Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Castell d’en Pres (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Es troba en un replà que fa el vessant de la muntanya que davalla des del coll de Vans fins al riu, al límit del terme de Fórnols Allà on la gent del país afirma que hi havia un castell només hi ha un munt d’enderrocs plens de bardissa Tant per la situació com per les restes existents això és ben possible hi ha indicis de parets, i són clarament visibles uns carreus treballats Tanmateix, no és documentat, i no es coneix ni tan sols el nom històric, ja que l’actual és derivat del d’un propietari del lloc
Santa Maria de Santesmasses (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166…
Santa Maria de Santesmasses (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166…
Sant Francesc d’Almunia (Vic)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins el terme de la vila de Vic, fora de les muralles, a mitja hora vers llevant, propera a la carretera de Vic a Roda de Ter, ja en terme parroquial de Calldetenes Fou sempre una simple capella rural, i durant un curt temps aplegà algun deodonat o deodonada El nom li prové del mas Almunia, encara que la tradició popular ha fet que fos el lloc on defallí sant Francesc El fet que Jacint Verdaguer recollís aquesta llegenda divulgà el fet arreu fins al punt que modernament l’indret és conegut com Sant Francesc s’hi moria El fet és que des de l’any 1140 es coneix l’…
Castell de Vinaixa
Art romànic
El nucli de Vinaixa s’alça al sector meridional del terme, a 479 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Brugosa Com el seu topònim indica derivat del nom propi ibn ‘Ayša, el lloc de Vinaixa constituí segurament un assentament musulmà, integrat al territori de la fortalesa de Siurana Tanmateix, la primera menció escrita que conservem del lloc és posterior a la conquesta definitiva de Lleida 1149 La colonització efectiva d’aquest assentament no tingué lloc fins l’any 1151, moment en què Ramon Berenguer IV va confirmar als homes de Tàrrega que vivien al puig de Vinaixa l’esmentat…
Sant Quirze i Santa Julita de Merlant (Porqueres)
Art romànic
Situació Vista de ponent de l’església de Merlant amb el característic campanar d’espadanya, tan comú a les esglésies rurals de la comarca F Tur L’ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, a la falda del vessant d’aquesta darrera, enmig d’un bosc de gran frondositat Mapa L38-12295 Situació 31TDG761665 Per accedir-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot un cop deixat l’estany a l’altura del quilòmetre 12, cal entrar a mà esquerra en la urbanització Caselles d’Avall, d’on surt un camí…
Castell de Peralta (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Peralta, a 523 m d’altitud, és a la dreta de la Sosa de Peralta, aigua avall de les salines, i en la confluència amb el riu de Sorita És envoltada de diversos turons, en un dels quals hi ha les minses restes del castell de Peralta El nom de Peralta, derivat de petra alta roca alta, alludeix als turons que envolten la població Fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui conquerí i organitzà les contrades de la vall de la Sosa, probablement, en la segona expedició que dirigí contra l’inexpugnable castell de Calassanç, és a dir, l’any 1090 D’allí estant, el comte urgellenc…
Santa Coloma Sasserra (Castellcir)
Art romànic
Situació Absis i capçalera sobrealçats de la primitiva església romànica ampliada amb construccions tardanes M Anglada L’església parroquial de Santa Coloma Sasserra es troba a l’extrem nord del terme municipal, sobre un pla a 864 m sobre el nivell de la mar, que queda entre les rieres de Castellcir i la riera de Fontscalents Mapa L37-14364 Situació 31TDG311275 Des de Castellterçol surt una carretera o pista de 7 km, la mateixa que va a Castellcir Cal agafar, però, la variant de l’esquerra, vers tramuntana, en la bifurcació que es troba passats els dos primers quilòmetres MAB Història És una…
Fragment de timpà de la plaça de la Font (Tarragona)
Art romànic
Fragment d’escultura que mostra el bust d’un àngel i el cap d’un lleó que possiblement formaven part d’un tetramorf ECSA - I Companys Arran de les obres de restauració que es feren fa pocs anys en el pati del costat dret de l’ajuntament de Tarragona, situat a la plaça de la Font, hom descobrí un fragment, en dos trossos, d’un alt relleu figurat, pertanyent, si considerem la curvatura del perfil superior, al timpà d’una portada Actualment, aquestes dues peces es conserven al mateix ajuntament El bloc, que, com hem assenyalat, formen dues peces enganxades de pedra calcària, fa 46 cm d’alçada i…
Castell de Castellonroi
Art romànic
El poble de Castellonroi és situat a l’esquerra del Reguer, a 454 m d’altitud Aquest indret ha estat identificat per l’arqueòleg R Pita Mercé amb Hisn al-Roso o Oasr al Roig , un nucli fortificat de població mossàrab, tributari del districte de Lleida, on, segons els annals palatins d’al-Hakam II, l’any 969 es revoltà Abul-Ahwas al-Tudjibí, que comptà amb l’ajut del comte Unifred Bernat de Ribagorça, fins que la sedició fou controlada pel cadí de Lleida 975 Castellonroi, documenta Castellon , va ser conquerit als musulmans pel vescomte Guerau I Ponç de Cabrera en el decurs de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina