Resultats de la cerca

L’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú és esmentada des del 1143 D’altres documents que la mencionen són dels anys 1154, en el breu d’Anastasi IV, i 1230 L’edifici actual data de la primeria del segle XVIII, quan s’acabaren les obres de l’església construïda damunt el solar on hi havia l’anterior, més petita i barroca, de la qual es conserva el retaule barroc de l’altar major La primitiva degué ésser romànica i va perdurar fins al començament del segle XVIII, que s’edificà la barroca Es troba al costat del castell i, en un principi, devia ser la seva capella castellera

Situada dins l’antic terme del castell de Clariana, no degué passar de capella vinculada a la parroquial de Sant Sadurní i, com totes les capelles del terme, depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona La notícia més antiga d’aquesta capella es troba en la butlla que l’any 1154 el papa Anastasi IV concedí a l’abat de Sant Vicenç de Cardona, en la qual confirmava les possessions de la canònica, entre les quals figuren les esglésies de Sant Sadurní i Sant Miquel de Clariana amb totes les capelles Actualment, l’església de Sant Miquel es troba al cementiri i no sembla que conservi cap…

De la parròquia de Cubelles, se’n desconeix l’origen És esmentada ja el 1154 en un breu d’Anastasi IV No obstant això, el fet que el 973 s’anomenin els preveres Arsolius i Auriolus indicaria, potser, que l’església ja existia En el testament de Ramon de Guàrdia del 1205 es fan unes deixes a Santa Maria de Cubelles i a Sant Pere de Cubelles El primer rector documentat és el clergue Ramon, el 1213 El 1363 fou segregat de la parròquia de Cubelles el terme de la nova parròquia de Sant Antoni de Vilanova de Cubelles L’antiga construcció fou completament enderrocada el 1697, quan se’n construí una…

Situació Antiga església parroquial situada prop de les ruïnes del castell de Montclar, al cim de la muntanya del mateix nom ECSA - E Pablo L’església de Sant Miquel és situada vora les restes del castell de Montclar Mapa 34-16418 Situació 31TCF621923 L’itinerari per a arribar a l’església de Montclar és el mateix que s’ha indicat en la monografia precedent FEB Història Tot i que el lloc de Montclar es documenta l’any 1013, la primera referència sobre l’església d’aquest indret és de l’any 1154, quan el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat de Tort, les possessions de…

Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifré, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià Després d’aquesta referència tan reculada cal esperar fins a la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona del 1154 per a tornar a tenir-ne notícies Malgrat que apareix en aquest document, no sembla que tingués caràcter parroquial sinó que fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de Santes Creus…

Hom sol creure que la primera referència d’aquesta església és de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona va fer donació del castell de l’Aibà a Guitard Maruden , reservant-se entre altres coses la seva dominicatura anomenada Santes Creus, a la riba del Gaià Aquest document presenta algunes característiques que fan sospitar que és apòcrif per això l’esment segur més antic cal cercar-lo en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona l’any 1154, on consta que l’església de Santes Creus de Gaià, juntament amb la de Sant Pere de Gaià, formaven part de l’arxidiòcesi de…

La parròquia de Colldejou va dependre en un primer moment de l’arquebisbat de Tarragona, i passà més tard, segurament durant el segle XIII, a ésser subjecta al bisbat de Tortosa, situació que s’ha mantingut fins a l’actualitat Colldejou, a l’extrem de ponent del Camp, va disposar d’església des dels primers temps de l’ocupació cristiana ja apareix esmentada en la butlla d’Anastasi IV del 1154 En aquest moment sembla estar relacionada amb l’església de Pratdip, ja que, a diferència de la resta d’esglésies, en aquest cas són esmentades conjuntament També és mencionada de nou en la butlla…

Inicialment aquest castell s’anomenà de Follia Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Aquest castell es documenta per primera vegada l’any 1040, data en què es consagrà l’església de Sant Vicenç de Cardona, i entre les possessions de l’esmentada canònica figuren el castell, l’església i la vila de Follia , cedits pel bisbe d’Urgell i el vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació de la nova església El domini de la canònica sobre el castell es constata també en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1054 que confirmava els béns de Sant Vicenç…

Aquesta església, parròquia del poble de l’Espluga Calba, va dependre en un primer moment del bisbat de Vic Per aquesta raó l’església de l’Espluga Calba apareix en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII Entre el 1148 i el 1154 passà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on pertany encara actualment L’any 1154 el papa Anastasi IV va confirmar a l’arquebisbe Bernat Tort “ ecclesiam de Spellunca Calva ” El 1194, una altra butlla de Celestí III adreçada a l’església de Tarragona torna a mencionar l’església de l’Espluga Calba, i els anys…

L’església de Vallemolli apareix esmentada per primera vegada en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 adreçada a l’església de Tarragona La parròquia de Vallmoll era de patronat de l’ardiaca major de la catedral, tal com l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls va reconèixer el 1193 Aquesta situació encara es mantenia al final del segle XV, en què la collació de la parròquia de Vallmoll era de l’ardiaca major Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Vallmoll hi contribuí amb 77 sous i 11 diners cada any Fou sufragània tradicional de Santa Maria de…