Resultats de la cerca

Situació Es localitza prop del mas que li dona nom, situat al cantó de migdia del terme municipal de Calders Diguem a més que al mateix indret, a J poca distància del cementiri, hi ha les restes d’un molí blanquer, l’origen del qual sembla remuntar-se a època medieval Long 1°58’05” — Lat 41°45’30” Dos exemplars dels set que constitueixen la necròpoli, del tipus “cista”, collocades en disposició parallela F Baltà Dos exemplars dels set que constitueixen la necròpoli, del tipus “cista”, collocades en disposició parallela F Baltà Per anar-hi, cal prendre un camí que…

Situació Es troben al turó anomenat Puig de Sant Daniel , que s’aixeca al marge esquerre de la riera de Fonollosa, poc abans que aquesta vessi les seves aigües al riu Cardener Long 1°47’50” - Lat 41°45’15” Alguna de les tombes a les quals es referia J Guitart el 1932 F Baltà Conjunt de les ruïnes d’un possible habitatge medieval, les quals demanen una campanya de neteja F Baltà Per anar-hi cal agafar la carretera Manresa-Calaf A menys d’un quilòmetre de començada, just passat el pont que travessa la riera de Fonollosa, surt un camí a mà dreta el qual, seguint la…

Situació Un aspecte del cementiri És constituït per sis tombes, en una de les quals encara l’any 1976 hom hi trobà un esquelet F Baltà Aquest cementiri de cistes és situat en un planell dalt un serradet, prop del nucli de Santpedor Long 1°51’40” - Lat 41°46’55” Per arribar-hi cal sortir de Santpedor pel camí dit de Lluçà al cap de mig quilòmetre hom troba l’oratori d’en Lluçà Un cop aquí cal desviar-se a la banda dreta i a pocs metres, enmig d’un bosquet hi ha les sepultures Necròpoli El fossar consisteix en sis tombes, de les quals sols en una hom recuperà l’esquelet en bon…

Al terme de la Llacuna hi ha constància d’altres capelles i esglésies, com Sant Vicenç o Sant Julià de Rofes, que pel seu titular podrien ser d’origen romànic La manca de dades d’època medieval sobre aquestes no en permet establir la història de manera més precisa CPO En concret, les despulles de la capella de Sant Vicenç, prop de Baltà i del mas la Peça, no són altra cosa que un munt d’enderrocs, envaïts per la vegetació, on sobresurt lleugerament a la banda de ponent un fragment de mur esgavellat, aparellat amb blocs de pedra de mides irregulars, només desbastats i disposats…

Situació Aquest enterrament es localitza al bell mig d’una vinya replantada fa poc, a uns 150 m de l’església romànica de Santa Maria del Grauet Long 1°37’10” — Lat 41°42’21” La petita església serveix de magnífic punt de referència per arribar a aquesta sepultura, puix que el gran bloc és visible si hom mira vers tramuntana Necròpoli Un gros bloc de pedra, després segurament de la penya veïna, serví per a excavar-hi un sepulcre amb els extrems arrodonits i amb la capçalera més ampla que el peu, amb el difunt mirant vers ponent F Baltà Un detall de la pedra on apareix excavada…

Situació Aspecte extern d’aquesta rústega capella fa pocs anys restaurada F Baltà És situada sobre el congost del Cairat, a la dreta, dalt un serrat Per anar-hi, per la carretera de Montserrat, cal prendre, abans de l’aeri, un trencall en direcció a ponent que porta a Ca n’Estruc Mapa 36-15392 Situació 31TDG056026 Història El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les…

Un dels vestigis de l’hàbitat que ens han pervingut, en el qual hom, a causa de les regates, ha vist una relació amb l’elaboració del vi F Baltà No ens podem estar de fer referència a uns enterraments, estudiats per l’equip d’arqueologia del CECL d’Igualada, ben propers a la sepultura del Grauet, anteriorment descrita Es tracta de dos conjunts medievals interessantíssims Com en el cas abans ressenyat, el treball d’investigació roman inèdit Jordi Enrich ens facilita els detalls que estem exposant El primer conjunt és indicatiu d’un hàbitat ben disposat on els excavadors fins i…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’antiga construcció La cisterna F Baltà Al turó més alt de la serra que separa les terres de Llaneres, a la conca del Daró, de les de la conca de l’estany d’Ullastret, hi ha les ruïnes d’un petit castell o fortalesa El cim és limítrof entre el terme d’Ullastret i l’antic municipi de Castell d’Empordà, avui agregat al de la Bisbal d’Empordà Mapa 334M781 Situació 31TEG048485 El puig de les Forques és situat al nord-est i a poc menys d’1 km de l’església de Sant Martí de Llaneres JBH Torre Al cim del puig hi ha les restes d’una torre de planta…

Situació Estat precari en què es troba aquesta església, d’advocació desconeguda, situada al peu del recinte sobirà F Baltà La capella, és situada a la part més ponentina del recinte jussà del castell MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF128825 Història Malauradament, no s’han localitzat notícies històriques documentals sobre el passat de la capella castellera de Cervelló, passat que anà molt lligat, òbviament, al de la fortalesa MLIR Església És un petit edifici rectangular, amb l’absis assenyalat a l’interior per un parell d’arcosolis A la línia d’arrencament de la volta, que tot i…

Situació Vista des de llevant de l’església, que forma un conjunt amb les ruïnes del castell F Baltà S’alça al cim d’un turó 218 m, on hi ha les restes d’època moderna de l’antic castell de Voltrera, a l’esquerra del Llobregat La capella és construïda fora del recinte del castell, adossada a aquest i ran de balç Mapa 36-15392 Situació 31TDF105978 Per anar-hi cal seguir, per la banda esquerra del Llobregat, la carretera d’Olesa fins a l’entrada de la urbanització de Can Vilalba, que envolta les ruïnes del castell i de la capella Història El fet que la capella del castell de…