Resultats de la cerca

Aquesta ermita, dedicada també a Santa Quitèria, és emplaçada, a gran altura, al vessant de llevant del Pení L’actual ermita és una construcció del segle XVIII Segons F Monsalvatje, l’ermita de Sant Sebastià conservava en la seva obra de fàbrica vestigis de construccions romàniques, les quals, donat cas que haguessin existit, avui no hi són visibles

Aquesta capella, que era situada prop de Can Lladó al cim d’un turonet, consta que estava abandonada a la darreria del segle XIX i conservava tan sols una part dels murs La referència històrica més antiga data del 1447 tot i que de ben segur existia ja en temps anteriors El lloc era conegut popularment com “el Castellot”

Es tracta de l’església parroquial de la població, esmentada des del segle XI “ecclesia S Vincentii de Clairano” , 1091 Fou enterament reconstruïda al segle XV, i en gran part altre cop al segle XIX Al segle passat encara es conservava al costat del portal una làpida del 1279 pertanyent a Ermengarda, muller de Ramon Jausbert de Clairà

Marededeu Talla de la Mare de Déu que es conservava en la capella adossada a can Coll Arxiu Mas En una petita capella arredossada a can Coll es conservava una talla de la Mare de Déu en Majestat, dita de Llo Potser aquesta capella va substituir una església dedicada a la Mare de Déu El cas és que la marededeu presenta alguna semblança amb la de Cornellà, cosa que no ens ha de sorprendre si recordem que d’ençà de l’any 1102, el comte de la Cerdanya, Guillem Jordà, havia fet donació de l’església de Sant Fructuós de Llo a Santa Maria de Cornellà Sorprèn la gran…

Tot i que el lloc de Boaçà villa Buacano i la seva església de Sant Martí siguin esmentats des del 876, el castell no apareix en els documents existents abans del 1322 Fins recentment es conservava del castell primitiu —probablement del segle XIII— una torre quadrada i un recinte, molt modificat posteriorment Avui tot ha desaparegut, enderrocat el 1974 per iniciativa de La Mutuelle des Préfectures

Al costat de l’antic fossar i vora el vell hospital de Sant Llàtzer, extramurs de la vila s’emplaçava l’antiga església romànica de Sant Miquel Consta en els primers inventaris que aquesta església era destinada a la celebració d’aniversaris i que posseïa notables paraments litúrgics Als gravats del segle XIX Aragón histórico, pintoresco y monumental , 1889, pàgs 203-206 encara podem admirar una construcció sòlida, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Els paraments presentaven carreus mitjans, ben escairats i polits, i disposats en filades regulars Les voltes apuntades…

Es tracta de l’església de l’antic lloc de Cortiella, documentat des del 1190 i avui despoblat Pertanyia a la parròquia d’Alforja, de la qual era una annexa Segons la tradició, la talla gòtica que es conservava a la parròquia d’Alforja fins el 1936, dita “la Velleta”, havia estat portada des de Cortiella a Alforja quan es despoblà aquell lloc En realitat, però, sembla que es tractava d’una imatge antiga de la parròquia d’Alforja

Capella situada a uns 2 km del poble de Capafonts en direcció nord-est Sembla que té el seu origen al segle XII, bé que la primera notícia coneguda és de l’any 1225 Fou una església de molta devoció entre la gent del rodal, com Pere de Torrelleona, capellà beneficiat de l’església de la Selva, que en el seu testament del 1327 li llegà 2 sous L’ermita actual va ser reconstruïda el 1956 sobre les ruïnes de l’antiga, de la qual només es conservava una part de les parets exteriors Conserva la pica primitiva

Situada dins l’antic terme del castell de Castellet Molt aviat degué tenir categoria de parròquia, per perdre-la després i recuperar-la més tard El lloc de Castellet és documentat des del 1013 i l’església apareix esmentada com a parròquia de Castelleto abans del 1154, i el 1205 la parròquia és citada amb l’advocació de Sant Vicenç El 1361 encara conservava la categoria de parròquia, que el 1685 havia perdut i s’havia convertit en sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, per recuperar-la després L’actual temple no conserva res de la possible construcció romànica de l’edifici

Situada dins l’antic terme del castell de Gaià, al lloc de Terradelles Tingué categoria de sufragània, per passar a parròquia al final del segle passat El lloc de Terradelles és documentat des del 1011 i l’església apareix esmentada el 1063 abans del 1154 era sufragània de Santa Maria de Gaià, caràcter que encara conservava el 1686 Adquirí la categoria de parròquia l’any 1887 i aleshores es construí una nova església a uns centenars de metres de l’antiga Aquesta església té les mateixes peculiaritats que la de Sant Amanç de Pedrós i per les mateixes raons l’hem inclosa aquí