Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Castell de Conill (Pujalt)
Art romànic
El castell de Conill és documentat a partir del 1019, data en què el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona diversos béns, entre els quals es trobaven els drets que hi tenia al castell de Conill El castell de Conill apareix en l’acta de consagració de Sant Vicenç de Cardona de l’any 1040 com una de les possessions del cenobi La subjecció a la canònica cardonina d’aquest castell també es comprova en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’esmentada església L’any 1052 torna a aparèixer el castell en un document d’una venda que va fer Udalard d’unes terres situades…
Tombes dels Bassis (Rupit i Pruit)
Situació Aquestes tombes es troben en un vessant abrupte de la muntanya, ple de matolls i alzines, al lloc conegut pels Bassis, situat a 850 m d’altitud, sobre l’església de Sant Joan de Fàbregues, amb la qual no sembla pas que guardin cap relació Per anar-hi cal agafar una carretera de terra que surt a l’entrada del poble de Rupit, a mà dreta Cal seguir aquesta pista al llarg de poc més d’1 km Després d’haver passat una torrentera, per culpa de la qual la carretera fa un revolt marcat, cal agafar un corriol, que s’enfila a mà dreta i que, enmig d’un bosc d’avellaners, ens portarà, després de…
Sant Just i Sant Pastor de Purroi (Benavarri)
Art romànic
Situació L’antiga església parroquial de Purroi és situada a la part alta del poble vell de Purroi, pràcticament abandonat, emplaçat a llevant del barranc del Molí, que forma límit amb Pilzà Mapa 31-12 288 Situació 31TBG901596 Purroi es troba a uns 7 km de la carretera N-230 que de Benavarri es dirigeix a Lleida Un cop a Purroi, un camí que s’enfila per la costa permet arribar amb automòbil fins al nucli vell JAA-JBP Història L’església parroquial de Purroi formà part d’un enclavament que fins el 1956 tingué el bisbat d’Urgell dins el de Roda-Lleida Lògicament, la vinculació eclesiàstica de…
Castell de Paüls
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest castell, probablement d’origen andalusí ECSA - J Bolòs Les restes de l’antic castell de Paüls són al capdamunt del turó per on s’esglaona el poble de Paüls Mapa 31-19 496 Situació 31TBF810336 S’arriba a Paüls per la carretera local TV-3541 que surt de Xerta ACH-JMT Història El primer esment del castell és del 1168, any en què el rei Alfons el Cast , el senescal Guillem Ramon de Montcada, Ramon de Montcada i Pere de Subirats donaren als cavallers Guerau de Riu, Pere de Santmartí i Ramon de Queralt i als seus descendents, el castell de Paüls i el seu terme, perquè el…
Castell de Benavarri
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila de Benavarri, amb les restes del seu castell i l’església de Santa Maria al cim d’un petit esperó calcari que domina la població ECSA - JTodó Les restes d’aquest antic castell, situades al costat de l’església de Santa Maria, es troben al cim de la població de Benavarri, sobre un esperó calcari vora el barranc de Sant Medard Mapa 32-12 289 Situació 31TBG919649 S’arriba a Benavarri per la carretera N-230 que parteix de Lleida en direcció nord JBP Història El lloc de Benavarri fou probablement un punt important de la frontera musulmana, i el seu castell degué ser…
Sant Miquel de Siscar, abans Santa Maria (Benavarri)
Art romànic
Situació Parròquia del poble de Siscar que fou seu d’una antiga comanda hospitalera fundada al segle XII ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel, juntament amb la casa Castell, presideix el nucli de població de Siscar, situat a la solana d’un tossal i al marge dret del riu de Queixigar, a la sortida del congost de Falç Mapa 32-12 289 Situació 31TBG973615 S’arriba a Siscar des de Calladrons per la mateixa carretera local que s’agafa a la N-230, una mica abans d’arribar a Benavarri JBP Història Sembla que, en principi, el lloc de Siscar restà adscrit al castell de Casserres i a la quadra d’…
El marc geogràfic del romànic d’Andorra
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa d’Andorra amb les principals vies de comunicació El petit territori independent de les Valls d’Andorra és situat a la zona del Pirineu axial i ocupa una superfície de 468 km 2 repartida entre les parròquies d’Andorra la Vella, Canillo, Encamp, Escaldes-Engordany, la Maçana, Ordino i Sant Julià de Lòria A l’oest és limitat per la comarca del Pallars Sobirà, al sud-oest i al sud per l’Alt Urgell, al sud-est i a l’est per la Cerdanya, i pel nord té frontera amb el País de Foix La capital és Andorra la Vella i l’idioma oficial és el català Els relleus muntanyosos del…
Santa Maria d’Ovarra (Beranui)
Art romànic
Situació Bonic emplaçament d’aquest antic cenobi, a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena ECSA - JBolòs Vista del conjunt format per les ruïnes del palau del prior —del segle XVI—, l’església monacal, la capella de Sant Pau i la moderna casa d’acolliment ECSA - JAAdell L’antic monestir benedictí de Santa Maria d’Ovarra és situat justament a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena Ovarra es troba al fons d’una impressionant clotada Mapa 32-10 213 Situació 31TCG024968 Avui el conjunt monàstic amb la basílica de…
Bibliografia general referent al romànic del Baix Llobregat
Art romànic
AAV Amics de l’Art Vell Memoria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies Catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1961 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia El domini carolingi a Catalunya , primera part, edició a cura de…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…