Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Castell de Vila-rodona
Art romànic
Tot I que la primera referència explícita del castell és força tardana, el topònim Vila-rodona surt ja esmentat l’any 959 quan Domènec cedí a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia i al bisbe Guillem de Barcelona el lloc de Freixà per tal d’edificar-hi un castell, i Vilarodona amb les villes i vilars El terme de Vila-rodona fou un domini tradicional de l’església de Barcelona, com ho fou el terme i castell del Montmell, del qual depengué Inicialment la totalitat o bona part del terme actual de Vila-rodona No fou fins al final del segle XII que aparegué un castelli Crescentis , nom…
Sant Martí de Vilallonga de Ter
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera al fons J Vigué L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga es troba a la plaça del poble Vilallonga de Ter es troba a 5 km de Camprodon, al peu de la carretera que uneix aquesta població amb Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG435872 MAB Història L’església de Sant Martí surt documentada per primera vegada l’any 1183, quan el senyor Arnau Descatllar cedí els drets que tenia o creia tenir sobre l’església de “ Sancti Martini Ville Longe ” al bisbe de Girona El lloc, però, existia ja d’antic, puix que entre les confirmacions de béns que el…
Sant Bartomeu de Dorve (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Església parroquial del nucli semiabandonat de Dorve, en precari estat de conservació, coronada a llevant per un absis amb decoració de tipus llombard ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Bartomeu és a la part alta —al nord— del poble de Dorve, on només viu una família Aquest poble, que no disposa d’accés rodat, és situat a la part alta d’una vall secundària, a l’esquerra del riu Noguera Pallaresa, sobre l’embassament de la Torrassa Mapa 34-9182 Situació 31TCH482174 Per a anar-hi cal travessar aquest embassament per la Guingueta d’Àneu, i prendre un corriol, ben senyalitzat…
Sant Cebrià dels Alls (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb el mur de migdia, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada F Baltà Amb el nom de Sant Cebrià dels Alls hom coneix l’església del poble del mateix nom, anomenat també Camós de les Gavarres, situat a llevant del puig d’Arques, el punt més alt de la serra de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG013376 Per arribar-hi cal agafar el camí de Calonge, que surt de la carretera de Calonge a la Bisbal És un camí de terra en molt mal estat, a causa del despoblament, apte només per a vehicles tot terreny als darrers trams Des del Mas Sais,…
Ceràmica islàmica de Balaguer
Art romànic
La ceràmica islàmica coneguda a partir de les intervencions arqueològiques efectuades en el conjunt medieval de Balaguer pot ser agrupada en 20 sèries identificades, de les quals 3 botella, ancolia i catúfol encara no estan perfectament definides No hem incorporat les sèries relacionades amb la construcció teula, totxo i tovot, ni amb la terrisseria soleres malgrat que també pensem que poden tenir funcions culinàries relacionades amb el pa, barres i tres peus, totes elles ben conegudes a la ciutat de Balaguer al segle XI Vaixella de taula Safa A dalt, una mostra de vaixella de taula d’època…
Mare de Déu de Rigatell (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Capella o santuari situada al nord de Betesa, en plena serra del Cis, ben conservada i amb culte ECSA - MÀ Font Aquesta capella de Betesa s’aixeca al N de la població, en plena serra del Cis, a la capçalera del barranc homònim Mapa 32-10 213 Situació 31TCG099925 S’arriba a l’ermita de Rigatell des d’un camí de ferradura que surt del mateix poble de Betesa en direcció nord Aquest itinerari, en alguns llocs emboscat, va travessant formacions de conglomerats Cal remuntar el camí fins passat el barranc de Rigatell i d’allí anar a buscar la borda de casa Francino, que es troba a pocs…
Les formes de vida de l’ètnia gitana
Els gitanos de Catalunya, a més del fet que són catalans, formen part del poble gitano O Romano Them , i tenen una cultura pròpia, la Roma Són d’origen indi i, en opinió de molts, europeus i transnacionals de projecció Tenen una llengua pròpia, el romanó Possiblement constitueixen la minoria ètnica més vulnerable d’Europa Són poc coneguts i, sovint, segurament a causa d’aquest mateix desconeixement, el poc que se’n sap es tenyeix de tòpics malauradament molt estesos Bandera gitana reconeguda oficialment al I Congrés Mundial Romanó Londres, 1971 La franja blava simbolitza el cel i la verda els…
Els camins, els viatges i els transports
Els camins, construcció humana i símbol existencial Un dels trets distintius del món animat en oposició al món mineral, inert, i aparentment estàtic, és la mobilitat La vida, en efecte, és moviment La mobilitat és imprescindible per a satisfer les necessitats humanes més essencials No debades es considera que, després del foc, la roda ha estat el descobriment més decisiu de la humanitat Les relacions humanes, l’aprofitament dels recursos naturals, l’intercanvi econòmic, res no fóra possible sense sistemes de transport ni mitjans de comunicació Per això, és clar que els camins, entesos com l’…
El comerç i el consum
Comerços i comerciants Al llarg de la història el comerç ha adoptat formes diverses i s’ha desenvolupat en indrets canviants La imatge mostra l’aspecte del mercat del Born de Barcelona, al segle XVIII Fototeca - Jordi Gumí El comerç és una de les activitats més antigues que sempre ha estat present, amb més o menys intensitat, a totes les ciutats del món, i és segur que ho continuarà essent, amb una dinàmica de canvis molt important, malgrat les transformacions i les crisis A més, probablement per la seva base familiar, ha estat una activitat en la qual les dones han tingut un gran…
L'escriptori de Sant Cugat i els seus manuscrits (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Introducció Els còdexs més antics provinents de l’escriptori de Sant Cugat són del segle X, però segurament l’activitat literària començà abans i va anar creixent durant els segles següents, com a conseqüència d’una prosperitat general força continuada que no es deturà fins al segle XVIII Amb l’aprovació de la llei d’extinció dels ordes religiosos, el 25 d’octubre de 1820 * , comença la desaparició definitiva de Sant Cugat com a comunitat monàstica activa i també comença aleshores el difícil camí de salvació del monestir com a monument, i de llurs béns mobles i immobles Des d’aquí ens…