Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
Castell de Torèn (Saorra)
Art romànic
El petit nucli de Torèn és situat a uns 2 km a ponent del poble de Saorra, cap de municipi El castell, del segle XIII, fou totalment restaurat a la darreria del segle XIX, i avui s’amaga dins un bosc, de manera que no és visible des del poble El lloc de Torèn Toresin és consignat en la documentació l’any 901, quan el seu terme territorial es menciona entre els límits dels llocs de Saorra, Pi, Escaró i Fullà Posteriorment, dues butlles de confirmació de béns datades els anys 950 i 968 i atorgades respectivament pels papes Agapet II i Joan XIII al monestir de Cuixà, citen, entre…
Santa Maria de Sants (Barcelona)
Art romànic
Les primeres referències documentals de Santa Maria de Sants daten del final del segle X A l’inici del segle XI apareix, ja, amb un terme ben delimitat, “ in territorio Barchinone, in terminio de Sanctis ”, situat a ponent de la ciutat de Barcelona, limitant amb els antics nuclis de Santa Eulàlia de Provençana i les Corts de Sarrià, i incloent-hi l’església de Santa Maria del Port Del mateix període trobem esments que recorden l’antic poblament de la zona així, l’any 1020 constatem l’expressió “ ante villam de Sanctis ubi dicunt ad ipsum vilarzellum ” Sants, inclòs dins l’“Hort i…
Santa Eulàlia de Vilapicina (Barcelona)
Art romànic
El lloc de Vilapicina apareix documentat d’ençà de mitjan segle X, tot abastant una àmplia demarcació situada a redós del turó de la Peira i a ambdós vessants de la riera d’Horta, per damunt de l’anomenat Camí de Dalt —l’actual carrer de Concepció Arenal Un bell paratge dominat, en els temps medievals, per l’abundor d’aigües, terres profitoses per al conreu i un sector de bosc molt apreciat per l’àI-ber i el pi negre que produïa Tant és així que als boscos de Vilapicina s’adreçaven els anomenats “fusters del bosc” a l’hora de cercar la millor fusta d’àlber necessària per a la…
Sant Fruitós de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
La capella de Sant Fruitós ja existia a mitjan segle XI, fet esmentat en un document de l’any 1048 pel qual el levita Bonfill, abans de peregrinar al Sant Sepulcre de Jerusalem, féu testament aquest testament, després de la seva mort el 1051, fou jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església de Santa Maria del Pi en l’acta testamentària consta que Bonfill tenia un alou a Montjuïc, vora Sant Fructuós, i ordenà que fos venut Aquesta església, que figura esmentada en les afrontacions territorials d’alguns documents de l’onzena centúria com a sanctum Fructuosum , al lloc de monte…
Esglésies del Conflent anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Conflent anteriors al 1300 C Puigferrat Aiguatèbia i Talau Sant Feliu d’Aiguatèbia Sant Esteve de Talau Sant Adrià de Toévol Sant Miquel dels Plans Parròquia de Moncles Arboçols Santa Eulàlia d’Arboçols Sant Salvador d’Arboçols Santa Maria de les Grades Santa Maria de Marcèvol Campome Sant Pere del castell de Paracolls Sant Cristòfol de Fórnols o del Bosc Canavelles Sant Martí de Canavelles Sant Pere d’Eixalada o de Serola o de les Graus Sant Andreu de Llar Castell de Vernet Sant Martí del Canigó Sant Martí Vell Catllà Sant Andreu de Catllà Santa Maria…
Sant Julià de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
De l’antiga església de Sant Julià, que era situada a mitja falda de la muntanya de Montjuïc, prop del vell fossar dels jueus, hi ha esment documental des del segle X Una de les primeres referències data de l’any 986, en una escriptura on s’esmenta l’“ ecclesia sancti Juliani sita in monte jvdaico
” i poc temps després, el 995, es torna a esmentar en el testament sagramental del bisbe Vives de Barcelona, el qual llegà a l’església de Sant Julià un alou situat vora el riu Llobregat, que havia pertangut al clergue Orús Sant Julià de Montjuïc figura entre les deu parròquies del…
Necròpoli de Vilaltes (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Resta d’una de les cistes, malmesa, com la majoria que formaven aquesta antiga necròpoli ECSA-I Estany Aquesta necròpoli, coneguda popularment com el “cementiri dels Moros”, es troba a l’indret anomenat les Vilaltes, a l’extrem sud-oriental del terme municipal de Sant Guim de Freixenet S’estén pel vessant est d’un promontori que hi ha uns 500 m a llevant de la torre del castell de Vilalta, a una altitud de 720 m Mapa 34-15 390 Situació 31TCG704113 Per a accedir-hi, cal prendre el mateix camí que mena a la torre esmentada de l’antic castell, i des del punt on es veu aquest edifici,…
Sant Jaume de Montfalcó (les Olugues)
Art romànic
Situació Edifici totalment arruïnat, del qual només resta part de l’absis I del mur sud ECSA-X Solé Les ruïnes de l’església de Sant Jaume són situades dalt d’un turó boscós, al sud-oest del poble de Montfalcó Murallat, en un paratge anomenat el Pla de Sant Jaume Mapa 34-14 361 Situació 31TCG611163 Per a arribar-hi des de Cervera s’ha de prendre la carretera N-141, que mena a Sant Ramon després de 4 km, poc abans d’arribar a les Oluges i davant de Cal Ferrer, s’agafa una pista en direcció sud uns 2 km, fins a arribar al Pla de Sant Jaume, des d’on es travessen uns camps d’ametllers en…
Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Esteve del Coll és situada al vessant de ponent del turó de la rectoria, a 227 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Mogent i a uns tres quilòmetres al sud-oest de Llinars Les referències documentals d’aquest temple es remunten a l’any 1023, quan, segons una escriptura hom sap que Ramon Berenguer I, la seva mare Ermessenda i la seva muller Guilia van vendre a un tal Guadall diversos feus situats al Vallès, al terme de “Sancti Stephani de ipso collo” Des d’aquesta data l’església del Coll apareix ja com una parròquia, sense que es pugui determinar, de fet, en…
Castell de Cornil (Vilanova de Sau)
Situació Planta, a escala 1200, de les restes del possible torreó G Orriols Les restes de la fortalesa, o castell dels Tavertet o del Puig de la Força, es troben a l’anomenat Puig de la Força, que és un cingle que forma una illa separada de la cinglera de Tavertet i separada d’aquest per un petit istme, només accessible des de la vall de Sau, la riera de Balà o per un grau des del pla del castell de Tavertet El lloc domina amb supèrbia la vall del Ter i l’indret de Balà Tota l’illa és cinglera menys la unió a l’istme, que és, lògicament, allí on es troba la fortalesa Aquest…