Resultats de la cerca

Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A 4 NIMA REQUIESCAT IN PACE…

El museu L’actual Museu Duran i Sanpere de Cervera està integrat per diversos àmbits en els quals es localitzen obres d’art i altres peces relacionades amb el món de la paleontologia, l’arqueologia, la història comarcal i l’etnografia Aquesta institució està vinculada al Centre Comarcal de Cultura de Cervera, del qual formava part, i tingué el seu origen vers l’any 1914 Inicialment les poques peces de l’incipient museu, juntament amb l’Arxiu Municipal, es van ubicar a la Casa de la Ciutat de Cervera L’any 1918, l’Arxiu, i cal suposar que també les obres que constituïen l’embrió…

L’any 1126 Ramon Duran de Rallui, amb els seus fills Arnau i Miró, bescanvià amb el prior de Santa Maria d’Ovarra una terra que era al coll de Sant Vicenç Es tracta de la primera notícia sobre l’actual ermita de Sant Vicenç, que es localitza a l’altra banda de la Serra, al nord-est de Rallui Les seves voltes són arruïnades i l’edifici en general no té gaire interès

Estat actual de l’església de l’antic convent, en ruïnes La caiguda de la volta de rajol amb llunetes de la nau ha permès redescobrir els arcs de diafragma originals ECSA - GS El convent dels dominicans de Cervera és emplaçat al peu del turó de Montserè, on s’alçava el castell, a la fondalada que el separa del coll de les Sabines, promontori allargassat que s’inicia amb l’església de Santa Maria i la Plaça Major i que es perllonga al llarg del Carrer Major A diferència, doncs, del convent de framenors de la mateixa vila, el dels predicadors no és un establiment suburbà sinó que és situat en…

A mig camí entre Biasques i Beranui hi ha el despoblat de Pardinella, a la riba esquerra de l’Isàvena El 1044 un tal Ató, prevere de Pardinella, va escriure un document a precs de Galí Gisbal, sagristà de Roda Es tracta de la primera referència sobre l’església del lloc Poc després, el 1047, Oriol Duran de Pardinella va vendre una terra a l’abat Ató de Santa Maria d’Ovarra El document porta la data “ in die catedre Sancti Petri ” i duu la signatura d’Oriol, “ magister ” és possible que ambdues notícies tinguin a veure amb la consagració de Sant Pere de Pardinella L’església…

Aquesta capella és documentada l’any 969, en què l’abat Sal la del monestir de Sant Pere de Vellanega es queixà als comtes de Pallars contra Duran, que havia robat unes vaques, motiu pel qual, en concepte d’indemnització, aquest fou obligat a donar al monestir l’església de Sant Fructuós, situada dins del terme del castell de Mur Aquesta notícia permet establir un origen privat per a aquesta església En el document de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, de l’any 1069, s’esmenten diferents terres situades prop d’altres terres de Sant Fructuós En una d’aquestes…

L’antic lloc de Racots, del qual només resta memòria en el topònim que dóna nom a una partida situada a migdia del terme de Verdú, és esmentat l’any 1080 com a afrontació territorial termino de Rechod del castell de Valerna, quan Arnau Company i Guisla cediren l’esmentada fortalesa a Ponç Duran i la seva muller Ermengarda i a altres particulars Del seu antic castell tan sols hi ha notícia que l’any 1289 Ramon de Peramola, castlà de la fortalesa, el vengué amb tots els seus termes a l’abat de Poblet, Guillem d’Estanyol, conjuntament amb el castell de Llentisclell, pel preu de…

Tot i que hi ha notícies de Vilamitjana des de l’any 999, la primera referència al seu castell ja és del segle XI Segons un document del 1029 esmentat per Miret i Sans, Guillem, senyor de Castellbò, va reconèixer a favor de Duran, abat de Santa Cecília d’Elins, certs drets sobre el castell de Vilamitjana, a la solana de la vall de Castellbò, molt a prop del priorat de Santa Maria de Costoja Aquesta fortalesa fou una de les que va refer el vescomte Arnau vers el 1190 Com a part integrant del vescomtat de Castellbò, Vilamitjana es trobava inclosa dins el quarter de Castellbò No hi…

Aquesta ermita avui desapareguda era situada al coll de Baduell o d’Armentera, sobre el camí de Caldes a Granollers El nom inicial amb què fou coneguda és Sant Miquel dels Martres al segle XIV, però, ja la trobem també amb el nom de Sant Miquel de Baduell El primer esment documental és de l’any 1126, quan el monestir de Sant Pau del Camp adquirí l’alou dels Martres que li havia estat empenyorat el 1100 Així com en la descripció de l’alou feta quan s’empenyorà no consta la capella, en canvi en la que es féu quan es comprà hi llegim “…est autem iam prelibatum alodium ecclesiam Sancti Michaelis…

Aquest casal era situat a la riba esquerra de la riera d’Osor, en un petit coll sobre l’antic mas Feixiques El topònim de Mansolí apareix documentat en diverses ocasions al llarg del segle XI El 1038 es fa esment de la “parrochi Sancta Maria de Mazulino” Segons P Català, la parròquia degué de donar el nom a la domus que tenia la família Mansolí Al llarg del segle XIII apareixen documentats tot un seguit de membres d’aquesta nissaga El 1202 Arnau de Mansulino el 1228, Agnès i Albert el 1281, Guillem, etc El 1408 marca el final d’aquest llinatge amb la figura de Francesc Mansolí, el qual a…