Les ruïnes d’aquesta església es troben al llogaret de Sant Felix, al nord-oest del poble de Queragut, passat el veïnat de Lo Mas. Probablement, aquesta església va ser l’única parròquia i església del Donasà fins al segle XIV, data en què es documenta la parròquia de Sant Nazari de Ròsa. Sant Felix és l’església més antiga del departament de l’Arieja que es coneix. Se’n té notícia des de l’any 844, en què Argila, fill del comte Berà, va vendre al seu fill, també anomenat Berà, la vil·la de Donasà, amb l’església que allí hi havia en honor de sant Feliu. Aquesta església té els seus orígens clarament en una església d’una vil·la gal·loromana, l’esmentada villa de Donasà. La seva existència l’any 844 testimonia l’acompliment, a l’època carolíngia, de la cristianització dels sectors de més difícil accés dels Pirineus. Fins a la fi del segle XVIII fou l’església parroquial de Queragut, Artigas, Lo Pla, Lo Puig i Carcanièras, però al seu voltant no es formà cap nucli de poblament d’importància. El poble agrupat es constituí a Queragut, a recer del castell, però això no significà que es produís un canvi d’emplaçament de l’església parroquial, que continuà al mateix lloc. El 1390 solament hi havia dues famílies que visquessin a Sant Fèlix; el mateix rector de Sant Felix residia ja a Queragut. Els habitants de Queragut i dels vilatges dels voltants durant segles van continuar anant a missa, casant-se, fent batejar els seus fills i rebent sepultura a la parròquia de Sant Felix, en ple camp. L’església fou abandonada l’any 1788 arran d’un incendi accidental. (CP)
En l’actualitat l’església de Sant Felix pot considerar-se, pràcticament, com a desapareguda, tot i que en queden encara algunes traces notables. Al cadastre del segle XIX hom observa el seu perímetre, que destaca del seu entorn, on la parcel·lació segueix les línies del relleu. Les restes de l’església es conserven incorporades a les cases veïnes i corresponen al perímetre de la capçalera i del braç sud del transsepte. La capçalera correspon a un absis poligonal, d’un edifici d’una sola nau, construït no abans del segle XIV, en un estil gòtic meridional, amb una construcció en pedra de fil a les parts estructurals, especialment als arcs, del presbiteri i del braç del transsepte, i amb maçoneria de carreuons en el reompliment dels murs. (JPA)