Resultats de la cerca

Les primeres notícies conegudes del lloc d’Hortó són dels anys 1030 i 1066, on Ortone o Ortes apareix com a límit d’alous situats a la vila d’Eres i a Sant Tirs En el testament de Guillem Bernat, del 1116, consta un llegat de tres mancusos per a l’església de Sant Andreu de Laortó , que segles després, apareix en la relació de les esglésies del bisbat d’Urgell visitades per manament de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1312 i 1314 En el cens de 1365-70 la parròquia de Laurtó hi consta amb 15 focs eclesiàstics En el Spill … del vescomtat de Castellbò, redactat l’any 1519, el lloc de la…

Aquesta església, que fou parròquia fins l’any 1929, és situada a la part més alta de la vila de Lledó i a l’exterior nord-est d’aquesta La primera notícia documental que tenim de Sant Feliu data de l’any 1017, bé que aquesta església ja devia fer molt de temps que existia L’any 1109 consta que fou donada pel bisbe al priorat de Santa Maria de la mateixa vila L’edifici actual fou fet construir pel prior Tomàs Verdaguer al segle XVIII No hi ha restes de cap edifici anterior En una sepultura de la sagrera de Sant Feliu, prop del mur oriental de l’església, fou descobert un encenser de bronze d’…

Aquesta església fou la primitiva parròquia de Cornudella Era un temple de reduïdes dimensions —avui totalment desaparegut—, situat a l’angle sud-oest de l’actual Plaça Major del poble Dedicat a sant Julià, va restar obert al culte almenys fins al final del segle XIV, que es va bastir un nou temple als afores de la vila, a l’indret actual La parròquia actual, dedicada a la Nativitat, fou construïda a l’inici del segle XVII L’església de Sant Julià es devia enderrocar en aquest mateix segle Entorn del 1950, en obrir el sòl de la plaça per a obres de clavegueram, van aparèixer part…

L’església parroquial de l’Albiol apareix esmentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona el 1194 Després d’aquesta data cal esperar els anys 1279 i 1280 per a tenir-ne notícies de nou, quan el rector de Albiolo o Albiello pagà en concepte de dècima papal 20 sous Al final del segle XV consta que la collació de la parròquia de l’Albiol corresponia a la dignitat del cambrer del capítol de Tarragona, senyor del terme L’actual temple es bastí al final del segle XVIII i no conserva cap element romànic Segons apareix en un inventari…

El poble d’Aspa és situat al sector oriental del Segrià, en una posició eminent sobre la vall del riu de Set Després de la conquesta de Lleida l’any 1149, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu lleidatana A l’inici del segle XIII, el bisbe de Lleida hi féu construir un castell palau, on sovint sojornaren els prelats fins al segle XIX Molt possiblement en el mateix moment es bastí dins aquest castell palau una capella episcopal, dedicada a sant Julià, que posteriorment es convertí en l’església parroquial de la població Aquest temple, malmès durant la Guerra Civil Espanyola…

L’església de Sant Llorenç centra el poble de Vilardell, de població dispersa, situat a la dreta de la Tordera, al peu del massís del Montnegre El terme de Vilardell és documentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 23 de maig del 984 en la donació d’uns alous feta per un tal Livulo al monestir Al llarg dels segle X i XI apareix esmentat en diversos documents del cartulari sota les formes de Vilar Dezen, Vilarzello, Villardelo Totes aquestes formes expressen la idea de petit vilatge L’església de Vilardell és documentada per primera vegada l’any 1279 en les Rationes Decimarum…

La vila del Campell és situada en un petit planell, separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa L’indret és documentat des del 1098, any en què el comte d’Urgell, Ermengol V, i el vescomte de Cabrera, Guerau II Ponç, conqueriren aquesta població juntament amb altres llocs de la comarca Tot i que no han estat localitzades referències documentals directes, és de suposar que poc després de la conquesta es bastí una església, que fou la predecessora de l’actual temple parroquial dedicat a Santa Margarida Molt possiblement, la raó per la qual hi ha una considerable manca…

Església parroquial del nucli de Vilanova, creat entorn de l’any 1000 dintre de l’antic terme del castell de la Roca, raó per la qual fou conegut com Vilanova de la Roca fins que modernament ha obtingut la independència municipal i el nom oficial de Vilanova del Vallès l‘església de Sant Esteve és citada exactament el 8 de setembre de l’any 1000 en una venda de terres situades a Valldarió i d’altres predis veïns El 1048 hi ha una nova venda de terres de la parròquia de Sant Esteve de Villa Nova L’església antiga el 1328 tenia els altars de Sant Esteve, Sant Pere i Sant Joan, segons unes…

El castell de Barberà fou llegat l’any 1005 per Guitart a la seu de Barcelona i a l’església de Sant Miquel d’aquella ciutat Un any després el comte Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda completen la donació, i en el document corresponent no sols esmenten el castell sinó també les esglésies que hi ha fundades És evident que una d’elles devia ser la del castell dedicada a santa Coloma Amb aquesta titularitat concreta surt esmentada l’any 1067 en el testament de Bonfill Odesind, jurat precisament en el seu altar A partir d’aquesta data són freqüents les referències que en trobem en els…

Església parroquial que centra el poble o caseria de Dosrius, situat a la confluència de les rieres del Far i de Canyamars El terme o lloc de Duos Rios o Durios és esmentat des dels anys 963 i 990, i el castell de Duorum Rivium ho és el 1114 la parròquia, en canvi, no es troba fins a les primeres visites pastorals, o sigui del 1304 en endavant, la qual cosa no s’oposa, però, al fet que deu ser molt més antiga, tant o més que el castell Des del 1348 consta que tenia un altre altar dedicat a santa Maria en el qual van fundar un benefici Galceran de Castellà i Blanca, muller seva, senyors del…