Resultats de la cerca

Situació Aquesta necròpoli és situada a la urbanització “Masies Catalanes”, a l’anomenada “Villa Urrutia” Es troba a uns 280 m sobre el nivell del mar, al vessant d’una elevació, a uns 500 m del mas de Gibert Mapa 34-17446 Situació 31TCF453668 Per arribar al mas de Gibert, cal prendre a la carretera C-240 el trencall que mena a l’Albiol Poc després, a mà dreta, un camí porta al mas La urbanització “Masies Catalanes” és al costat Necròpoli L’any 1976, en el decurs d’unes obres, es van descobrir diverses restes arqueològiques que van motivar la realització d’una…

L’orde dels hospitalers de Sant Joan erigiren una torre de defensa a Sant Martí de Provençals, suposadament al segle XII Situada entre les partides del Clot i el Taulat, fou totalment restaurada el 1705 per fra Nicolau de Cotoner, i el 1730 fra Josep de Ros i de Sorribes hi erigí la petita capella de Sant Joan, segons Carreras i Candi El 1854 n’era el propietari Ramon Casas Jordà, el qual va donar una part dels terrenys que envoltaven la torre per tal de fer un carrer dit de Sant Joan de Malta, en honor de l’antiga fortificació Aquesta família, els anys vint d’aquest segle, donà la propietat…

Hi ha escasses referències documentals que confirmen l’existència d’una església dedicada a sant Apolinar en època medieval al terme de Sanaüja La notícia més antiga data de l’any 1072, en què el bisbe d’Urgell, Guillem de Cerdanya, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un alou que posseïa al terme del castell de Sanaüja i una coromina “ qui est prope ipsa ecclesia Sancti Apollinaris ”, la qual era situada, segons indica el document, just davant de l’esmentat castell Poc més d’un segle més tard, l’any 1189, consta que Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, donà als esposos Arnau de…

El llogaret de Sant Gallard s’arrecera en un turó de 625 m d’altitud a l’extrem oriental del terme Actualment només és habitat els caps de setmana El poble, originat a l’edat mitjana al voltant d’un castell documentat des del segle XII, va pertànyer a la família Queralt fins a mitjan segle XIII, en concret fins el 1247, quan passà a dependre definitivament del monestir de Santes Creus per la cessió que li feu de tots els drets que posseïa en aquest indret Albert de Queralt El topònim d’aquest lloc fa suposar, versemblantment, que la primitiva església que tingué, bastida…

Situació Vestigis d’aquesta fortalesa medieval, la més septentrional de les terres catalanes, al costat de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castell destaquen en el poblet deshabitat de Perellós, escrit Perillós almenys des del segle XVIII i antigament Perellons És al cim d’un serrat de les Corberes serra de Perellós, als contraforts del Montoliu de Perellós i la serra de la Gran Cremada, extrem de tramuntana del terme d’Òpol És el castell medieval situat més al nord de les terres catalanes Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long…

El castell de Muntayola no apareix documentat fins a l’any 1033, mentre que el vicari del castell ho és a partir del 1013 quan Guillem, vicari de Muntanyola i de Vacarisses, assistí a la consagració de l’església de Sant Feliu de Vacarisses A partir d’aquest personatge es pot seguir com la família Muntanyola es converteix en la dels Montcada, únicament per canvi de nom El castell restà en mans de la família Montcada, si bé repartit a parts Així el 1137 Ramon Renard de la Roca, nét de Guillem de Muntanyola o de Montcada, i la seva muller Solastendis donaren les dues terceres parts del castell…

L’església de Santa Fe és situada dins el petit nucli de Rauric, a la banda sud-oriental del terme L’indret de Rauric és mencionat en la documentació a la segona meitat del segle XII, en el testament de Pere de Queralt, atorgat l’any 1167, poc abans de fer-se monjo de Poblet el testador llegà el castell de Rauric “ kastellum Roderico ” a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem De l’església de Santa Fe, que cal suposar bastida en època romànica, tan sols hi ha la referència que depengué eclesiàsticament, segons el cens del 1787, de la parròquia de Sant Jaume de Montargull i que l’…

Les restes d’aquest castell es troben a 155 m d’altitud, a l’est de l’antiga carretera Barcelona-València, en el coll que dona nom al castell El coll de Balaguer fou un punt molt estratègic al llarg de l’edat mitjana I també posteriorment Era considerat com la porta del Camp de Tarragona Apareix esmentat per primera vegada en les afrontacions del Camp contingudes en la donació que l’any 1118 feu el comte Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer de la ciutat I el Camp de Tarragona El castell del Coll de Balaguer, del qual no sabem amb certesa la data de construcció, és documentat des de l’inici…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’Estudis Medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Ainaud i de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll “Unesco de Arte Mundial”, núm 7, París 1957 Ainaud i de Lasarte, Joan…

Situació Un aspecte que ofereixen les coves J Bolòs Les anomenades “coves dels Moros” són situades al costat nord-occidental del llogaret de Canalda, a l’encinglerat vessant del puig Sobirà, conegut amb el nom de la roca de Canalda, a ponent de la riera de Canalda, en un terreny ple de coves, esplugues i avencs Mapa 292M781 Situació 31TCG748648 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morrunys fins a la font de coll de Jou, on cal trencar, a mà esquerra, per seguir la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys Entre els punts quilomètrics 38 i 37 cal deixar l…