Resultats de la cerca

Aquest convent de Vilafranca, de monges de l’orde de Sant Francesc d’Assís, fou instituït per la reina Blanca de Nàpols, muller de Jaume II, l’any 1298 Es coneix una deixa de l’any 1300 de dotze diners destinada a l’obra de Santa Clara El 1456 la comunitat de clarisses es traslladà a Barcelona i el convent restà abandonat L’església de Santa Clara acabà convertida en ermita, tal com consta en la documentació del segle XVIII

El convent o monestir de Sant Bartomeu es troba a uns 500 m del centre de la vila de Bellpuig, a l’esquerra de la carretera de Belianes Avui és un gran edifici construït a partir de l’inici del segle XVI pels franciscans, gràcies al mecenatge del senyor de Bellpuig Ramon III Folc de Cardona quan era virrei de Nàpols No conserva res anterior a aquesta reconstrucció del segle XVI, ampliada més tard Amb tot, se sap que el convent es bastí a l’indret on figura existent ja el 1326 la capella de Sant Bartomeu, segurament una petita casa monàstica o priorat dependent de Sant Nicolau de…

El lloc del Penal és situat al sud-oest del terme de Bellcaire Avui dia és tan sols el nom d’una partida del terme i no queden restes de la primitiva torre o castell ni del lloc on era emplaçada Les primeres referències documentals són del 1139, arran de la segona repoblació de Bellcaire, on la “torre destruïda” del Penal consta com a límit, amb la particularitat de comptar a més amb un albacar o tancat per al bestiar, de construcció islàmica i abandonat en el moment de referència El 1291, el testament de Bernat Cortit de Balaguer esmenta el “castell i vila” del Penal com a deixa a favor del…

L’esment més antic de la parròquia de la vila de Bellpuig es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII, on consta el prevere de Bellopodio Al llarg del segle següent es té notícia dels seus clergues i consta que el 1306 era de provisió dels Anglesola, dret que passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig Per les visites pastorals dels anys 1332 i 1425, se sap que els altars de l’església eren els de Sant Nicolau, Sant Joan, Sant Pere, Santa Anna i Tots els Sants Com a església matriu en depenia la capella de Sant Bartomeu amb la seva confraria i…

Les primeres notícies històriques de la Bisbal del Penedès coincideixen amb el període de la primera expansió comtal A la primeria del segle XI, en el testament d’Adalbert del 1011, s’esmenta el lloc com a ipso Episcopal entre les confrontacions del terme d’Albinyana El 1032 i el 1037 es documenta l’indret com a parada que dicunt Episcopalem El castell que seria erigit més tard, no és esmentat fins al 1330, data en què n’era castlà Guillem I Salbà Els Salbà foren els senyors del terme No és gratuït insistir sobre la importància de la família bisbalenca dels Salbà, ja que, en les seves…

Poblacions superficials de Paramuricea clavata a Cabrera afectades per un esdeveniment de mortalitat en massa A dalt, comunitat amb un gran nombre de colònies afectades per la pèrdua total o parcial de teixit A baix, poblacions fondes no afectades Enric Ballesteros La comunitat del coralligen és el resultat de l’acumulació d’algues calcàries incrustants en condicions de baixa disponibilitat de llum La fauna característica del coralligen varia en funció de la llum, el corrent, la sedimentació i la temperatura A les zones més eutròfiques, com ara la Mediterrània nord-occidental, el coralligen,…

Situació Escasses restes d’aquest castell, situades no massa lluny de l’església de la Mare de Déu del Remei d’Argentera, en segon terme ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim de la carena d’un serrat, arran del cingle, damunt del riu Boix, en una de les entrades de la conca de Meià Resta una mica allunyat de l’església d’Argentera, situada a l’altra banda de la torrentera Mapa 33-13328 Situació 31TCG370467 Poc després del km 7 de la carretera que va d’Artesa a Vilanova de Meià, surt a mà esquerra una pista que porta a la casa de colònies de can Petit Nou Poc més avall d’…

Comparació de la freqüència de mides de corall vermell Corallium rubrum entre les colònies d’una població de les illes Medes protegides des del 1990 i les peces pescades de zones no protegides de la Costa Brava El gràfic posa de manifest que als ecosistemes que tenen un estatus de zona protegida, fins i tot des de dates relativament recents, el corall creix de manera més sostinguda i assoleix talles més grans També s’ha pogut comprovar que a fondàries superiors als 60-90 m i en zones poc accessibles, assoleix mides més grans, cosa que fa recomanable que la protecció s’apliqui fins a 80 m de…

Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del…

Situació Detall d’una de les espitlleres característiques de la part que resta del segon recinte murat de la vila ECSA - JL Valls La vila de Tuïr és al peu de la regió dels Aspres, però ja dins la plana rossellonesa Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 54,6” N - Long 2° 45’ 22,8” E Tuïr és 13 km al sud-oest de Perpinyà Per arribar a Tuïr des de Perpinyà cal prendre la carretera D-612a PP Història Hom troba les primeres referències de la vila de Tuïr, la villa Tecorio 953, en el cartulari de Sant Miquel de Cuixà, monestir que hi havia adquirit al segle X un alou Des de l’inici del segle X, Tuïr…