Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Sant Vicenç d’Olb (Sopeira)
Art romànic
La villa d’ Olbe —de la qual no ha pervingut cap mena de vestigi—, era situada, segons s’ha pogut reconstruir per les confrontacions que descriuen els documents, en l’aiguabarreig del barranc de Miralles amb la Noguera Ribagorçana Aquest vilar és esmentat amb freqüència en la documentació de la primera meitat del segle IX, ja que el monestir de Santa Maria d’Alaó hi va dur a terme una agressiva i sistemàtica política d’adquisicions fins a la seva total annexió El vilar d’Olb tenia una església dedicada a sant Vicenç, la qual és documentada l’any 840 en una escriptura per la qual el monestir d…
Santa Maria de Valls (Guixers)
Art romànic
Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Sisquer Inicialment degué ésser una simple capella o sufragània, que passà posteriorment a tenir funcions parroquials que en un moment indeterminat perdé En l’actualitat és centre d’una parròquia molt més àmplia Estigué vinculada al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, com a propietat del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies de l’església es troben a l’acta de consagració del 1040 de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on, entre les esglésies de la vall de Lord pròpies del monestir, figurava…
Frontal de Martinet (Montellà i Martinet)
Art romànic
Frontal d’altar Aquest frontal, conservat avui al Worcester Art Museum, als Estats Units d’Amèrica, és originari d’alguna de les esglésies de l’antic terme de Montellà i Martinet © Worcester Art Museum Procedent d’alguna de les esglésies de l’antic terme de Montellà i Martinet anterior a l’annexió de Víllec i Estana l’any 1970, es conserva actualment al Worcester Art Museum Estats Units d’Amèrica un frontal d’altar Es tracta d’una pintura sobre taula que fa 95 × 145 cm S’estructura segons dos registres A la part superior hi ha la imatge de Crist inscrita a l’interior d’una màndorla…
Castell de Renau
Art romànic
Segons l’historiador E Morera, tant el lloc de Renau com el veí llogaret de Peralta foren colonitzats al segle XII El castell i vila de Renau fou possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, en què Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu aquest fou, doncs, el primer senyor privatiu de Renau L’any 1391, el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra l’alta jurisdicció sobre la vila de Renau Al segle XV, Ramon Guillem, besnet de Dalmau de Montoliu, es casà amb Francesca de Menaguerra, senyora de Bonrepòs i…
Sant Tirs de Llastarri (Tremp)
Art romànic
Petit priorat del monestir de Santa Maria d’Alaó Sembla que l’església de Sant Tirs era situada vora el Vinyer i el torrent de Llastarri, no gaire lluny del pla de la Caritat Les seves referències se situen únicament a la segona meitat del segle X L’any 989 el prevere Banzo escriví un diploma alaonès pel qual coneixem l’existència d’una comunitat religiosa a Sant Tirs El prevere Adila, el monjo Altemir i Nemiquer “servents del Senyor en la casa de Sant Tirs i altres monjos que són ací o hi desitgin venir”, adquireixen per un sou a un tal Regal, una terra que tenia per aprisió del seu pare, al…
Santa Maria de Nocelles (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquesta església es localitza a l’entrada del despoblat recent de Nocelles, a 1 033 m d’altitud, a la dreta de la riera de Vacamorta, aigua amunt de Terrassa i sota el poble de Merli En un primer moment l’església de Nocelles estigué relacionada amb el monestir d’Ovarra, on va anar a parar per motius que desconeixem La casa o petit priorat de Nocelles ja existia abans de l’any 981, ja que aleshores Eso confirmà a Santa Maria d’Ovarra i de Nocelles els delmes de la coma Domna i els altres donatius fets pels seus parents i, a més a més, pel remei de la seva ànima, concedí una vinya que tenia a…
Pont de Riutort (Puigbalador)
Situació Antic pont sobre el riu Tort, que conserva l’arcada central probablement d’època romànica ECSA - A Bonnery Aquest pont travessa el riu que ha donat el seu nom al poble de Riutort És situat uns 100 m més amunt de la confluència d’aquest riu amb el Galba Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′40″ N - Long 2° 6′40″ E Història Aquest pont formava part de la via Redensis o camí de França, l’antic camí que unia Carcassona i Llívia, el traçat de la qual es reconeix encara perfectament al Capcir des del coll de les Ares La via Redensis degué renovar-se entre el segle XI i el segle XIII,…
Pont de Galba (Font-rabiosa)
Situació Pont medieval sobre el riu Galba, amb algunes modificacions del segle XVII, per sobre del qual passava l’antiga Via Redensis que unia Carcassona amb Llívia ECSA - A Bonnery Aquest pont es troba uns centenars de metres al sud del pont de Riutort Puigbalador, sobre el riu de Galba, a poca distància de la seva desembocadura al pantà de Puigbalador Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′28″ N - Long 2° 5′44′ E S’hi arriba a peu, a partir de l’encreuament de la carretera D-118, que travessa el Capcir de sud a nord, amb la carretera D-32b que es dirigeix a Font-rabiosa AB Història D’aquest pont…
Castell de Torredembarra
Art romànic
El territori de Torredembarra fou habitat, com ho demostren les restes conservades, ja en època romana L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un llogaret que s’alça en un pujol immediat a la vila En un document del 1057, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, concediren la quadra de Clarà en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar, amb l’obligació de construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa a la part baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu El feu, la part més rica des…
Santa Margarida de Roses
Art romànic
El monestir de Santa Margarida de Roses, anomenat també de Santa Margarida del Prat de Roses, existia ja al segle XIII i havia estat fundat en una església dedicada a Santa Margarida, la qual és esmentada al segle X, com un dels límits de l’estany de Castelló, en el precepte de Lluís el d’Ultramar, de l’any 953, i en altres documents dels anys 959 i 982 El precepte fa consignar que a llevant l’esmentat estany limita amb “ Sancta Margarida vel in ipsa arena” En les Rationes decimarum de l’any 1279 apareix ja com a “ monasterio dominarum Sancte Margarite ” i l’any 1280 com a “ ecclesie Sancte…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina