Resultats de la cerca

Santuari situat molt a prop d’Os de Balaguer, sobre un turó Durant molts anys hi pelegrinaren freqüentment els habitants d’Os, Tragó de Noguera i Boix Tenien cura del santuari ermitans que vivien al mateix lloc El primer esment d’aquesta església es troba en la dècima de la diòcesi d’Urgell dels anys 1279 i 1280 Segons que explica Caresmar, els pobles del voltant decidiren alçar una nova església per consell de l’abat de Bellpuig i del comte Ermengol X vers 1300 Caresmar assegura “ haber visto muchos cuadros antiguos recordando esa historia y que en su testamento de 1314 Ermengol…

El poble de Castell deu el seu nom segurament a una fortalesa, avui desapareguda, que era situada sobre un penyal que es dreça no gaire lluny de l’església de Sant Martí Vell En documents del segle IX, de l’any 878, ja apareix el topònim Castelló per a referir-se al lloc, bé que no per a designar directament una fortificació Tanmateix, l’etimologia del mot Castellono ofereix dubtes sobre l’existència d’un castell o recinte fortificat a l’indret, diferent al castell de Vernet que també es consigna per les mateixes dates i que cal situar a l’actual poble de Vernet, on encara hi ha vestigis del…

Aquesta església, situada sobre l’antic port d’Empúries, és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi de Girona del segle XIV com a “ capella sancti Eusebii, in parrochia de Inpuriis” , la qual tenia, almenys, un sacerdot encarregat que havia d’acudir als sínodes diocesans L’any 1601 encara existia i tenia dos beneficiats Avui no queda cap rastre de la capella de Sant Eusebi, però el seu emplaçament és conegut gràcies a una monografia publicada l’any 1803 per Josep de Maranges, de l’Escala, el qual explica que “ a mano derecha de la entrada de dicho Puerto se ve otra fuente de…

L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “ castro de Pubal” En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní Gausfred…

Aquesta església és situada a llevant de Llert, a la capçalera del barranc de Llert o de Sant Adrià, al peu de la muntanya del Turbó S’ha conservat memòria d’aquesta ermita per mitjà d’una carta del bisbe Gaufred de Roda-Barbastre, de l’any 1140, en què explica que havia consagrat en honor de sant Adrià una església situada en un lloc altíssim del terme de Llert, al massís del Turbó, i que no n’hi havia cap altra de comparable, ja que en altres llocs de neus glacials no hi feia tant de fred ni eren tan aspres com aquí El clergue Pere es lliurà a aquest lloc i volgué edificar una…

El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom “illa” El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena coll del Vent, coll de les Toralles Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual…

Aquesta casa forta ha estat esmentada com a mas de la Guardiola, mas d’en Mitjans de la Guardiola i casa Mitjans de la Torre Segons S Cardús en origen correspondria a una guardiola o torre de guaita dels segles VIII-IX Amb tot, a l’entrada de l’actual masia es pot contemplar un escut on a la part alta apareix la data de 1117 Les dades documentals que fan referència a aquesta fortificació són molt escasses Surt documentat el 1302 un Guillem de Çaguardiola de la parròquia de Santa Maria de Taudell Hom ha suposat que aquest Çaguardiola i els que apareixen documentats posteriorment —Romeu…

Aquest santuari és situat 1 km més amunt de Saünc, en un penyal sobre l’Éssera i la carretera de la vall de Benasc De bell antuvi hom creu que fou el centre religiós de tota la vall Una antiga relació del 1292, signada per Pere d’Ascó i Abarca, explica l’origen miraculós del santuari Segons aquesta relació, un avantpassat seu anomenat Ferran d’Ascó, anant d’Ancils a la seva casa pairal de Lliri, quan passava pel lloc dit Penyes Trencades, va sentir veus celestials que sortien d’una cova, prop de la qual hi havia una font, on trobà la imatge de la Verge que seria l’origen del…

El lloc d’Oleta és esmentat per primera vegada l’any 875 Oleta en el cartulari de Sant Andreu d’Eixalada Baró, aleshores abat d’aquell monestir, hi adquirí el 878 un molí, el qual passaria després a Cuixà Als segles medievals Oleta era només una dependència del territori i la parròquia d’Évol L’església de Santa Maria d’Oleta és esmentada des de l’any 1069, en què apareix com a afrontació de llevant del terme d’Aiguatèbia Fou al segle XII seti d’una pabordia de canonges augustinians que depenia del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent Després de la secularització de les canòniques…

La referència més antiga del santuari de la Mare de Déu del Coll data de l’any 1098, quan Guerau Miró, levita, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès l’esmentada església perquè hi fos establert un priorat benedictí La nova institució era situada en l’indret anomenat Font-rúbia, nom que s’explica per la coloració vermellenca del terreny i per la font que hi brollava, en el camí que unia la vall d’Horta i Vallcarca, prop del turó del Carmel Ben aviat fou dotada per l’abat de Sant Cugat amb les possessions que tenia el monestir en aquella zona del territori de Barcelona, i…