Resultats de la cerca

Aquesta parròquia, la titularitat de la qual desconeixem, és una de les esglésies de l’Anoia amb un passat més fosc Només és documentada per mitjà de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on apareix amb el nom de Benevivere Segurament era la parròquia del castell de Benviure, conegut també des del segle XI Actualment el lloc de Biure és una simple masia, a prop de la qual es conserven notables restes d’una villa romana

Erigida dins la propietat del monestir de Sant Cugat el 1145, els seus primers feudataris foren els Vilanova, els quals, a mitjan segle XIII, entroncaren amb la família Laceres Posteriorment, el 1432, hom té notícia de l’establiment de la família Palou, els quals reedificaren la torre i volgueren fundar una quadra, independitzant-se del domini del monestir Aquest fet originà un llarg plet entre el cenobi i els membres de la nissaga dels Palou, el qual finalitzà al segle XVIII amb la sentència favorable a la propietat del monestir, moment en què es coneix ja com la Torre Negra a causa del…

Creu coral de Centelles És conservada al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el número 77 d’inventari La imatge del crucificat, d’època gòtica, no correspon a aquesta creu G Llop Al Museu Episcopal de Vic i catalogada amb el número 77 d’inventari, es conserva una creu coral procedent de Centelles Aquesta creu actualment té associada la figura d’un crucificat núm d’inventari 4 064 d’estil gòtic, procedent de Solsona i datable del segle XIV, segons J Bracons Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic , 1983 La creu, que fa 234 cm d’alt per 130 d’ample, és formada per dos…

Fragment de teixit del segle XI conservat al Museo Arqueológico Provincial de Huesca Museo Arqueológico Provincial de Huesca La troballa sorprenent d’aquest teixit 1978 * fa que s’incrementi el grup tèxtil al qual pertany l’estendard d’Hišām II 976-1013, la semblança tècnica i ornamental del qual és evident És un fragment de teixit llis amb lligat de tafetà i la decoració és realitzada amb tècnica de tapís, desenvolupada en tres franges horitzontals La central mostra quatre rombes complets i el cinquè incomplet en aquest últim apareix la figura d’un paó amb el cap girat La resta dels rombes…

El nucli d’Aixàs apareix per primera vegada en la concòrdia de l’any 1176 Posteriorment apareix esmentat en documents dels anys 1210, 1233, 1235, 1263, 1264 i 1271 Fins l’any 1985 al petit nucli d’Aixàs hi havia les ruïnes d’una antiga església, de planta aparentment romànica, amb l’absis semicircular, orientat vers llevant, amb la porta a la paret de ponent Durant l’any 1985 hom dugué a terme importants obres de construcció en tot el nucli d’Aixàs, i els propietaris decidiren de reconstruir l’església L’estat de conservació en què es trobava aquest monument era molt dolent Amb treballs si…

Situació Un detall de la pedra amb els grafits que hi han estat gravats F Junyent-A Mazcuñan Al terme municipal de Moià, sobre un turó a 500 metres de l’ermita del mateix nom En una cota de 730 m i en posició dominant Long 2°03’42” - Lat 41°47’40” El camí per arribar-hi arrenca, a mà dreta, de la carretera de Manresa a Vic, immediatament després d’haver travessat un pont i poc abans del quilòmetre 26 Després d’un recorregut d’uns tres quilòmetres hi ha un transformador, on caldrà aturar-nos per tal de seguir, a peu, per damunt un turó que hi ha a mà dreta, on hi ha el dolmen FJM-AMB Grafits A…

Situació Vista de la capçalera de llevant de l’església, actualment adossada a la masia de Can Trias D Ferran L’església de Santa Maria és adossada a la masia de Can Trias Malgrat la seva proximitat al terme municipal de Terrassa, església i masia són a l’extrem nord-est del terme de Viladecavalls, al voltant de 300 m d’altitud Des del pla on és situada podem veure can Mitjans de la Guardiola Mapa 392M781 Situació 31TDG152019 Poc després 1 km d’agafar l’autovia de la Bauma, que va de Terrassa a Manresa, un trencall a la dreta ens hi porta, passant per entremig de la zona residencial i el…

Situació Bonica torre de defensa, característica pel parament fosc dels murs i els carreus de marbre blanc que marquen les sageteres ECSA - A Roura La torre de Goà es dreça al cim del puig més destacat de la serra de Goà, a 1 268 m d’altitud Es troba al SE i a 1,5 km en línia recta del poble de Saorra, a migdia del coll de Jou i del pic de Mates Roges L’indret és àmpliament dominant sobre les valls de la ribera de Cadí, a llevant, i de Saorra, a ponent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 25” N - Long 2° 22’ 43” E Per a arribar-hi des de Saorra, cal seguir la carretera D-6 en…

Necròpoli Durant els anys 1982 i 1983, segurament per tal de trobar els fonaments del possible nàrtex de l’església, es feu un forat davant la façana meridional d’aquest edifici Durant aquestes obres, que han culminat amb la construcció d’un porxo nou, en rebaixar el nivell del sòl més d’1 m, es destruí una part del cementiri medieval que hi havia en aquesta banda de l’església Sembla que a la part més profunda varen aparèixer unes canalitzacions fetes amb lloses Així mateix, s’hi trobaren nombroses tombes de lloses que, per llurs característiques, segurament eren de vers els segles XI o XII…

Peça de petites proporcions, de forma trapezoidal, localitzada a Tor tosa l’any 1900 © MNAC - Calveras / Mérida / Sagristà Aquest motlle es va localitzar al juny del 1900, en unes obres d’urbanisme del barri de Remolins, concretament en la fonamentació d’una casa, conjuntament amb 35 g de plata fosa i escòries en forma de gresol barrejat amb fonent vidriós i ennegrit i una moneda de l’emperador bizantí Joan I Zimizés 969-976 Ara és guardat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm d’inventari 46 300 R Amador de los Ríos en el seu article “Reliquias hispanomahometanas” 1900, reproduït…