Resultats de la cerca

De la prehistòria a la fi del món ibèric Vista aèria de la planura del Segrià, amb el riu que li donà el nom i la ciutat de Lleida al fons ECSA-J Todó Els senyals més antics de la presència humana en aquestes comarques comencen a ser revelats per la investigació en temps molt recents, i constitueixen, paradoxalment, el capítol més nou, encara mal conegut Així, només podem parlar, respecte al paleolític inferior, de la presència d’algun chopper, chopping tool o bifaç a les terrasses del Segre i a altres cursos d’aigua menys importants, però no tenim cap jaciment pròpiament dit que es pugui…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La regió del ponent lleidatà és constituïda per les comarques del Segrià 1 395,11 km 2 , les Garrigues 799,71 km 2 , el Pla d’Urgell 304,49 km 2 —comarca creada fa uns anys març del 1988 i que comprèn antics municipis de les dues comarques anteriors i de l’Urgell i la Noguera— Aquestes comarques es van generar per l’existència d’uns importants mercats regionals al voltant de les viles de Lleida centre rector d’aquest territori, les…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de la Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abélanet, J Un cimetière wisigothique à Tautavel , “Centre d’Archéologie Médiévale du Languedoc” Carcassona 1984, núm…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…

Situació Vista general d’aquesta església rural, abans de les recents transformacions que l’han convertida en habitatge ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada a l’antic vilar de Molars, al sud-oest del territori, a la zona muntanyosa de la serra d’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 57” N - Long 2° 51’ 19,2” E Des de la vila del Voló cal travessar el pont del Tec i agafar la carretera d’Argelers Un cop fets uns 2 km, es troba, a mà dreta, vers el sud, la carretera que porta a una urbanització de cases aïllades pel bosc, dita “Les chartreuses du Boulou” A 1 km aproximadament, cal…

Situació El magnífic portal de marbre, obert al mur de ponent, un dels pocs elements romànics que resten en l’actual edifici ECSA - JL Valls L’església parroquial de Santa Maria és situada al cor del poble del Voló L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 32,4” N - Long 2° 50’ 5,4” E Història D’aquesta església han pervingut als nostres dies escasses notícies històriques documentals Una de les primeres mencions data de l’any 1016, quan es feu donació a l’abadia de Santa Maria d’Arles d’una vinya situada al terme de Santa…

Situació Torre de base quadrada, situada al sud-est de l’antic recinte, actualment la part més identificable del que fou el clos murat medieval ECSA - J Badia El poble del Voló és situat sobre la riba esquerra del Tec, raó per la qual porta el nom del Voló, que en català local significa “riba o costa espadada” i que avui s’ha afrancesat fonèticament com a “Boulou” Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 32,4” N - Long 2° 50’ 5,4” E Al Voló s’arriba per la carretera N-9 de Perpinyà a Barcelona PP Història El lloc del Voló és esmentat per primera vegada en un document del 28 de juliol de 976, pel…

Situació Interior de l’església, totalment transformat per obres posteriors a l’època romànica, però que deixa endevinar l’estructura original, sobretot en l’arc triomfal, rebaixat, que neix al darrere dels brancals ECSA - A Roura L’església de Sant Miquel presideix la petita caseria de Vivers, poble dels baixos Aspres, situat al centre del terme, prop de la capçalera de la ribera de Vivers Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 49,8” N - Long 2° 45’ 49,2” E Vivers és 2 km al nord-oest de Sant Joan de Pladecorts, i uns 4 km al sud-est de Llauró El poble és travessat per la D-13, de Llauro a Sant…

Situació Exterior de l’absis, en què destaca la singular decoració de dues rengleres d’arquets sobreposats, avui dia molt deteriorada ECSA - JL Valls Exterior, des de migdia, d’aquesta antiga parròquia avui desafectada que s’alça enmig d’una vinya ECSA - J Ponsich Aquesta església, l’antiga parròquia de la població i avui una capella desafectada, és situada fora del nucli urbà del poble de Vilanova de Raó, a llevant i a la vora de l’actual D-8, la qual correspon segurament a una antiga via Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 8,4” N - Long 2° 55’ 22,8” E Hom hi arriba per les carreteres D-8 i D…