Resultats de la cerca

Imatge d’una Verge representada dempeus i amb els palmells de les mans vers l’espectador Arxiu Mas Coneixem l’existència d’aquesta marededéu a partir d’una fotografia clixé MAC 33 297 que fou publicada en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona 1932, vol II, pàg 137 per l’autor de l’article que feia referència a la peça en qüestió Folch i Torres, 1932, vol II, pàgs 136-137 Tot el que es coneix de la peça és recollit per R Bastardes 1980b, pàgs 131-136, el qual l’adjudica al taller d’Erill L’any 1928, segons aquest autor, la imatge va ser descoberta a París per Folch i Torres i des de l’any…

Aquesta església, avui desapareguda, és documentada des del segle XIII Tenia confraria pròpia Sembla que s’aixecava al tossal de la Mola, on és la barriada de les Vendes

Aquesta església, avui desapareguda, era situada sobre l’antiga via del Conflent, a l’est del poble de Llupià Esmentada des del 958, depengué de Sant Martí del Canigó

El carrer de Santa Creu recorda l’existència d’aquesta capella, avui desapareguda, però que existia encara a la fi del segle XVIII Era veïna de Sant Esteve i de la Rodona

No se sap res d’aquesta església desapareguda, que era situada al nord-oest del territori d’Argelers Un lloc dit colomina de Sant Bernat , esmentat des del 1681, recorda avui la seva existència

L’antiga església parroquial de Sant Pere d’Octavià, avui dia desapareguda, era situada al capdamunt del carrer Major de la vila de Sant Cugat, al lloc que ocupa avui la plaça del mercat

D’aquesta església, avui desapareguda, es té una única referència gràcies a una notícia del 1122, en la qual es consigna que aquesta església, que donava nom a una partida del terme, era situada vora el camí de Monesma

En el lloc de Fullonicus o Fonolix , situat al sud de Prada, s’alçava una petita església mencionada l’any 865, com a ecclesiola qui dicitur Fullonicus D’aquesta església, totalment desapareguda, es desconeix l’emplaçament concret i l’advocació

Església, avui desapareguda, que es trobava al veïnat de Monistrol Correspon a la cella de Sant Andreu de Casafabre esmentada entre els béns de Sant Genís de Fontanes el 981 Després passà a ser una dependència de Serrabona Encara existia al segle XV

Aquesta església, situada a la vora del camí d’Argelers a Sureda, avui del tot desapareguda, s’anomenava primitivament Sant Julià de la Garriga i tenia títol parroquial, tal com constata un document del 1178 El nom de Roar és atestat a partir del segle XIII