Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
L’organització eclesiàstica de l’Empordà
Art romànic
El bisbat de Girona i les seves possessions a l’Empordà Com ja s’ha anat comentant, amb el domini franc i l’organització administrativa del territori no fou restaurat el bisbat d’Empúries d’època visigòtica El seu antic territori, del qual hom no en sap l’abast, restà integrat a la diòcesi de Girona Els comtats d’Empúries i Peralada foren unes unitats autònomes dependents d’un bisbat forà No fou aquest el cas del Rosselló, amb la perduració de l’antiga seu episcopal d’Elna L’organització político-eclesiàstica dels primers comtats ocupats pel poder franc després del lliurament de la ciutat de…
Santa Llogaia de Parets d’Empordà (Vilademuls)
Art romànic
Situació Església reconstruïda al segle XVIII sobre els antics murs romànics, visibles exteriorment sobretot al costat de migdia J Moner El poble de Parets d’Empordà comprèn dos nuclis minúsculs agrupats anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix, i algunes masies disperses en terres suaument ondulades que limiten pel nord el Fluvià L’església parroquial de Santa Llogaia centra el lloc de Parets de Baix Parets de Dalt és a uns 500 m vers el nord-oest Mapa L39-12296 Situació 31TDG902687 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de Banyoles a Bàscara on enllaça amb la N-II El veïnat de Parets…
Sant Julià de Rabós d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-est És un edifici molt tardà, potser del segle XIV, fet, però conservant molts elements propis dels esqumes romànics El sobreaixecament és del final del segle XIV F Tur L’església de Sant Julià és la parroquial de Rabós d’Empordà, situat al vessant meridional de l’Albera, sobre un turó no gaire elevat 106 m d’altitud, vora la riba dreta de l’Orlina La població forma un nucli compacte, agrupat vora l’església parroquial, i els carrers, estrets i força costeruts, presenten generalment un traçat irregular Mapa 220M781 Situació…
Sant Pere de Ponts
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església i de les restes de l’antiga canònica A baix, l’església des del costat septentrional, amb el cimbori recuperat fa pocs anys ECSA - M Catalán ECSA - E Pablo El conjunt de la canònica de Sant Pere de Ponts es troba al peu del castell de Ponts, al costat est Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia anterior JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG506423 Història Coneguda des del començament del segle XI, aquesta església, de sempre vinculada al bisbat d’Urgell, va tenir funcions parroquials i canonicals des d’aquest segle,…
Mare de Déu del Mont (Bassegoda)
Situació Una vista de la muntanya, coronada pel santuari de la Mare de Déu del Mont Als peus de la fotografia, les ruïnes del monestir de Sant Llorenç de Sous, que donà origen a l’església J Todó-TAVISA El santuari de la Mare de Déu del Mont, damunt un espadat, corona el cim del turó de la Mare de Déu 1115 m d’altitud, en una muntanya que forma part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda El relleu assoleix el cim pel coll de Joncanat, on neix un afluent de la riera de Massol i fa partió entre els municipis de…
Vila de Castelló d’Empúries
Art romànic
L’any 879, apareix esmentada per primer cop l’existència de la vila de Castelló, arran d’un judici, publicat per Jaume Villanueva, que se celebrà en aquest lloc “in villa Castilione” , al territori de Peralada, en presència del comte d’Empúries i del bisbe de Girona El fet que fos triada aquesta població per celebrar-hi un judici tan important fa pensar que ja al mateix segle IX tenia una certa importància Castelló esdevingué, d’una manera progressiva, una població cada cop més important dins el comtat d’Empúries-Peralada En un moment del segle X o XI es convertí, de fet, en la capital d’…
Castell de Miralles (Vilajuïga)
Art romànic
Situació El castell de Miralles era situat al cim del turó anomenat Roca Miralles o Roca Pujolar És un puig de forma cònica, acabat amb un planell rocós i envoltat de cingles Aquest cim fa de partió entre els termes municipals de la Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva Mapa 220M781 Situació 31TEG110880 Hom pot pujar a aquest turó des del Mas Pujolar, sense, però, un camí ben definit, trencant per l’abrupte vessant Al Mas Pujolar, que és al fons de la vall de la riera Pujolar, al nord-oest del turó, s’arriba per un camí que surt de la carretera de Portbou, pocs metres abans de passar per…
Sant Mateu de Vilademires (Cabanelles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent Hom pot veure a la seva façana la porta d’entrada, coberta amb quatre arcs de mig punt en degradació J Bonell Vilademires és un poblat de masies escampades, dels contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, a la petita vall drenada per la riera de Sant Jaume i la seva tributària, la riera de Vilademires, a la conca del Fluvià L’església parroquial de Sant Mateu de Vilademires és al cim d’una carena d’escassa elevació al costat només hi ha la rectoria, deshabitada Mapa 257M781 Situació 31TDG831756 A la carretera comarcal C-260…
Sant Salvador de Coquells (Vilanant)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme, constituïda per un absis, d’amplada i d’alçada gairebé iguals que a la nau F Tur L’església de Sant Salvador, avui sense culte, centrava el veïnat de Coquells, de masies disperses, pel sector nord-occidental del terme de Vilanant, en terrenys lleugerament accidentats dels contraforts de les terres de l’Illa i del coll de Jou, drenats pel Rissec, tributari del Manol, dins la xarxa hidrogràfica de la dreta de la Muga Mapa 258M781 Situació 31TDG891805 S’hi arriba pel camí del Mas Genover o de…
Bibliografia general referent al romànic de l’Empordà
Art romànic
Obres i treballs generals Canapost Excursió al Gran i Petit Ampurdà , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any VIII, núm 82 Barcelona agost del 1885 Catàleg del Museu Frederic Marès , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1979 pàg 20 núm 785 Cenobi benedictí de Sant Feliu de Guíxols Casa amb elements romànics Excursió a Sant Feliu de Guíxols, etc , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XII, núm 125 Barcelona març del 1889 Collegiata de Santa Maria de Lladó Excursió de Figueres a Camprodon per Lladó ,…, “Butlletí Mensual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina