Resultats de la cerca

Els pocs vestigis d’aquest castell es localitzen vora l’antiga església parroquial, en un espadat que domina el poble de Merli Tot i que ens manquen proves documentals és lògic suposar que d’antuvi aquest lloc estigué lligat als senyors de la vall de Lierp De fet, Berenguer Gombau amb la seva família i els homes de Merli foren els fundadors de l’església parroquial de Santa Maria, consagrada el 1122 Al principi del segle XIII el castell de Merli era infeudat a Guillem de Capella, la qual cosa confirmà el 1212 Pere el Catòlic a favor de la seva vídua, Ermessenda d’Erill, segons fur i costum de…

No és coneixen notícies històriques directes sobre aquesta antiga parròquia Molt probablement aquesta església gaudí d’una afecció especial car donà nom a la vall de Manyanet, capçalera del riu de Bellera, coneguda d’antic com a vall de Sant Pere En formaven part els llogarets de Buira, Castellvell de Bellera, Avellanos, Castellnou d’Avellanos, Vilancòs, i el mateix Manyanet D’altra banda, el topònim Manyanet prové del llatí Medianetu que significa justament “línia on és posa un molió” Per tant, podem identificar-la també amb Sancti Petri de Nubibus 1 488 m d’altitud, límit tradicional del…

El castell de Rodés és documentat en dos juraments de fidelitat prestats pels seus primers castlans al comte de Pallars Sobirà l’any 1069 per Pere Roger a Artau I i l’any 1125 per Pere Bernat, dit Salvar, a Artau II Als seus peus es localitzava l’església de Sant Vicenç d’Oveix “ que est fundata super flumen Nocharie, subtus castrum quod vocatur Rodez ” que l’any 1100 els comtes Artau II i Eslonça donaren a Santa Maria de Gerri Vers el 1163 el comte Artau III infeudà el castell i el lloc a Roger Bernat A diferència de la rresta de llocs de la Vall d’Àssua que passaren a mans dels Bellera i…

Al nord de l’antic terme de Sapeira, es coneix com la Sarga la vall drenada pel torrent del Solà, a les vores del qual creix aquest arbust apreciat pels vímets En aquest indret hi havia hagut una església dedicada a sant Esteve L’existència d’una església i un poble amb el mateix nom al peu de la carena del Montsec, a 40 km de distància, fa difícil algunes vegades discernir quines de les notícies històriques recollides corresponen a cada església en concret De bell antuvi el monestir d’Alaó demostrà interès per tal d’acréixer els dominis a la contrada Ja l’any 826 l’abat Teodered esmerçà una…

El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom “illa” El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena coll del Vent, coll de les Toralles Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual terme de…

Era en origen una església pròpia dels senyors d’Orrit El 23 de març de l’any 1044 Miró Dac, en presència del bisbe Arnulf de Ribagorça, de l’abat Martí de Taverna i d’altres prohoms, lliurà al cenobi de Santa Maria d’Alaó i al seu abat Isnard l’església de Santa Maria que tenia a la vall d’Orrit, al lloc dit ad Ivone , amb la terra on era edificada i la resta de l’alou que posseïa a Orrit Amb relació a aquests béns, el cartulari d’Alaó recull adquisicions de l’esmentat Miró Dac que poden concretar més la localització d’aquest ivó o llacuna vers el 1035, mitja vinya a l’Ivó vora terres sense…

El castell de Sarroca, dit també Sarroqueta per distingirlo de Sarroca de Bellera, aprofitava, com el seu nom indica, l’espadat d’una penya situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, que controla la vall de Barravés i el vell camí de Llesp L’indret de Sarroca és esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Lavaix datada l’any 1015 segons aquest important document, Gamisa, conjuntament amb la seva esposa Sança i el seu germà Dacó, dotaren el monestir amb un alou a Sarroca la Roca El Llibre dels Feus recull l’instrument d’evacuació i donació del segle XI del…

Valldellou fou conquerit pels vescomtes d’Àger abans del 1090 La incor poració al vescomtat fou fruit de les campanyes militars del vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, conqueridor de totes aquestes contrades, des de Casserres fins a Pinyana, en nom dels comtes de Barcelona Aquest vescomte lliurà al cavaller Arnau Pere de Girbeta una alberga a Valldellou Ja a la fi del segle XII les tropes reials assetjaren el castell de Valldellou 1191 Sovint el castell de Valldellou fou lliurat en esponsalici a les vescomtesses d’Àger, com ara Estefania 1092, Marquesa d’Urgell 1194, 1204 i Elo de Castre 1205…

El castell de Sos va donar el nom a la vall Sositana, a tota la rodalia coneguda actualment per la Solana Va ser, doncs, el centre polític comtal a la baixa vall de Benasc Se sap que el castello de Os superiore va pertànyer primer al comte Miró, després l’heretà el fill Guillem i, finalment, la comtessa Major II de Ribagorça El comte Miró n’acaptà els delmes i després, l’any 976, el fill Guillem lliurà dites rendes del castello de Os superiore al monestir d’Ovarra A la primeria del segle XI, tal com narra la Crònica d’Alaó, la comtessa Major de Ribagorça, havent estat repudiada per causa de…

L’església de Sant Marc i Santa Eulàlia de Canelles, situada dins l’antic municipi de Fígols d’Organyà, sufragània de l’església de Perles, actualment és annexa a la parròquia d’Organyà El lloc de Kannellas és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en la donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Sant Pere “in pavo Submontanione infra terminio de villa Cannellas, in loco que vocabulum est valle Itola …” Els altres esments que coneixem d’aquesta parròquia són escadussers, no gaire segurs, i no fan referència directa a la seva església així, l’esment, l’any…