Resultats de la cerca
Es mostren 980 resultats
Sant Miquel de Clariana de Cardener
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Clariana, no degué passar de capella vinculada a la parroquial de Sant Sadurní i, com totes les capelles del terme, depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona La notícia més antiga d’aquesta capella es troba en la butlla que l’any 1154 el papa Anastasi IV concedí a l’abat de Sant Vicenç de Cardona, en la qual confirmava les possessions de la canònica, entre les quals figuren les esglésies de Sant Sadurní i Sant Miquel de Clariana amb totes les capelles Actualment, l’església de Sant Miquel es troba al cementiri i no…
Sant Julià d’Ordis
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat sud-oest A més de la part romànica, perfectament visible, hom pot apreciar la respectable quantitat de modificacions fetes a l’edifici, sobretot en època barroca F Tur L’església de Sant Julià és el temple parroquial d’Ordis, municipi situat a l’extrem occidental de la plana alt-empordanesa, i d’una extensió de 8,49 km 2 La vila, situada a 98 m d’altitud, és formada per un nucli compacte de cases, amb carreus estrets, que s’agrupen entorn de l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG925743 Per arribar-hi cal agafar, des de la N-II, a…
Santa Maria de Miravall (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, amb una finestra netament romànica, entre la porta i el campanar d’espadanya ECSA – JA Adell El camí per anar a Miravall surt de la carretera de Noves de Segre a Taús per la Guàrdia d’Ares, poc abans d’arribar a Anyús L’església és al mig del poble Mapa 34–11253 Situació 31TCG587871 Història Històricament, Miravall era una senyoria del vescomte de Castellbò, que detenia tota la jurisdicció del lloc, i era integrat, dins la divisió del vescomtat, a la batllia de la Vall d’Aguilar, del quarter de Castellbò No s’han trobat notícies referents a l’església de…
Sant Julià de Surri (Ribera de Cardós)
Art romànic
L’única menció que tenim d’aquesta església data de l’any 1391, en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, on, dins del deganat de Cardós, a més de relacionar el capellà de Santa Coloma de Surri, hi figura el capellà de Sant Julià de Surri amb la quantitat de 20 sous Tanmateix, no hi ha constància de cap capella o església amb aquesta advocació al terme de Surri en la visita pastoral del 1575 figura la capella de Sant Miquel, i en la del 1758 consten les capelles de la Verge del Roser i de Sant Joan Baptista en l’actualitat resten encara la capella de Sant Miquel i la de Sant…
Sant Jaume de Gavàs (Bissaürri)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església parroquial, amb l’absis totalment mancat d’ornamentació ECSA - JA Adell Aquesta església parroquial presideix el poble de Gavàs 1 244 m, a migjorn de Bissaürri, a la vall del riu de Gavàs i als peus del petit turó de Sant Joan, en el qual s’emplaçava l’antic castell de Gavàs 1 420 m Mapa 32-10 213 Situació 31TBH938066 L’accés a Gavàs es fa des de Bissaürri, entre els quilòmetres 77 i 78 de la carretera C-144, per la pista que vers el migdia duu a la vall del riu de Gavàs o de Veri Cal tenir en compte, però, que Gavàs és el primer poble que es troba, a…
Sant Ampèlit de Penedes (Llagostera)
Art romànic
Situació Detall d’absis on es remarquen, sota l’arrebossat modern, les arcuacions cegues i les bandes llombardes M Catalán El veïnat de Penedes, amb l’església dedicada a sant Ampèlit, és a l’extrem nord del terme de Llagostera, al o peu de la carretera de Llagostera a Calonge Mapa L39-13334 Situació 31TDG962321 MLlC Història El topònim de Penedes, que significa “castell roquer”, fa sospitar de l’existència d’una fortificació d’aquest tipus en aquest indret L’església, antiga parròquia del veïnat de Penedes i sufragània de Sant Feliu de Llagostera, no surt documentada fins al 1362, com a “…
Santa Magdalena de Caseres
Art romànic
Situació Façana nord de l’església, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt emmarcat per un guardapols ECSA - J Colomé Aquesta església és la parròquia del poble de Caseres, situat a l’extrem ponentí de la comarca Mapa 31-18 470 Situació 31BF689469 El poble de Caseres és a tocar de la carretera N-420, entre Gandesa i Calaceit CPO Història El lloc de Caseres pertanyia al terme de la comanda d’Horta És esmentat per primera vegada en la donació del castell de Miravet del 1153 La seva església fou visitada pel bisbe de Tortosa, Francesc de Paolac, el 1314 JME Església És un edifici d’una nau,…
Santa Maria del Pont (Perpinyà)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, era situada al raval del Tint, al costat del pont que permetia flanquejar la Bassa Fou construïda el 1265, amb el consentiment de Berenguer de Cantallops, bisbe d’Elna, a expenses dels burgesos perpinyanesos Ramon de la Font i Guillem Amalric Prengué aviat una certa importància gràcies a diverses fundacions de beneficis eclesiàstics i a nombroses donacions, entre les quals cal destacar les que feren les reines de Mallorca Esclarmunda de Foix, muller de Jaume II, i Constança d’Aragó, esposa de Jaume III Posteriorment s’afegiren a l’edifici primitiu dues…
Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius
Art romànic
Església parroquial que centra el poble o caseria de Dosrius, situat a la confluència de les rieres del Far i de Canyamars El terme o lloc de Duos Rios o Durios és esmentat des dels anys 963 i 990, i el castell de Duorum Rivium ho és el 1114 la parròquia, en canvi, no es troba fins a les primeres visites pastorals, o sigui del 1304 en endavant, la qual cosa no s’oposa, però, al fet que deu ser molt més antiga, tant o més que el castell Des del 1348 consta que tenia un altre altar dedicat a santa Maria en el qual van fundar un benefici Galceran de Castellà i Blanca, muller seva, senyors del…
Sant Cebrià de la Móra (Tagamanent)
Art romànic
Situació Capçalera modificada per dues capelles laterals d’aquesta antiga parròquia situada en un pendent del pla de la Calma M Anglada L’antiga parròquia de Sant Cebrià de la Móra queda per sota del pla de la Calma, a 950 m d’altitud, al vessant de tramuntana que aboca les aigües a la riera de l’Avencó o de Picamena Mapa L37-14364 Situació 31TDG428266 Hi ha dues pistes bones per anar-hi La primera surt d’Aiguafreda en direcció llevant pel carrer de l’Avencó i segueix la riera del mateix nom que passa per Sant Salvador i Sant Miquel, ja esmentades en el terme municipal d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina