Resultats de la cerca

Malauradament no tenim documents que facin referència a la capella de Santa Llúcia fins al segle XVIII, en què, en la visita del 1758 a la parròquia de Farrera, se citen dues capelles vinculades a aquesta parròquia, Santa Maria de la Serra i la capella particular de Soldevila, coneguda també com a casa Bigarret, que possiblement es devia referir a Santa Llúcia

Dos documents de l’any 974 reporten un lloc dit Ministeriolo , tal vegada recordant una primitiva cella o fins i tot, un vell i petit monestir Sabem que aquest indret era situat al castell d’Orrit, a la banda de l’obaga, és a dir, al vessant septentrional de la serra de la Costa Les confrontacions de terres citen els torrents de la Sarga i el que passava pel misileo mausoleu Certament, diversos vestigis materials testimonien la romanització de la contrada

Entre els anys 1034 i 1107 se citen repetidament junts els castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, situats als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere L’església de Romadriu estava dedicada a sant Martí probablement una de les restants advocacions correspongui a l’església de Serret Aquesta església sembla que tenia la categoria de parròquia, o almenys això es desprèn de la inclusió de Serret dins el deganat de Montenartró en les visites pastorals del començament del segle XIV

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Montserrat, a la zona coneguda com la Tebaida Fou sempre una capella eremítica Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat, dintre el qual terme es trobava De l’església hom diu que el 1217 ja hi havia una ermita dedicada a Sant Salvador i era habitada per eremites Les notícies documentals que hem trobat el 1282 parlen d’ella com a Sant Salvador, ermita de Montserrat, i el 1295 la citen com a Sant Salvador de la Penya Penna L’ermita seguí utilitzant-se contínuament però degué resultar molt malmesa durant la Guerra del…

L’església de Sant Julià, avui dia totalment desapareguda, era situada, segons una antiga tradició, on hi ha en l’actualitat el mas d’en Rigall, vora la Ribera Ampla, entre els pobles de Palaldà i Teulís Aquesta església fou una de les primeres celles monàstiques fundades pels monjos de l’abadia de Santa Maria de Vallespir després, d’Arles és citada en la documentació l’any 820 en un precepte de Lluís el Piados en favor del citat cenobi, pel qual li concedia la immunitat, la lliure elecció d’abat i li confirmava els béns entre les propietats que es citen en el precepte consta l…

Aquesta església parroquial, dita també de la Mare de Déu de l’Assumpció, apareix documentada l’any 1172, en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens, jurat sobre l’altar de sant Pere de la parròquia de Preixens, en presència, entre altres personatges, de Bernat, rector de l’ ecclesie de Pradel Santa Maria de Pradell depengué de la canònica d’Àger en aquest sentit, l’any 1373, en una àpoca lliurada pel subcollector apostòlic a Sant Pere d’Àger, en la qual afirmava haver rebut una quantitat determinada de diners de les parròquies que se citen en la relació…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Sempre fou una petita capella rural d’un sector del terme i no sembla que mai hagués arribat a tenir la consideració de sufragània El castell de Rubió es documenta a partir de l’any 1069, que Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona uns béns situats a Sant Pere de Vim, els quals afrontaven amb el castell de Rubió L’església es documenta l’any 1198, data en què Pere Bertran de Rubió i la seva muller Arsen dotaren l’església de Sant Pere d’Ardesa, en la qual se…

Situada dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç primer i de Meda després Hi ha la possibilitat que aquesta capella fos l’antiga parroquial de Folgueroles, ja que és estrany que hi hagi dues capelles amb la mateixa advocació tan properes La capella de Santa Maria Superior Superiore o Sobirana o Sidamunt Sadamunt , des que apareix totalment diferenciada de la parroquial, que fou aixecada al pla, enmig de la població, apareix com una capella dependent estretament de la parròquia i l’any 1357 consta que era considerada com a sufragània l’any 1723 el rector de Folgueroles hi…

El petit nucli de Torèn és situat a uns 2 km a ponent del poble de Saorra, cap de municipi El castell, del segle XIII, fou totalment restaurat a la darreria del segle XIX, i avui s’amaga dins un bosc, de manera que no és visible des del poble El lloc de Torèn Toresin és consignat en la documentació l’any 901, quan el seu terme territorial es menciona entre els límits dels llocs de Saorra, Pi, Escaró i Fullà Posteriorment, dues butlles de confirmació de béns datades els anys 950 i 968 i atorgades respectivament pels papes Agapet II i Joan XIII al monestir de Cuixà, citen, entre…

El primer esment de Vilalba dels Arcs és de l’any 1224, en què el comanador templer de Ribera va atorgar una carta de poblament del lloc de Vilalba, amb el seu terme, a un grup de quatre pagesos i a qui s’hi volgués afegir En aquest document sembla que el comanador es reserva l’indret per a construir el castell Quan el 1236 es dissolgué el districte de Ribera i s’independitzaren de Miravet les comandes filials, Vilalba passà a formar part de la casa d’Ascó En els sumaris sobre les causes entre els Entença i els templers, queda ben palesa la dependència de Vilalba respecte a aquesta comanda El…