Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Castell de Mura
Art romànic
Situació Els esfondralls del castell són encimbellats dalt un pujol de 702 m d’altitud, sota el qual, a llevant, transcorre la carretera de Terrassa a Talamanca, mentre que, a ponent, s’arredossen el mas i la capella de Sant Lleïr i, més enllà, vers el nord-oest, la població de Mura Long 1°59’45” - Lat 41°41’54” Aspecte interior dels basaments de la torre del castell F Junyent-A Mazcuñan L’únic pany de mur que subsisteix, ultra els basaments de la torre, al castell F Junyent-A Mazcuñan Per arribar al turó on es dreçava el castell, cal que ens dirigim a Navarcles, on…
Sant Andreu (la Pobla de Claramunt)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes del que fou aquesta antiga capella rural ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta capella són situades dalt d’un turó envoltat de conreus, a la part de dalt del barri de les Figueres, al peu del castell de Claramunt Mapa 35-15391 Situació 31TCG894012 S’hi accedeix pel camí del castell que és degudament senyalitzat Poc després d’haver-lo iniciat, just quan es bifurca, hi ha, a mà esquerra, un corriol poc marcat que s’enfila fins dalt del turó on es localitzen les despulles de l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del…
Sant Sernilh de Betren (Vielha)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església es troben situades a l’extrem occidental del poble Mapa 148M781 Situació 31TCH206298 FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de les construccions que hom pot apreciar en aquest indret dues naus paralleles, de les quals la de migjorn és la que correspon a l’època romànica A Mazcuñan-F Junyent Detall de les ruïnes, corresponents a la nau romànica, a l’indret on hi ha un finestral F Junyent-A Mazcuñan Llevat del campanar, que encara es manté dempeus, la resta de l’edifici, ocupada ara pel cementiri, és una pura ruïna Entremig de les restes, encara es poden…
Santa Eugínia (Peramola)
Situació Aspecte dels escassos vestigis que ens han pervingut d’aquesta antiga capella Arxiu Gavín Les restes de l’església de Santa Eugínia es troben a la collada del serrat de Santa Eugínia Mapa 34-12291 Situació 31TCG557598 Per a arribar a l’indret, des de Peramola s’ha d’agafar la pista que va a Cortiuda Al cap de 12 km, a mà dreta, cal prendre un trencall que ens portarà a la masia d’en Torrent, que és a 400 m A llevant de la casa hi ha l’anomenat serrat de Santa Eugínia MTV-VRM Història Malauradament, aquesta capella no ha deixat cap rastre documental, tot i el seu indubtable origen…
Sant Jordi del castell de Pèirapertusa (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Àmbit de la nau i mur de ponent de l’església, l’únic ben conservat ECSA - A Roura Aquesta església castellera ocupa l’extrem sud-est del recinte superior del castell de Pèirapertusa, al qual ha donat nom Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 19″ N - Long 2° 33′ 26″ E Hom accedeix al recinte sobirà del castell per una escala de setanta graons tallats a la roca La tradició anomena aquesta obra “l’escala de Sant Lluís” LB Història Aquesta capella fou bastida a mitjan segle XIII, en el moment en què es construí tot el conjunt del recinte superior del castell per ordre del rei de França…
Convent de Sant Francesc (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
L’orde dels franciscans s’installà a la vila de Vilafranca de Conflent gràcies a una butlla del papa Nicolau III, atorgada l’any 1279 El convent primitiu dels franciscans era situat al barri extramurs que voreja la riba esquerra de la Tet, a l’indret que ocupen avui les escoles de la vila La seva construcció s’inicià a partir dels anys 1279-80, gràcies a les contribucions dels habitants de Vilafranca, però sobretot, a la munificència de les cases nobles dels Pinós de Mataplana, els Perellós, els Perapertusa, els Oms i els Llar és molt possible que per aquesta causa esdevingués ben aviat el…
Sant Esteve de Camps (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’església les quals mostren un munt de pedres que deixen veure encara un plec en degradació, únic vestigi de l’edifici romànic F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella són emplaçades en un margenal que delimita uns camps propers al mas O la Caseta, situada a la banda nord-occidental del terme Long 1°41’47” — Lat 41°46’54” Un cop situats a Camps, cal emprendre un camí carreter que mena al mas la Caseta, darrere el qual i al margenal d’uns camps, hi ha les poques restes que es conserven de la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic…
Castell d’Àrreu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Escassos vestigis del castell, una de les defenses de la vall d’Isil, camí natural vers la Vall d’Aran ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al sud del poble abandonat d’Àrreu i damunt del poble de Borén Domina el pas de la vall d’Isil Mapa 33-9181 Situació 31TCH425253 Hi podem pujar des de Borén Agafarem el camí empedrat que surt de la plaça del poble, a la riba dreta del riu Havent passat un saltant d’aigua que hi ha a uns centenars de metres del poble, cal anar cap a la dreta i arribar fins a un collet, situat poc per sota del nivell del poble d’Àrreu El castell és en un turó…
Sant Just de Palmas (Camporsin)
Situació Vista d’aquest petit temple des de la part meridional, on s’obre la seva porta d’arc de mig punt ECSA - A Roura L’església de Sant Just és situada prop del castell de Palmas Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′39″ N - Long 2° 27′22″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada el 1317, quan Bernat de Millars, aleshores senyor de l’indret de Palmas, li feu un llegat de 40 sous Posteriorment és documentada l’any 1409 Fou restaurada al segle XIX per la família Bordes PP Església…
Sant Miquel de Ratera (Alguaire)
Art romànic
Aquesta església era situada a la partida de Ratera, a l’extrem nord-est del terme d’Alguaire, sobre el vessant que davalla de l’altiplà de Ratera fins a la Noguera Ribagorçana Les primeres mencions del lloc de Ratera parlen de villa de Ratera o Villaratera , segurament referint-se al que hauria estat un nucli d’hàbitat de certa magnitud i possiblement existent durant el període andalusí Si més no, la menció en el document de l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’església de villa Ratera l’any 1168 indica la importància d’aquest nucli en el procés de colonització del Segrià estricte En la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina