Resultats de la cerca

Situació Es localitza a la colònia minera de Vilafruns, situada abans del km 13 de la carretera de Manresa a Berga C-1411, entre Sallent i Balsareny, vora les ruïnes de l’antiga església de Santa Cecília Long 1°52’45” — Lat 41°50’30” Les restes medievals aparegueren al costat mateix dels blocs de cases fets expressament per als treballadors de l’explotació potàssica Necròpoli Un dels esquelets dipositats en una de les sepultures Es tracta d’una fossa puix que manquen les lloses de protecció laterals Arxiu del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, llegat…

Són molts els antics molins del Barcelonès, especialment al llarg del Rec Comtal i el curs del Besòs És impossible anomenar-los tots Fem esment, però, d’aquest molí perquè ha estat objecte d’estudis arqueològics recents La seva construcció es pot datar al final del segle XIII o l’inici del segle XIV, sota el domini i empara de la torre Baldovina, molt propera al molí Es té coneixement que al segle XVI tots els molins de la localitat eren propietat dels canonges de la seu de Barcelona segons consta en un document datat el 1584 pel qual el Consell de Cent municipal recriminà als canonges el fet…

Necròpoli Un detall de les sepultures al moment d’haver estat descoberts els primers esquelets el maig de 1982 I Ollich Vista de conjunt de l’indret en el qual es dugué a terme la campanya arqueològica I Ollich També a mitjan maig del 1982, en les obres de nova pavimentació del carrer del Cloquer aparegueren ossos humans que motivaren una excavació d’urgència, atesa la situació del carrer al costat de la catedral de Vic En una àrea de 12 m 2 , i malgrat el mal estat de conservació, vam localitzar nou tombes, algunes d’elles excavades a la roca, de tipus antropomorf Podem diferenciar-ne dos…

Presentació geogràfica El Perapertusès és una comarca del Llenguadoc Occitània situada al NE de la Fenolleda i centrada en l’antic castell de Pèirapertusa La comarca té uns 300 km 2 i comprèn dotze municipis, el més important dels quals és Tuissan, a l’E El Perapertusès limita al N amb una cadena muntanyosa que té cims de més de 900 m, franquejada pels colls de Linars, de La Redolada, de Prat, de Coissan, d’Amiel i d’Extrema Limita a l’E i el SE, mitjançant les Corberes, amb el Rosselló, des del Pas de la Vaca 225 m, sobre el Verdoble, fins als Ròcs Negres, més enllà del pic de la Corona 524…

Aquest edifici és a l’extrem de ponent de l’esperó on s’assenta la població d’Aspa, a migdia del riu Set Després de la conquesta, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu de Lleida, que en conservaren la senyoria fins a la fi de l’antic règim A l’inici del segle XIII el bisbe hi féu construir un castell palau, on sovint residiren els bisbes fins al segle XIX Aquest palau ja és esmentat l’any 1215 en un document del Llibre Verd de la catedral Patí moltes reformes i modificacions posteriors XEC L’actual construcció és de planta trapezoidal i té un marcat caràcter gòtic El…

Abad Larroy, F El culto divino en la Seo Antigua de Lérida , “Ilerda” Lleida 1979, XL, pàgs 27-56 ’Abd Al-Karïm, Gamal La España musulmana en la obra de Yaqut , “Cuadernos de historia del Islam” Granada 1974, 6 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1986 Adell, Joan-Albert-Español, Francesca Breus notes a propòsit del fenomen de les supervivències d’estil en les arquitectures pre-romànica i romànica i llur terminologia , “Lambard” Barcelona 1985, I 1977-81, pàgs 81-86 Adhémar, J Influences antiques dans l’art du moyen âge français…

Mapa de les comarques del Capcir i el Donasà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Donasà, al nord de la comarca del Capcir, representa, encara actualment, un cas singular És una particularitat geogràfica, una originalitat històrica i una incongruència administrativa Des d’un punt de vista geogràfic, certament, el Donasà pertany a la conca de l’Aude i per tant es relaciona amb les comarques de la conca d’aquest riu i amb el departament del mateix nom en canvi la història l’ha convertit administrativament en una excrescència o apèndix del…

Les ruïnes d’aquesta església es troben al llogaret de Sant Felix, al nord-oest del poble de Queragut, passat el veïnat de Lo Mas Probablement, aquesta església va ser l’única parròquia i església del Donasà fins al segle XIV, data en què es documenta la parròquia de Sant Nazari de Ròsa Sant Felix és l’església més antiga del departament de l’Arieja que es coneix Se’n té notícia des de l’any 844, en què Argila, fill del comte Berà, va vendre al seu fill, també anomenat Berà, la villa de Donasà, amb l’església que allí hi havia en honor de sant Feliu Aquesta església té els seus…

El Castell Reial s’alça a la Ciutadella de Perpinyà, que se situa a migdia de la Vila Vella, dominant-la Fou iniciat, probablement, al voltant del 1270 El mestre Ramon Pou, de Perpinyà, n’era el mestre d’obres el 1274 Des del 1283 la família reial hi residia, però se sap que el castell no era encara acabat el 1285 La torrassa rectangular que abrigava dues capelles superposades s’havia acabat abans del 1300 i el conjunt del castell es degué acabar sota Jaume II †1311 Des d’aquell moment, l’aigua del rec dels canals que venia de Corbera i Tuïr arribava al castell gràcies a una remarcable sèrie…

Casa L'excavació del 1983 A dalt, un aspecte dels murs descoberts durant la campanya A baix, imatge dels treballs I Ollich L'excavació tingué lloc a l’indret on actualment hi ha el restaurant “La Taula” La casa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,3 31 tdg 384423 Pel maig del 1982 vam realitzar la primera excavació urbana al nucli antic de Vic, en avisar-nos els propietaris d’un local que en el curs de les obres de reforma havien aparegut unes arcades de mig punt i molta ceràmica de diversos tipus L’…