Resultats de la cerca

A uns 3 m de la paret de tramuntana de l’església actual de Sant Martí de Llampaies va aparèixer una tomba excavada a la roca Aquesta sepultura, que era de tipus antropomorf, segurament pertanyia a una necròpoli d’una església primitiva Actualment, per tal de protegir aquesta tomba, ha estat colgada totalment amb una roca gran, de manera que hom no hi pot veure res Aquesta sepultura corresponia a un enterrament d’un adult Segons Joan Badia era orientada de SE a NW Tenia el cap gairebé quadrat, ben diferenciat a la capçalera, amb els angles força ben marcats L’…

Aquesta església és situada a uns 400 m al NE del poble, dins el cementiri parroquial i fora del recinte murat de la vila de Montalban lo Castèl Es tracta de l’antiga església parroquial, que ha perdut el seu caràcter en favor de la capella del castell de Montalban, dins el poble És documentada per primera vegada l’any 1261, quan s’esmenta el capellà d’aquesta església, i de nou el 1347 “ ecclesia Sanctae Mariae de Monte Albano ” És una església d’una sola nau d’estructura gòtica, capçada a llevant per un absis pentagonal, amb una finestra central construïda amb carreus ben…

El lloc de Millà apareix esmentat per primera vegada el 1066, en el document de distribució dels béns de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon L’església parroquial de Sant Pere de Millà es trobava subjecta a l’abadia de Sant Pere d’Àger, tal com es consigna en les butlles d’Alexandre III del 1162 i 1179 Notícies posteriors confirmen aquesta vinculació, que s’allargà fins al segle XIX L’església fou molt ampliada al segle XVIII, quan de ben segur es reaprofitaren els carreus ben escairats de la primitiva església Al seu costat es…

Larva eruga d’oligoneòpter, concretament del lepidòpter notodòntid Cerura vinula , anomenada cua forcada La complexitat de la metamorfosi és el tret més destacat de totes les espècies d’aquest gran grup, les larves de les quals no permeten ni tan sols imaginar la morfologia dels individus adults Així, aquesta eruga àptera, amb els ocelles de visió limitada, proveïda de falses potes abdominals, amb un apèndix caudal evaginable amb funcions defensives i rosegadora de fulles i tiges, esdevindrà una papallona adulta generosament alada, posseïdora d’ulls compostos, amb només sis potes toràciques,…

Situació Antiga casa forta, ara masia, que conserva el recinte murat i la base d’una torre medieval M Catalán És situada al costat de l’església de Grions, en una carena, a poca distància d’Hostalric Al seu voltant s’estèn una zona de conreus Venint de Girona, passat Hostalric, però abans del trencall d’Arbúcies, cal agafar una carretera a mà dreta, la qual aviat es converteix en una pista de terra Al costat de l’església hi ha la casa forta, a prop del camí Mapa 365M781 Situació 31TDG677234 JBM-JBM Història Hom no pot documentar gaires notícies sobre la fortalesa de Grions Sabem que romania…

Situació Casa forta de tipus torre, una de les més ben conservades de la comarca, ara integrada dins el cos d’una masia, abandonada ECSA - V Roca Casa forta-torre situada al cim d’un turó, damunt de la confluència de la petita vall del torrent ‘de Maçaners i la vall del Rialb En època moderna esdevingué una casa de pagès Ca n’Olivelles Actualment és abandonada Mapa 34-12291 Situació 31TCG490562 Des de la pista que segueix el Rialb per la riba dreta, a uns 500 m del Molí Nou, surt un camí carreter que, fent la volta al turó on s’alça el mas, ens hi porta 1 km Casa forta La casa…

Muralles Un pany de mur on és perfectament visible l’aparell que correspon a l’antiga muralla F Baltà Les muralles de la població de Pals tanquen una superfície que té una longitud —de llevant a ponent— d’uns 170 m i una amplada —de nord a sud— d’uns 150 m Al llarg de la muralla, força ben conservada en gairebé tota la seva extensió, hi ha sis bestorres, que guarden una separació d’entre 40 i 120 m A l’extrem septentrional del recinte, a uns 15 m de la muralla, hi ha l’anomenada Torre de les Hores, torre mestra del castell de Pals Totes les bestorres eren molt semblants i evidentment obertes…

Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses,…

Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor…

Situació Façana meridional del castell, el sector més ben conservat amb l’esvoranc de l’antiga porta ECSA - J Bolos Castell situat a l’extrem de la plana que hi ha a la part alta del poble Es troba en una zona de carena, entre la rasa de Segura i el riu Seniol, que aflueixen al Riu Corb Mapa 34-15390 Situació 31TCG555008 Segura és al costat de la carretera local T-243 que va de Conesa a Albió o Vallfogona de Riucorb El castell és al nord, al capdamunt de la població JBM Història La primera referència documental del castell de Segura es troba en el testament de Berenguer Sendred —…