Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Estela discoidal de Benissanet
Art romànic
Situació Estela descoberta el 1992 i exposada en un museu particular de Miravet PL Artigues Aquesta estela va ser trobada en un marge d’un mas situat, aproximadament, 1 km al nord-est del centre de la població de Benissanet, en un lloc conegut com la partida de les Sínies Mapa 32-18 471 Situació 31TCF023485 La població de Benissanet és situada al sud de Móra d’Ebre, a la dreta de l’Ebre, al peu de la carretera N-230 Per a accedir al mas on es trobà l’estela, cal sortir pel camí que hi ha a l’esquerra de l’ajuntament i que es dirigeix al nord-est Quan…
Estela funerària de Riudoms
Art romànic
Procedent del cementiri nou de Riudoms, es troba a les dependències de la Casa de Cultura una estela funerària de tipus discoidal Estava reaprofitada decorant la porta d’accés del cementiri Es tracta d’una peça de pedra del país amb una alçada de 57,5 cm i diàmetre de disc de 35 En una cara presenta una estela de sis puntes a bisell dins un cercle incís, en l’altra mostra un motiu cruciforme Corts, 1993, pàgs 213-214 Corts, 1991 Palomar, 1993 La datació d’aquesta peça és un tema sovint difícil de resoldre per la manca d’elements —localització fora de context…
Castell d’Estela (Amer)
Art romànic
Situació Base d’una torre, situada a la part més alta de les ruïnes d’aquest castell desconegut A Caballé Situats al cim del serrat de les Serres i de les Saleres Velles, que separen la conca del Ter i la vall del riu Brugent, resten dos elements fortificats que configuren l’anomenat castell d’Estela La seva posició, simètrica a la del castell del Diable, permet dominar la sortida del Ter de la zona muntanyosa de les Guilleries vers les planes de la Selva i el Gironès, i alhora protegir les valls properes amb els nuclis d’Amer, la Cellera de Ter i Anglès Mapa 333M781 Situació 31TDG660504 L’…
Santa Magdalena d’Estela (Piera)
Art romànic
Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la quadra de Cases d’Aguilera, prop de l’actual mas de cal Martí d’Estela Sempre fou una capella depenent de la parròquia de Santa Maria de Piera Les primeres notícies d’aquesta capella corresponen a una deixa testamentària que l’any 1285 feu Pere de Capellades per a l’obra i el millorament de la capella de Santa Magdalena, que es trobava en el lloc anomenat Stella , al costat de la vila de Piera o en un altre lloc on hi hagués un altar dedicat a santa Magdalena, segons el parer del prior dels frares…
Castell d’Estela (Castellar del Riu)
Art romànic
No coneixem la ubicació del castell d’Estela, però, seguint la toponímia berguedana, podríem aventurar la hipòtesi de relacionar aquest castell amb el pic anomenat Cim d’Estela que s’aixeca sobre el llogarret d’Espinalbet, al municipi de Castellar del Riu Si és desconeguda la seva ubicació, gairebé també ho és la seva història, car les notícies que es conserven sobre el castell d’Estela són molt escasses L’única referència conservada sobre el castell d’Estela la trobem en un document de l’antic fons de l’arxiu del monestir de Santa Maria de…
Santa Maria de l’Estela (Cabanelles)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental, on hom pot veure la construcció semicircular, afegida al mur meridional, i que alberga l’escala de cargol que puja al campanar F Tur L’Estela és un poblat que formaven nombroses masies escampades per una àmplia rodalia muntanyosa, al sector nord-est de l’extens terme municipal de Cabanelles Avui és pràcticament deshabitat L’antiga església parroquial de Santa Maria, abandonada, es troba al cim d’un elevat planell A la seva vora només hi havia la rectoria i el mas de Sant Cristòfol o Cal Magre, ambdós en…
Sant Cristòfol de l’Estela (Cabanelles)
Art romànic
L’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “ capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella” Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia substituir l’…
Estela funerària de la Mare de Déu dels Arcs (Santa Pau)
Art romànic
EstelaEstela trobada vers l’any 1945 vora l’església Tot i que la seva tipologia és força corrent durant tot un període de temps molt llarg, cal situar la seva datació als segles XII-XIII Vers l’any 1945, tot llaurant uns camps propers a l’església de la Mare de Déu dels Arcs, fou trobada una estela funerària discoïdal És formada per un disc circular i per un peduncle que té forma de cua d’oreneta Al disc, que té malmesa la part superior, hi ha una creu grega, lleugerament patent, amb els quatre braços units a l’orla Els quatre quadrants que resten han…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal Salvador Vilaseca (Reus)
Art romànic
El museu El Museu Comarcal Salvador Vilaseca inicià la seva història l’any 1934 amb la inauguració del Museu Municipal de Reus, dirigit per S Vilaseca fins a la seva mort Actualment, el Museu té la seu a la plaça de la Llibertat núm 13, on s’organitzen exposicions temporals, i al Raval de Santa Anna núm 59, on, des de l’any 1984, és oberta al públic la collecció d’arqueologia En el fons del Museu cal destacar una sèrie d’esteles procedents de diversos indrets de la comarca, a algunes de les quals es pot atribuir una datació medieval MaCC Estela funerària de Vilaplana Detall del…
Santa Maria de Prades
Art romànic
El primer esment de l’església parroquial de Prades es troba en la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, als habitants de Prades el 1159, on se’ls concedia el dret a edificar una església a la vila L’església de Pratis consta com a construïda el 1194, quan és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona esmentada en la butlla del papa Celestí III Els anys 1279 i 1280 el rector de Prades satisfeu 100 sous en concepte de dècima papal, una quantitat que demostra la importància de la parròquia de Prades en aquells moments L’església parroquial de Prades,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina