Volart, formada per Ramon Campmany i Casimir Volart, que es dedicà a confeccionar-ne artesanalment Com els dos fabricants de blondes…