Resultats de la cerca

Capella castellerà amb la clàssica denominació de la majoria de capelles de castell El castell de Montagut és documentat al final del segle XIII i va passar molt aviat a domini del monestir de Sant Pere de Galligants Cal suposar que la capella, de la qual es coneixen els vestigis dins les àmplies ruïnes del castell, es devia erigir abans del 1300

Vilanova d’Escornalbou formà part des d’un primer moment de la baronia d’Escornalbou L’indret es trobava inclòs dins el terme del castell d’Escornalbou descrit en el document de fundació de la canònica de Sant Miquel d’Escornalbou el 1170 L’església de Vilanova d’Escornalbou era al final del segle XV de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Riudecanyes L’edifici actual, segons l’inventari del 1925, fou bastit entre els anys 1600 i 1650 Hom sap que l’any 1626 es contractà per 310 lliures el mestre d’obres Lluís Pinyol, de Falset, resident a Botarell, perquè…

Àrea de distribució mundial de la família dels esciúrids Maber, extret de Macdonald, 1985 La família dels esciúrids és una de les més àmplies de l’ordre de rosegadors i comprèn formes molt característiques com els esquirols, els suslics, els esquirols voladors, les marmotes i els anomenats gossets de les praderies Són animals ben caracteritzats i coneguts per la majoria de persones, potser més que altres rosegadors Inclou formes arborícoles, terrestres i excavadores És una família pràcticament cosmopolita es troba a tot el món menys a Austràlia, Madagascar, la part N d’Amèrica…

Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines sobretot, la…

Mapa de distribució dels principals afloraments de terrenys del Cretaci inferior als Països Catalans Maber, original de l’autor El límit inferior d’aquest cicle ha estat establert a l’interior del Valanginià Tanmateix no a tot arreu, com veurem, és fàcil de situar-lo amb precisió, a causa, en gran part, del caràcter comprensiu del Neocomià i de la poca representació de les fàcies marines a les zones amb recobriments expansius ben desenvolupats El seu límit superior l’hem fixat a la discontinuïtat intraalbiana, en la irrupció dels gresos continentals de l’Albià superior, fet àmpliament…

Situació Edifici en ruïnes que presenta una singularitat molt poc freqüent en la capçalera ECSA - JA Corbella Les ruïnes de l’església de Sant Andreu són al caire d’un serrat que domina el poble de Llimiana, des d’on s’arriba per una pista JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG287605 Història Malauradament no tenim notícies escrites d’aquesta església fins l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Llimiana MLIC Església És un edifici en estat ruïnós, que ha perdut totalment el sostre i la coberta, i que fou netejat l’any 1973 en una campanya en la qual es buidà l’interior dels…

Es pot observar aquest magnífic xatrac a qualsevol punt del litoral en el decurs de les seves migracions, si bé el més corrent és detectar-lo en indrets determinats, on sol reposar i on arriba a romandre durant alguns dies això succeeix en el lloc on conflueixen àmplies platges i llacunes litorals i els xatracs s’aturen per pescar Al Rosselló és considerat com a excepcional i solament se’n coneixen 4 citacions des de l’any 1955, malgrat l’existència de grans llacunes litorals A Catalunya es deixa veure esporàdicament a la badia de Roses, a la badia del Ter i al delta del Llobregat i, de forma…

El corb Corvus corax és un ocell de roca i de muntanya, més gros del que hom sol pensar, ja que ateny fins a 64 cm En vol, el caracteritzen la seva envergadura i la forma acabada en punta del final de la cua vola generalment solitari o per parelles Té el plomatge totalment negre i el bec molt gros, com s’observa a l’exemplar de la fotografia Josep M Barres Als Països Catalans és un ocell sedentari i nidificador localitzat És bastant comú a Andorra i a les Illes, excepte Cabrera, i a les zones interiors més montanes del Principat i el Rosselló Al País Valencià es va fent més escadusser i…

El papamosques gris Muscicapa striata es deixa veure fàcilment a les bosquines i zones marginals dels boscos, parat en branquillons descoberts, amb una postura característica, que ens illustra l’exemplar de la fotografia El cap, proporcionalment gros, la positura, la llargada de la cua, la manera de moure-la, el vol ràpid i el bec l’identifiquen com a muscicàpid, mentre que el color gris del dors i el clar de baix li són caràcters distintius, així com un lleuger ratllat al pit, que no s’observa a la fotografia, al qual alludeix el seu nom llatí Ateny 14 cm Enric Bartra El papamosques gris…

Originalment asiàtic, del S de l’URSS i potser d’algun sector de la Mediterrània oriental, fou introduït a Itàlia al temps dels romans, època en què probablement ho fou també aquí Actualment, a causa de les introduccions, ocupa àmplies zones d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord Sedentari, és present una mica pertot arreu al N dels Pirineus i una bona part de la Catalunya humida i Andorra Al País Valencià es considera no reproductor i poc freqüent Borriana, algunes finques de caça dels voltants de Requena A les Illes és sedentari, molt localitzat a Mallorca Els Països Catalans,…