Resultats de la cerca

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…

Situació Ermita situada sobre un esperó rocós que domina la vall de Peranera MÀ Font L’ermita de Santa Margarida és situada a uns 1 600 m d’altitud, sobre un aflorament rocós pròxim al lloc de confluència d’aigües que baixen del barranc de la font Grossa i del de l’Espluga o Santa Margarida Des d’aquest punt es pot gaudir d’una magnífica panoràmica de la vall de Peranera Mapa 33-10 214 Situació 31TCH212011 Per a arribar-hi cal agafar la pista que porta a les mines d’hulla de Peranera en direcció a Erillcastell fins a trobar la borda de Puiol Des d’aquí un camí mena a l’ermita de Santa…

Situació Una vista del conjunt amb l’església A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval F Tur És l’església parroquial del poble de Vilarig, situat a l’extrem septentrional del terme, al cim d’un tossal a la capçalera de la riera del mateix nom El nucli de població és format pel castell, l’església i el reduït agrupament de masies a la banda de tramuntana Mapa 258M781 Situació 31TDG863819 Per anar-hi, cal seguir el camí apuntat per al castell de Vilarig L’església es troba al costat del castell, a la banda de tramuntana JBH-…

Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb el gran absis coronat per un fris de permòdols ECSA - A Roura Vista aèria del nucli antic de la població centrat per l’església de Sant Esteve ECSA - Jamin L’església de Sant Esteve centra la població de Vilallonga dels Monts, al peu de l’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 36,6” N - Long 2° 54’ 17,4” E Vilallonga dels Monts és unit a la carretera D-618 entre Argelers i el Voló per la D-ll, que continua fins a Argelers enllaçant amb la D-2 PP Història Segons el diploma atorgat pel rei Lotari el 981 a Sant Genís de Fontanes,…

Situació Vista de l’església des del cantó sud-oriental A més de l’estructura bàsica de l’edifici, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, cal notar el campanar d’espadanya, de considerables proporcions, el qual dota l’edifici d’una certa singularitat F Tur L’església de Santa Maria del Palau es troba vers l’extrem sud-occidental del terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, a la vall de la Muga i a poca distància del marge esquerre d’aquest riu El veïnat del Palau és de masies disperses al costat de l’església hi ha una sola casa, la masia del Palau Mapa…

Situació L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és situada al centre del nucli antic de la vila de Vinçà, que era envoltat per un recinte fortificat medieval del qual queden algunes restes, amb dos dels portals Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 7” N - Long 2° 31’ 45” E Per a arribar a Vinçà cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior Història El castell de Vinçà —com ja s’ha referit en parlar de la vila— és esmentat documentalment l’any 939 L’església és mencionada per primera vegada en una escriptura de donació de l’any 1043, segons la qual…

Situació Interior de la nau romànica de Sant Martí de Palaldà, totalment emmascarada per l’arrebossat i molt transformada, on s’aprecia l’extrem d’un dels arcs torals amb el pilar arranat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí destaca al centre i a la part més alta del nucli antic del poble de Palaldà, al costat dels vestigis del castell Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 15″ N - Long 2° 40′ 32″ E L’itinerari per a arribar a Palaldà és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent EBP Història La primera referència documental de l’església de Palaldà és força antiga, data…

Situació Una perspectiva des del costat sud-est de l’església, amb la capçalera i el mur de migjorn, en el qual hi ha obertes la porta d’entrada i tres finestres F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Darnius es troba al centre del reduït nucli medieval de la població al qual encara s’accedeix, des de la plaça Major, per un passadís cobert És a l’extrem de tramuntana de l’actual conjunt urbà de la vila Mapa 220M781 Situació 31TDG862909 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II des d’on a l’indret del Pont de Campmany sobre el Llobregat d’Empordà, uns 7 km abans de la Jonquera,…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-est Hom hi pot veure l’important sobreaixecament de la capçalera, el qual desfigurà notablement l’aspecte original de l’edifici J M Melció Sant Martí de Corsavell o Sant Martí de Cursavell és l’església del poble de Corsavell, actualment agregat al municipi d’Albanyà, de l’Alt Empordà Es troba entre Bossols i Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent per la dreta de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG725847 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que indiquen per anar a…