Resultats de la cerca

Aquest monestir apareix en el testament de l’any 993 del comte Borrell II, en què li deixà 2 eugues i 2 vaques També va rebre una deixa de dues unces d’or en el testament del comte d’Urgell, Ermengol, de l’any 1007 Hi ha documentada una altra deixa, d’un sou per a la seva illuminació, en el testament del 1037 de Seniofred, sagristà de la Seu La vila de Planeza és esmentada com a afrontado d’un alou a Cogomells, l’any 1047 i l’any 1053 es troba la deixa d’una casa situada a Planezas Els documents no assenyalen una situació precisa de l’indret on era edificat aquest monestir, tan sols l’…

El terme del castell de Corbera s’esmenta l’any 992 A partir del segle XI la senyoria del castell pertangué als Oló En el seu testament sacramental del 1024 Ermengol d’Oló, fill de Sesmon d’Oló, deixà a Folc fill seu però no l’hereu o bé el seu alou de Corbera o el del Penedès o el de Sant Iscle de les Feixes En el seu testament del 1032 el levita Guillem de Mediona, mort en una topada amb els sarraïns, deixà a la seva filla Quíxol dues parts del castell de Corbera En el seu testament, jurat el 1077, Folc d’Oló, net de Guillem de Mediona era fill del seu fill Ermengol i de Guisla, deixà als…

L’església de Santa Engràcia, precursora de l’actual parròquia, és documentada l’any 1007 Era situada més a la vora del riu que l’actual Fou traslladada al nou emplaçament l’any 1381 gràcies a una deixa que havia fet un tal Pere Riera en testar l’any 1378 amb aquest fi Devien fer-s’hi millores l’any 1558, perquè en aquesta data un tal mossèn Guillem Colet deixa una quantitat per a l’obra de l’església Del temple romànic primitiu no n’ha quedat cap rastre

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar de capella rural Aquesta capella podria correspondre a una deixa feta vers l’any 1285 a Sant Esteve i Sant Valentí d’ Ayrelar , ja que el nom que li donem de “cal Tinet” és nou a més, el testador és de Grevalosa i fa deixes a la majoria de les capelles de Castellar, per això creiem que és aquest Sant Valentí el qui rep la deixa, i, per tant, aquesta capella devia existir vers l’any 1285

Aquesta església es troba dins de l’antic terme del castell de Jorba Des d’un principi degué ser la capella del castell, que és la que pot ser confirmada documentalment, a més les seves runes es troben al puig del castell El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960, que el comte Borrell donà al bisbe de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Jorba L’església comença a aparèixer en la documentació l’any 1032, ja que en el testament sagramental de Maier de Castelltallat es fa una deixa a Sant Miquel de Jorba Després aquesta església tornà a rebre una deixa piadosa l’…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a extramurs de la ciutat, junt a l’hospital superior, del qual fou la capella Sempre ha estat capella de l’hospital, del qual sempre ha depès L’hospital és documentat a partir del 1282, mentre que la capella apareix esmentada el 1300, quan es fa una deixa per a l’obra de la capella de Sant Andreu El fet de no ser esmentat l’hospital amb una advocació determinada fins que apareix aquesta deixa fa pensar que havia començat a construir-se recentment i que abans no en tenia L’actual edifici no conserva res d’aquesta capella

Ja l’any 938 trobem esmentada aquesta capella dedicada a sant Pere Segons Bonnassie hi ha una deixa l’any 1049 d’un sester d’ordi “ad ipsa opera” que deixa entreveure que en aquestes dates devia construir-se un nou edifici, ja romànic Tal com es desprèn de diversos documents del segle XIV, era situada en el cementiri parroquial contigu a l’església de Santa Maria La capella consta que ja era derruida l’any 1665 Restes de les seves ruines podien haver estat les que no fa gaires anys encara podien veure’s al darrere de la fàbrica Sanmartí i que alguns estudiosos havien atribuït al primitiu…

L’església de Santa Maria de la Seu tenia un altar dedicat al Sant Sepulcre, que, com a tal, ja apareix documentat l’any 1045 amb els altars de Sant Jordi i Sant Just Però el mateix any consta una deixa de terres a la “ domum Sancti Sepulchri de ipsa Sede ”, i l’any 1057, en el testament de Guillem, aquest deixa tots els seus béns que tenia a Somont, Paradís, Baltinyà, Formiguera, Sardina, Quintmesó, Cases Noves, Campareny, Cabrisags…, com també ornaments litúrgics, a l’església del Sant Sepulcre de la Seu, església edificada pel seu avunculo , el sacerdot Miró Vivén Si bé aquestes dues…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar, si és que no era independent, al lloc de Puigfarner Abans del 1154 tenia categoria de parròquia, la qual devia perdre posteriorment, ja que l’any 1685 era sufragània de Sant Miquel de Castellar El lloc de Puigfarner és conegut des del 1022 i pertanyia al senyor de Castellar, Seguí, que deixà al seu fill, Company, la torre de Puigfarner El 1027 trobem el camí de Sant Julià i el 1078 el senyor de Castellar, Company Seguí, feu una deixa a Sant Julià de Puigfarner L’existència de l’església es continua constatant el segle XII, quan era…

Actualment no resta res d’aquest antic castell, segurament situat on ara hi ha el santuari marià de Pedra La primera referència sobre el castell de Pedra data de l’any 1042, en l’afranquiment que feren Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda als senyors de Pedra, Exabel i Garoca, de tots els seus dominis de la vall d’Àger, exceptuant el castell de Pedra Hom afirma que els béns afranquits foren aconseguits per compra o per aprisió Els Exabel, senyors de Pedra, són un llinatge illustre, segurament autòcton, que apareix com un dels més antics de la vall d’Àger El documentem al llarg de dues…