Resultats de la cerca

La primera referència històrica del castell de Montargull és de l’any 1196, en què Berenguer d’Anglesola i la seva esposa Anglesa atorgaren a Santa Maria de Solsona els drets que tenien en la condomina de Rossell, en canvi de la parellada d’alou que el seu pare Bernat d’Anglesola havia promès pel castell de Montargull i per la malifeta que havia fet al castell de la Fuliola Segons els fogatjaments del segle XIV el terme era dels Anglesola Actualment, al lloc que ocupaven l’església i el castell de Montargull hi ha la masia del Mingot, al nord-oest del poble d’Anglesola, tocant a…

El cronista D Monfar i Sors reporta una notícia segons la qual l’any 1080 els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Adelaida de Provença, donaren la tercera part del castell d’Alteta l’església de Santa Maria de Solsona Val a dir que aquest castell ha estat identificat amb Altet vora Fullola, però probablement es tracta d’Alcet de Ribagorça De fet, el mateix comte Ermengol IV lliurà l’any 1083 a la canònica solsonina dos homes, Martí i Ambrós, que es trobaven en el castell de Gavasa, amb els delmes, les primícies, els censos, i una parellada d’alou en aquest terme, “ in loco que vocant…

El primer esment del lloc de Vilabella s’ha de cercar en el document de donació de la torre de Moja i del castell d’Albinyana a Sant Cugat del Vallès de l’any 1011 Entre les afrontacions del terme del castell d’Albinyana hom anomena la villa que vocant Abella L’any 1217 se signà una concòrdia entre Ramon Company i la seva muller Sança, d’una part, i Guillema de Castellvell, de l’altra, per tal de posar fi a les discòrdies que s’havien produït sobre una parellada de terra que es trobava al terme del castell de Castellví de la Marca, a la parròquia de Sant Pere de Vilabella, al…

Aquesta església es trobava situada dintre l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Caraüll, encara que avui el seu antic terme parroquial forma un enclavament del municipi de Muntanyola, al sector oriental del d’Oristà, al qual estigué sempre vinculat Durant un període tingué funcions parroquials per passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà El castell d’Oristà apareix documentat l’any 1908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comtat d’Osona, al castell d’Oristà El lloc de Caraüll i l’…

D’aquesta església coneixem la seva localització aproximada gràcies a uns dibuixos de la ciutat fets, a mitjan segle XVI, pel pintor flamenc A van den Wyngaerde segons aquests dibuixos, l’església estaria situada a la zona baixa de la ciutat, prop d’on avui hi ha l’estació de ferrocarril L’església de Sant Miquel del Mar fou feta bastir i costejada per l’arquebisbe Aspàreg de la Barca, el qual, segons una escriptura datada el 18 de juny de 1225, reconeixia emprar en dita empresa fins a 6 000 morabatins La parellada de terra on fou construïda havia estat cedida a l’esmentat prelat…

Situació Capella situada en un petit puig al nord de la població, refeta aprofitant antics murs romànics M Anglada La capella es troba a la carena per on passa el límit de llevant del terme municipal, a uns 350 m d’altitud, a la sortida de l’Ametlla, abans d’arribar a la urbanització de La Miranda, a la dreta Mapa L 37-14364 Situació 31TDG386145 Per anar-hi cal deixar el cotxe al final d’un dels últims carrers de la sortida de l’Ametlla vers tramuntana, a tocar del torrent de Sant Nicolau El començament del corriol es difícil de trobar perquè n’hi ha uns quants s’ha d’agafar el que segueix el…

La primera referència documental del lloc de Vimbodí és de l’any 1079, en què el pelac de Vimbodí apareix com una de les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV atorgà la carta de població a favor dels pobladors del terme de Vimbodí El 1169 ja és esmentat el castell de Vimbodí en el document de donació que fan Joan i la seva muller Berenguera a Carbonell i a la seva dona, també anomenada Berenguera, d’una parellada d’alou amb horts i cases, i la tercera part del castell de Vimbodí, amb els seus termes i part dels seus…

El primer esment de la Febró és de l’any 1163, en què Berenguer de Fornells i la seva esposa Amable bescanviaren amb Arnau de Roma un camp que havien comprat a Bernat Calvet per una parellada de terra que era a la Febró El lloc de la Febró formava part del terme de Siurana i sembla que per aquesta raó es beneficià de la carta de poblament de Siurana de l’any 1153 Per a tenir referències de l’església de Sant Esteve cal esperar fins a l’any 1280, que el rector de l’església de Labrefecz contribuí amb 18 sous i 6 diners a la dècima papal Al final del segle XV era de collació de l’…

Situació Petita mola rocallosa, on es troben els vestigis d’aquesta fortalesa ECSA-J Bolòs Els vestigis d’aquesta fortificació són a llevant del mas de la Sisquella, en una petita mola rocallosa que s’acaba amb un planell Mapa 32-16 416 Situació 31TCF145860 Des del poble de la Juncosa cal prendre la carretera LV-7011, que es dirigeix a l’Albagés Al cap de 2 km surt un camí a mà dreta que porta en 1 km al mas de la Sisquella JRG Història Aquesta força centrà un antic vilatge que havia format part del primitiu terme del castell de Castelldans El lloc apareix documentat per primera…

El lloc de Vila-secafou infeudata perpetuïtat entre el 1162 i el 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’arquebisbe Bernat Tort i Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Vilaseca era dividida en dues jurisdiccions una era Vila-seca del Comú, que pertanyia al cambrer de Tarragona, i l’altra, Vila-seca de Solcina, que depenia de la nissaga dels Olzina i successivament dels Olzinelles i dels Saportella En el primer quart del segle XVI, l’any 1525, l’arquebisbe Pere de Cardona, senyor de Vila-seca del Comú, comprà…