Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Mas de l’Obac Vell (Vacarisses)
Art romànic
Situació Fragment de mur medieval amb opus spicatum que forma part d’un conjunt fortificat convertit posteriorment en una masia V Buron Les ruïnes de l’Obac Vell són situades en una obaga de la part occidental de la serra del Pou, a una altitud de 680 m que permet contemplar a ponent una àmplia extensió que travessa la riera de Rellinars, i al nord la Bauma Roja i el cingle del Paller de Tot l’Any Mapa 36-15392 Situació 31TDG132090 Per anar al mas de l’Obac Vell cal agafar la carretera que va de Terrassa a Rellinars i, pocs metres abans d’arribar dalt de la collada de l’Obac km 9,8, trobarem…
Homiliae Sancti Augustini super Iohannem
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 27 és un còdex d’escriptura carolina tinta i vermell, integrat per 237 folis i de mides notables 48 x 35 cm Porta el número II de l’ordre de Villanueva i és un manuscrit de la Catedral de Vic Inventariat amb el número 7521 * Segons Gudiol és producte del segle XI i possiblement una creació ausetana, perquè figurà des d’antic a la biblioteca capitular de Vic * Homiliae Sancti Augustini… que Eduard Junyent situava en el primer terç del segle XI, encara que sense donar el número de catàleg * , i que són la base d’una illustració recollida en les capitals…
Hospital de Sant Julià (Besalú)
Art romànic
Situació Planta del conjunt, a escala 1200, al nivell de la planta baixa J Albesa-Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Aquest edifici es troba dins el nucli antic històricoartístic de la vila de Besalú, al costat de llevant de l’església de Sant Pere, en l’espai que hi ha entre aquesta, el Palau de la Cúria Reial i el riu Mapa 257M781 Situació 31TDG755720 Història L’hospital de pobres de Besalú i la seva església romànica, dedicada a Sant Julià, foren construïts al segle XII, en un alou situat a la vila de Besalú, que el comte bisbe Miró Bonfill havia donat al…
Bibliografia sobre el marc històric de l’Alt Urgell
Bibliografia R D’Abadal i de Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la RABLB el 18 de desembre de 1949 Barcelona 1949 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia I El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1986 R D’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens Vives, Barcelona 1965 R D’Abadal i de…
Santa Maria de la Rodona (Illa)
Art romànic
Situació Interior de l’església on s’aprecia la seva capçalera, d’estructura ja tardana ECSA - A Roura Aquesta església forma part del darrer recinte fortificat de la vila d’Illa, a l’extrem nord-est del nucli urbà PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 26,4” N - Long 2° 37’ 19,2” E Història Per falta de documentació, hom ignora per què fou anomenada des de sempre “la Rodona” La primera notícia històrica d’aquesta església és de l’any 1173, en què Baró, per disposició testamentària, es feu enterrar a l’església de Santa Maria d’Illa Molt probablement fou la parròquia primitiva d’Illa, quan…
Sant Andreu de València d’Àneu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església que, en la perfecció del seu aparell i l’ornamentació, revela la plenitud de les formes romàniques del segle XII ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Andreu és a la part alta del poble de València d’Àneu, fora del nucli antic de la closa, al capdamunt d’un turó que separa aquesta del serrat on hi ha les restes de l’antic castell dels comtes de Pallars JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH452222 Història L’església parroquial de València d’Àneu no conserva documentació d’època medieval, en què probablement estaria vinculada al proper castell de…
L’organització eclesiàstica medieval de l’Anoia
Art romànic
Bisbats i deganats Mapa de l'Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 Vegeu Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Bàsicament, els bisbats s’estenen seguint el comtat del qual procedeixen Així, l’actual Anoia fou dividida entre tres bisbats el de Barcelona, que ocupava la zona sud corresponent al comtat de Barcelona, el bisbat de Vic, que s’establia a les terres del comtat de Manresa, i el bisbat d’Urgell, que ocupava el poc espai reservat al…
Economia de l’Alt Urgell
Art romànic
Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…
Sant Joan de Palau-saverdera
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Joan de Palau-saverdera Tot i que aparentment sembla molt regular, la planta dels tres absis varia considerablement l’una amb comparació a l’altra Així mentre l’absidiola de migjorn no acaba d’atènyer el semicercle, la de tramuntana té la planta interiorment ultrapassada F Tur L’església parroquial de Sant Joan és emplaçada al sector de ponent de la vila de Palau-saverdera, a la plaça de l’Església Mapa 258M781 Situació 31TEG121842 Palau-saverdera es troba al peu de la carretera local de Roses a Vilajuïga Altres accessos molt menys…
El marc històric del romànic de l’Empordà
Art romànic
El territori La configuració geogràfica de l’Empordà ha condicionat aquesta terra fonamental, en molts dels aspectes, la qual cosa l’ha diferenciada força de la majoria dels altres territoris o comarques de la Catalunya Vella Cal tenir en compte la seva condició de territori eminentment marítim i que, per altra banda, la plana empordanesa es troba al peu dels passos naturals més accessibles de la carena pirinenca L’extrem oriental del Pirineu els colls de l’Albera, per l’esmentada facilitat de pas, ha estat sempre un punt de contacte i mai no ha constituït una barrera natural des d’èpoques…