Resultats de la cerca

El museu L’Església ha estat a Catalunya una de les institucions que s’ha preocupat a fons per conservar el seu patrimoni l’actual Museu Diocesà de Tarragona palesa aquesta intenció de salvaguarda i exposició de les seves colleccions, bo i oferint als visitants i els estudiosos les peces més significatives i preuades del seu fons artístic Des del punt de vista històric, cal remarcar que aquesta institució mostra, des dels seus orígens, tot un llarg procés fins a arribar a la formació definitiva del nou museu inaugurat recentment La primera notícia sobre la gestació de colleccions amb caràcter…

Situació Vista aèria del conjunt de l’antiga catedral, amb el claustre i les edificacions annexes A baix, l’actual edifici catedralici agermana diferents estils arquitectònics, com el campanar neoclàssic i els absis del més pur estil romànic ECSA - J Todó El conjunt catedralici de Roda és a la part més alta del centre urbà del poble de Roda de Ribagorça, situat al cim d’un turó cònic que domina el curs de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA Història Uns orígens difícils La data de 957 o de la…

L’arquitectura civil i militar Hom no pot amagar que l’estudi de l’arquitectura civil del Rosselló, als segles alt-medievals, presenta a hores d’ara un buit gairebé total, d’una banda per la desaparició, reconstrucci ó otransformació de la majoria dels edificis rurals o urbans, i d’altra banda, per la manca d’excavacions, les quals podrien ser molt instructives pel que fa a poblats desapareguts als segles XIV o XV, molt nombrosos en aquesta comarca El que es pot afirmar és que el tipus constructiu usual a les zones rurals, que ha restat vigent fins a època moderna, era l’obra de pedra i fang…

Situació Vista aèria del conjunt catedralici des de la part nord TAVISA La catedral de Girona o Santa Maria de Girona es troba a la part alta de la ciutat, a l’extrem NE, a tocar de l’antiga muralla, al vessant esquerre de l’antiga vall Umbrosa o de Galligants Mapa L39-13334 Situació 31TDG857487 Història Primeres notícies històriques Es creu, per raó de la continuïtat històrica i per la seva situació excellent, que la catedral primitiva, erigida en el moment en què es va consolidar la diòcesi de Girona, es devia trobar situada al mateix lloc que l’actual, bé que cap vestigi ni troballa…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Sepulcre megalític del Pla del Bosc de la Sala, a Passanant ECSA - E Casas La Conca de Barberà és un indret on la presència de l’home, tot i que no sigui demostrable en el Quaternari, atès que els possibles assentaments en les terrasses alluvials han estat desfets per l’acció dels conreus, és documentada en el període mesolític en un estrat de la balma de la Vall Montblanc i especialment a la cova del Camí de la Font Voltada i a la Cova de l’Aluja, caracteritzades per la seva estructura d’abrics i situades en el municipi de Sarral…

Situació Façana de ponent de l’antiga canònica, fundada pels senyors de Caboet ECSA – E Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el nucli d’Organyà carrer de la Plaça, població estesa al peu de la carretera C1313 Cal demanar la clau al rector d’Organyà, domiciliat al Carrer Major, que s’inicia gairebé davant mateix de l’església FJM-AMB Mapa 34–11253 Situació 31TCG622748 Història L’església de Santa Maria d’Organyà existia l’any 993, any en què el comte Borrell II feu testament deixant-li dues vaques Organyà és una de les parròquies que apareix esmentada en l’acta de consagració de la…

Situació Vista general de les ruines del monestir, segons una fotografia del 1922 Arxiu Mas Interior de l’església abacial el 1922, amb la façana de ponent coronada per un campanar d’espadanya, que va subsistir fins fa pocs anys Arxiu Mas Restes de murs, en bona part engolides per les aigües del pantà d’Escales, l’única mostra que resta d’aquest gran cenobi ribagorçà ECSA - JA Adell Les ruïnes del monestir de Santa Maria de Lavaix es troben en un indret normalment negat per les aigües de l’embassament d’Escales, a uns 3 km del Pont de Suert, i només són visibles, i accessibles,…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Elements escultòrics d’un monument funerari, versemblantment d’època romana, trobats fa uns anys al terme de Sant Martí Sarroca Es conserven al Museu Municipal de Sant Martí Sarroca ECSA - M Raurich Les característiques geogràfiques que defineixen el Penedès són les lleugeres ondulacions i el seu terreny planer que s’obre al mar per una àmplia zona d’estanys, avui terraplenats El complementen els estreps de les serralades litoral i pre-litoral Des d’antic és un lloc amb una gran abundor d’aigua, bo i fàcil de conrear Tanmateix era,…

Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…

Situació Vista aèria del conjunt que formen la catedral, el claustre i les dependències annexes ECSA - J Todó La catedral de Tarragona és l’edifici més notable de la ciutat, el qual destaca per la seva bellesa i magnificència Dedicada a Santa Maria, la catedral és situada a la part més alta del nucli urbà antic, al capdamunt del turó on s’assenta la ciutat, tot dominant-la El seu ampli recinte és delimitat pels carrers de les Coques, el de Sant Pau, la plaça de l’Ensenyança, el pla de Palau, el carrer del Claustre, el de les Escrivanies Velles i el pla de la Seu, on s’obre la majestuosa…