Situació
Façana nord de l’església, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt emmarcat per un guardapols.
ECSA - J. Colomé
Aquesta església és la parròquia del poble de Caseres, situat a l’extrem ponentí de la comarca.
Mapa: 31-18 (470). Situació: 31BF689469.
El poble de Caseres és a tocar de la carretera N-420, entre Gandesa i Calaceit. (CPO)
Història
El lloc de Caseres pertanyia al terme de la comanda d’Horta. És esmentat per primera vegada en la donació del castell de Miravet del 1153. La seva església fou visitada pel bisbe de Tortosa, Francesc de Paolac, el 1314. (JME)
Església
És un edifici d’una nau, amb un absis pentagonal de la mateixa amplada que la nau. Les mides interiors del temple són 19,5 m de llarg per 5,3 m d’ample i 7,2 m d’alt. Els murs fan 1 m de gruix. La nau és coberta amb volta de canó seguida i l’absis, amb volta de creueria. A les dues cares de l’absis que toquen la nau hi ha sengles capelles fondes que recorden un creuer, cobertes, com l’absis, amb volta de creueria. Hi ha dues capelles asimètriques més situades més avall, cobertes amb volta de canó de perfil apuntat.
La porta forana, molt elegant i senzilla, és situada al costat de tramuntana. Té un arc de mig punt d’amples dovelles, emmarcat per un guardapols decorat en ziga-zaga. A la nau hi ha també quatre finestres, dues al mur de tramuntana, una al de migdia i la quarta centrada al mur del peu. Són de doble esqueixada però amb l’arc arquitravat. És el mateix tipus de finestra rectangular que es pot veure a Nonasp i a Pinyeres, entre altres llocs.
L’angle sud-oest del mur lateral ha estat engruixit per allotjar una escala de cargol que puja a la teulada i al campanar de cadireta.
La façana nord, que és la principal, conserva la cornisa motllurada que recolza en permòdols mancats de qualsevol decoració. Ha desaparegut la cornisa que devia continuar a les altres façanes, la qual cosa evidencia la quantitat de modificacions que el temple ha sofert al llarg dels segles. Per damunt de la cornisa s’aixecava un mur per cobrir la nau amb teula, que es devia sobreposar a la teulada original, amb lloses de pedra, com totes les esglésies d’aquestes comarques.
Tota la fàbrica del temple és construïda de carreu mitjà, molt ben escairat, aparellat a trencajunts, tant als murs com a les voltes. La capella sud-oest, però, és de maçoneria.
De l’estil, hom dedueix que l’absis i les seves capelles són posteriors a la nau, fet que també es palesa en les mides, ja que amb les mides actuals la nau té una llargada desproporcionada respecte a l’amplada. Aquest temple degué ser construït al segle XIII. Aleshores la nau devia disposar d’una capçalera plana, justament on comencen les capelles de l’absis actual. Probablement tenia dues sagristies, una a l’actual capella que hi ha a tramuntana i l’altra a la cambra simètrica que hi ha al costat de migdia, les quals no deixen de resultar una estranyesa arquitectònica, tant per llur situació com per la volta de canó apuntada. Les mides del temple primitiu s’inscriurien en les d’altres esglésies templeres, ja que la planta devia fer 5,3 m d’ample per 17,5 m de llarg, la qual cosa representa la suma de dos rectangles auris.
Pel que fa a l’absis i a les seves capelles, ben bé poden datar del segle XVI i fins i tot del XVII. A més d’aquests afegits posteriors, s’endevina que també hi va haver importants modificacions en la suposada sagristia de migdia. És evident que aquesta cambra sofrí una important reestructuració, ja que l’actual mur que la tanca per ponent obstruí una de les primitives finestres de l’església. (JFS)
Bibliografia
- García, 1993, pàgs. 195-197
- Fuguet, 1995, pàgs. 136-138