Resultats de la cerca

Situació Façana d’aquesta església, annexa al claustre de la catedral i originàriament capella del Palau Episcopal M Vergés La capella de Santa Llúcia és situada dins el conjunt catedralici, fent angle entre el carrer de Santa Llúcia i el carrer del Bisbe Antigament havia format part de les edificacions del Palau Episcopal i al segle XV fou integrada en el claustre de la catedral gòtica MLIR Història L’any 1257, un cop enllestida bona part de la construcció del nou Palau Episcopal, el bisbe Arnau de Gurb 1253-84 obtingué la cessió d’un solar al davant, a tocar del cementiri de la catedral…

El lloc de Pessonada és documenta des del 1023 i el seu terme “ termino de Peçonada ” és citat els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells d’Orcau i de Basturs, que el comte Ramon V vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la seva futura muller, la comtessa Valença L’any 1163 trobem en un mateix document la signatura de Pere Mir de Pessonada i de Bernat d’Aramunt, possiblement castlans dels castells respectius pels comtes de Pallars Juntament amb Vilanova, Pessonada consta en el fogatjament general del 1381 amb onze focs com un domini de Ramon de Pallars L’any…

Tot i que el lloc i el castell de Tendrui són coneguts des del segle X, les notícies sobre la seva església són força més tardanes Sant Esteve de Tencuy fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Tenrui hi consta amb la quantitat d’onze sous Vers l’any 1526, la rectoria de Tenruy era regida per Joan Loell En la visita pastoral del 1758, l’església de Sant Esteve de Tendrui es trobava en bon estat i tenia una petita sagristia darrere…

Es troba situada al nord del terme, al peu del riu Foix, vora el límit amb Castellet i la Gornal El lloc és esmentat ja els anys 977 i 999 Aquest indret formava una quadra que depenia del castell de Cubelles, tal com consta el 1232 Hi havia una casa fortificada, anomenada el Castell, que s’ensulsià el 1636 El 1251 i el 1260 posseïa aquesta quadra el noble Berenguer de Montserrat o de Guàrdia, senyor dels castells de Collbató i Pierola Al segle XIV la quadra, que pertanyia als Lledó, tenia onze focs, que quedaren reduïts a cinc el 1553 Dins de l’actual caseria hi ha unes restes…

Castell que existí en el terme actual de Reus, del qual no sabem la localització precisa ni ha arribat cap vestigi fins als nostres dies El Burgar és en l’actualitat un veïnatge situat a uns 3 km al nord-est de la ciutat de Reus on hi ha el mas del Burgar El lloc del Burgar fou donat el 1157 a Berenguer d’Eixamús i al seu germà Tomàs per Agnès, vídua del príncep Robert d’Agulló Aquesta donació, però, no es dugué a terme de forma efectiva Una segona donació la feu l’arquebisbe Hug de Cervelló, en nom seu i en el del rei Alfons I, a Baldoví el 1174, que cedí els seus drets al capítol i als…

Tot i l’origen medieval de la població de Bellmunt, de la seva església parroquial no es disposa, ara per ara, de prou referències documentals antigues que ajudin a reconstruir el seu passat històric Només una notícia, corresponent a la collecta de la dècima a la diòcesi d’Urgell, indica que l’any 1279 l’ ecclesie de Belmunt va contribuir amb onze sous i sis diners al sufragi d’aquest impost Aquesta referència, si més no, posa de manifest que al segle XIII hi havia a Bellmunt un temple parroquial del qual desconeixem l’advocació, ja que el titular actual, sant Josep, s’imposa a…

Un dels primers documents on s’esmenta el lloc de Jusseu data de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner De la seva església parroquial no s’ha localitzat cap referència fins a la fi del segle XIII així, segons la relació de les esglésies i parròquies que contribuïren els anys 1279 i 1280 a sufragar la dècima papal, hom troba, dins l’ardiaconat de Ribagorça, que l"’abat” de l’ ecclesie de Jusseu , juntament amb quatre porcioners, pagà 156 sous,…

El topònim Gratallops apareix citat el 1171 a les confrontacions de la vall de Porrera El lloc de Gratallops podria haver estat en el seu origen una alqueria, com sembla revelar-ho el seu nom, de procedència àrab Gratallops, però, que originàriament pertanyia al terme de la Morera de Montsant i fou de la senyoria d’Escaladei, no sembla que fou colonitzat fins al 1259 o almenys no hi ha cap notícia anterior a aquesta data, quan la cartoixa d’Escaladei va establir onze pobladors a la Cova del Pujó i a Gratallops Es desconeix quan es bastí l’església de l’indret, però ja era construïda…

Mapa de les esglésies del Barcelonès anteriors al 1300 C Puigferrat Badalona Santa Maria de Badalona Sant Martí de Poià Sant Salvador de Can Peixau Capella de Pomar Barcelona Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Capella del Sant Sepulcre Santa Llúcia abans capella de les Onze Mil Verges Capella del Palau Reial Major Capella del Palau Comtal Menor Sant Just i Sant Pastor Capella de Sant Celoni Sant Miquel Sant Jaume Santa Maria del Mar Santa Maria del Pi Sant Joan del Pi Sant Cugat del Rec o del Camí Sant Pau del Camp Sant Pere de les Puelles Sant Sadurní de Tolosa El monestir…

El primer esment conegut d’aquest indret, i per tant de l’església que li donà nom, data del final del segle X, en un document de vers l’any 970 en què els homes de Santa Engràcia ajudaren el comte Isarn a termenar un alou que aquest tenia a la vila d’Enviny El lloc de Santa Engràcia apareix esmentat en escasses ocasions en la documentació dels segles XI, XII i XIII Així, l’any 1074 és citat com a límit, a ponent, del castell de Castelgonem , i l’any 1079, com a límit, a llevant, del castell de Castellet el 1173 es documenta la donació al monestir de Gerri, per part dels comtes de Pallars…