Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Castell de Puifel (Areny de Noguera)
Art romànic
La vila de Puifel, situada a migdia del terme d’Areny, fou lliurada per la comtessa Valença de Pallars Jussà a Santa Maria de Mur 1100 i després recuperada pel seu fill el comte Pere Ramon I en canvi de les franqueses dels homes de Castissent 1108 L’any 1112 l’esmentat comte vengué en alou a Sicarda i al seu fill Roger un pui , al comtat de Pallars, dins el castell de Montanyana, pel preu d’una mula valorada en tres-cents sous i d’un mul de cent sous, amb la condició expressa que hi bastissin una fortificació, per la qual cosa va fitar els termes i establí el dret d’empriu Segurament es…
Castellàs o mota de Peralada (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
La mota de Peralada era situada a poc més d’1 km al sud-oest de Torrelles, anant cap a Perpinyà, a tocar de la riera de Torrelles o del Molí Molt a prop seu passava la via romana que unia la Salanca amb Castellrosselló Els primers representants de la família Peralada al Rosselló sembla que eren els germans Ramon i Emeric, documentats l’any 1139 i que probablement provenien de l’Empordà Sembla que Ramon de Peralada es casà amb una filla de la família Torrelles, fet que permet de comprendre que una branca dels Peralada s’installés al Rosselló La primera vegada que es troba esmentat el castell…
Mare de Déu de Montcorb (Riudarenes)
Art romànic
Santuari construït l’any 1125 Fou reedificat el 1423 arran de la donació de la imatge de la Mare de Déu per part dels senyors cognomenats Manresa segons la llegenda, l’escultura fou arrabassada als àrabs pels Manresa, als quals els atorgà drets feudals i el privilegi d’enterrar als seus membres sota la cripta de l’altar A petició del noble de la comarca Salvi Arrupit, el 6 de juny de 1484 ei sant pare Sixt IV va concedir un perpetuum de cent dies d’lndulgència als creients que pelegrinessin a la capella de la Mare de Déu Posteriorment el bisbe de Girona concedí quaranta dies més d’indulgència…
Castell de Curant (el Pont de Suert)
Art romànic
L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix mencionat en la…
Castell de Miravalls (Montseny)
Art romànic
Aquest castell, així com el de les Agudes, apareixen sempre units en un sol domini i formant una unitat Així, la família Sesagudes i més tard els Montseny, Montclús i Cabrera, consten des del 1121 fins el 1390, com a mínim, com a senyors dels castells de les Agudes i Miravalls Aquest castell consta ja com a enrunat i ignorat el 1273 Malgrat això la documentació constantment en repeteix el nom, junt amb el de les Agudes, en tota l’antiga documentació Alguns autors, com l’arquitecte Josep Maria Pericas, intentaren precisar la situació d’ambdós castells ja el 1916 Situaven el de les Agudes dins…
Santa Càndida d’Areny de Noguera
Art romànic
Antiga cella del monestir d’Alaó situada al vilar homònim, documentat des de l’any 916 per diverses compres del comte Miró, el qual s’havia dedicat a anar completant l’alou comtal amb l’adquisició de porcions de terres veïnes al castell d’Areny i vora de l’antiga estrada reial L’any 954 aquest mateix comte donà prop de Santa Càndida tres vilars al monestir d’Alaó Vers l’any 970 Unifred, per la gràcia de Déu comte, duc i marquès, donà, per al remei de la seva ànima, a l’abat Oriolf i als altres monjos del monestir d’Alaó, al comtat de Ribagorça, entre els castells d’Orrit i d’…
Castell d’Orcau (la Pobla de Roda)
Art romànic
L’antic castell d’ Orcallo , identificat sovint amb Orcau de Pallars i fins i tot amb el d’Urgell, en realitat, es localitzaria entre Eroles i Queixigar, probablement vigilant la confluència del barranc de Sant Esteve o de Ceguer amb l’Isàvena La seva primera referència data del 1011, en què Radolf es lliurà al cenobi d’Alaó amb una casa in castro Orcall , un cup i una vinya als Sonalins, i terres a Gavet, al grau d’Orcau i al coll de Basturs a més aportà una mula i un ase valorats en cent vint sous L’any 1071 Ramon, la seva dona Ermetrut i llur fill Ramon donaren al bisbe Salomó de Roda la…
Sant Vicenç de Baó
Art romànic
Església parroquial del poble de Baó, esmentada des del 901 ecclesia S Vicentii de Basono El lloc de Baó Baso , 843 era, a la primera meitat del segle IX, una possessió alodial de Protasi i Ravella, pares probablement del monjo Protasi, fundador i primer abat de Sant Miquel de Cuixà El 901 es trobava a mans de Leudorí, antic vescomte de Narbona destituït l’any 878, i de la seva esposa Arsenda Aquesta, vídua i casada amb un tal Guitard, va ser obligada, per un forfet comès pel seu marit, a empenyorar l’alou de Baó als esposos Durand i Guinedilla, els quals el vengueren el 976 “amb l’…
Molí d’en Ribé (Santa Coloma de Gramenet)
Art romànic
Són molts els antics molins del Barcelonès, especialment al llarg del Rec Comtal i el curs del Besòs És impossible anomenar-los tots Fem esment, però, d’aquest molí perquè ha estat objecte d’estudis arqueològics recents La seva construcció es pot datar al final del segle XIII o l’inici del segle XIV, sota el domini i empara de la torre Baldovina, molt propera al molí Es té coneixement que al segle XVI tots els molins de la localitat eren propietat dels canonges de la seu de Barcelona segons consta en un document datat el 1584 pel qual el Consell de Cent municipal recriminà als canonges el fet…
El municipi de Barcelona, des dels orígens a la fi del segle XIII
Art romànic
La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina