Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Castell de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Perspectiva del conjunt del castell des del sector ponentí, part restaurada recentment, on es fa patent la forma de vaixell que literàriament s’acostuma a atribuir al castell ECSA - J Bolòs Vista aèria del castell i la collegiata coronant el seu característic serrat ECSA - M Catalán El castell de Mur és al cim d’un turó, juntament amb la canònica de Santa Maria, en una posició eminent Mapa 33-12290 Situació 31TCG229639 Per a anar-hi hi ha una pista en bon estat, que surt de la carretera de Guàrdia a Sant Esteve de la Sarga JAA Història La seva situació estratègica i la seva…
El marc geogràfic del romànic del Priorat
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Priorat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Quan la Ponència per a la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya, creada el 1931, es va encarar amb la delimitació del Priorat, van sorgir diverses propostes, com la creació d’una demarcació que l’englobava amb l’actual Baix Camp a causa de les relacions humanes i econòmiques entre ambdues zones, o bé s’intentà donar-li un nom geogràficament adient, com el de la Conca del Siurana perquè la comarca actual és exactament això Però no va…
El marc geogràfic del romànic de la Llitera
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Llitera 624,80 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…
El marc geogràfic de l’Alt Urgell
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Alt Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de Comunicació La comarca de l’Urgellet o de l’Alt Urgell comprèn, geogràficament i econòmicament parlant, quatre zones ben diferenciades la part alta, poc poblada, típicament muntanyenca, que correspon a la zona del Pirineu axial la zona intermèdia o depressió, la més poblada i que s’estén a banda i banda del cursos fluvials els relleus pre-pirinencs, amb els estrets congostos on l’assentament humà és minso a causa de la pobresa de la zona i, finalment, la zona baixa, fora ja del…
El marc geogràfic del romànic del Berguedà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Berguedà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Berguedà és una comarca que es troba dividida en dos sectors ben diferenciats l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà, presentant cadascun d’ells unes característiques pròpies En primer lloc, l’Alt Berguedà, és envoltat per tota una sèrie de relleus muntanyosos, amb un gran predomini de la roca calcària sobre els altres materials que els configuren, com són els rasos de Peguera 2067 m, la Serra d’Ensija 2359 m, la del Verd 2274 m, el Pedraforca 2493 m, les Serres del Cadí…
El marc geogràfic del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria de l’extrem de llevant de l’Alta Cerdanya, amb les carreteres que conflueixen al coll de la Perxa ECSA - F Tellosa La Cerdanya, comarca natural per excellència, és una unitat territorial que ha estat afectada per diferents divisions administratives i polítiques al llarg de la seva història En primer lloc, el Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659, que va repartir les terres cerdanes entre França i l’estat espanyol, i en segon lloc, la divisió provincial espanyola de l’any 1833 —actualment encara en vigència— que va adscriure uns municipis cerdans a la…
El marc geogràfic del romànic de l’Anoia
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Anoia, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situada al centre de Catalunya i seguint el curs del riu del mateix nom, s’estén la comarca de l’Anoia Per la seva superfície, 866,6 km 2 repartida entre 33 municipis, l’Anoia és la catorzena comarca més gran del Principat, representant el 2,7% de la superfície total de Catalunya Els seus límits administratius s’estableixen amb el Solsonès al nord, el Bages a l’est, el Baix Llobregat al sud-est, l’Alt Penedès al sud, l’Alt Camp al sud-oest, i la Conca de Barberà i la…
El marc geogràfic del romànic del Baix Llobregat
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Llobregat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Al llarg del riu Llobregat i des de Montserrat a la costa s’estén un territori allargassat de 489,5 km 2 repartit entre els vint-i-nou municipis que configuren la comarca del Baix Llobregat La superfície comarcal representa l’1,5% del total de Catalunya, i ocupa el sisè lloc entre les comarques més petites per la seva extensió Els límits s’estableixen amb les comarques del Bages al N, el Vallès Occidental al NE, el Barcelonès a l’E, l’Anoia i l’Alt Penedès a l’W i…
El marc geogràfic del romànic del Ripollès
Art romànic
Presentació geogràfica Situació de la comarca del Ripollès dins el conjunt de les comarques de Catalunya La Ponència per la Divisió Territorial de la Generalitat, establí l’any 1936 la comarca del Ripollès, fonamentant-se en una base geogràfica, és a dir, tenint en compte la seva coherència geogràfica Excepte als extrems de llevant i de ponent de la zona rieres de Merlès i de Bolòs, respectivament, la divisòria entre el Ripollès i les comarques del seu entorn, se situa a les carenes muntanyoses que l’envolten El Ripollès, amb una superfície de 984,02 km 2 , ocupa, per la seva extensió, que…
Vila de Besalú
Art romànic
Història Una vista del nucli antic de la vila de Besalú, amb la plaça de la Llibertat, on potser ja antigament tenia lloc un mercat que avui encara es fa A la part alta i a mà esquerra, l’església del monestir de Sant Pere llueix la seva capçalera J Todó-TAVISA Al segle IX el lloc de Besalú donava nom a una demarcació àmplia, un territori “ territorio Bisuldunense ” o pagus “pago Bisuldunense ”, els precedents de la qual cal cercar en una època molt reculada En aquest moment, al segle IX, hi havia un lligam estret entre aquest país besaluenc i la ciutat de Girona això no obstant, cal pensar…