Resultats de la cerca

La primera notícia del castell data del 1228, any en què la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà arribà a una concòrdia amb els habitants de la vila, els quals hi havien construït un castell sense el consentiment de la comtessa Aquesta es comprometé a protegir els béns dels vilatans sempre que li lliuressin la potestat del castell i va rebre com a compensació 400 sous de morlà

El lloc d’Espiells s’esmenta per primera vegada en el precepte del rei Lotari de l’any 986 que confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès Segurament, al segle X, a l’indret ja hi havia un petit nucli humà La torre d’Espiells apareix documentada a mitjan segle XI El 1063 l’abat de Sant Cugat, Andreu, negocià un acord amb Umbert de Cervelló i la seva muller Dalmizana sobre la donació del domini útil de la propietat d’Espiells formada per l’església i la torre, amb els seus termes Umbert de Cervelló reconegué com a senyor del lloc l’abat de Sant Cugat, al qual es …

Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el terme d’aquest castell En la butlla del papa Silvestre, atorgada el…

L’antic poble de Blancafort, situat a la banda nord de l’antic terme de Tragó de Noguera, ha desaparegut totalment negat per les aigües de l’embassament de Canelles El lloc i el castell de Blancafort foren conquerits vers l’any 1116 pel vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera —probablement en el mateix moment que es conquerí el castell d’Os de Balaguer— Uns anys més tard, el 1130, el mateix Guerau Ponç feu donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de la meitat del delme del castell de Blancafort i, conjuntament, Ii cedí també un home propi En fou feudatari Ramon Berenguer d’Àger Aquest, en el…

L’esment més reculat de la Selva del Camp és de l’any 1149, en què apareix com una de les afrontacions del terme dels Montgons la villa Constantina , primitiu nom del lloc de la Selva El 13 de maig de l’any 1164 l’arquebisbe Hug de Cervelló atorgà carta de poblament a la villa Constantina L’església parroquial de Sant Andreu no degué trigar gaire a ser construïda Segons J Pié i Faidella, existia ja al mes de gener de l’any 1188 L’església de Silva apareix en la butlla papal adreçada a l’església de Tarragona el 1194, on consta que era del paborde de la catedral El rector de Silva pagà 141…

L’església parroquial de Sant Salvador és al centre del poble de Tarroja de Segarra Aquest indret és documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040 En aquells moments el castell i el terme de Tarroja es consideraven part de l’antic terme de Guissona La parròquia de Sant Salvador de Tarroja no és esmentada fins al segle XII La seva primera referència directa és de l’any 1176, en què Pere, capellà de Tarroja, es lliurà amb tots els seus béns a l’església de Sant Salvador de Tarroja i es comprometé a no abandonar-la si no tenia…

Sembla que és possible identificar l’actual castell del Remei amb la torre anomenada a l’edat mitjana torre de n’Eral o de Cortesa, que va pertànyer al monestir de Santa Maria de Gualter El primer esment de la torre de Nerall és de l’any 1114, com a afrontació del castell de Carruçumers L’any 1123 Guillem, prior de Gualter, i Guisla, Berenguer i Bernat d’Anglesola arribaren a un acord pel qual aquests darrers cediren a Gualter la torre anomenada Cortesa amb tots els seus termes, tal com s’establia en el testament de Berenguer Arnau El prior, per la seva part, es comprometé a…

L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “ castro de Pubal” En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní…

Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de Cambrils una carta de poblament en la…

Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Vila i força d’Alins Força d’Araós Força d’Àreu Castell de Tor Alt Àneu Castell de València d’Àneu Castell de Portaran Castell d’Àrreu Castell d’Alós Torre de són Espot Torre d’Espot Castell d’Estaís Castell de Llort Farrera Castell de Farrera Castell de Burg Castell d’Alendo Castell de la Glorieta Castell de Colomers Castellarnau Castell de Serret Gerri de la Sal Vila closa de Gerri Torre de la Presó de Gerri Castell Salat Castell de Cartanís Castell…