Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins el terme de la vila de Vic, però fora les muralles Fou una capella rural, segurament de tradició romano-visigòtica La primera notícia correspon a l’any 911, quan els marmessors del comte Guifré Borrell donaren a Sant Pere de Vic uns béns situats a Santa Eulàlia Sembla que es trobava prop de l’actual convent de Santa Teresa fora dels murs Més tard es reedificà prop del convent dels caputxins, tal com digué el bisbe Copons l’any 1667, quan feia poc temps que l’església primitiva havia estat enderrocada per organitzar la defensa de la ciutat, per tal com la…

Aquesta església es trobava fora de la vila d’Ager, vers el seu extrem sud-oest, lloc on s’originà el barri de Sant Martí i enfront del portal de la muralla que va prendre també aquest nom Consta des de l’any 1047 i novament surt esmentada el 1063 en una permuta de terres o d’un farraginal situat prop de l’església de Sant Martí Més tard, al pas del segle XII al XIII, es va erigir al seu costat un hospital de pobres, el segon que tingué la vila i que per això es digué de Sant Martí Des del 1232 en coneixem l’existència i actuació, quan Guillem Carbonell s’hi donà per servir-lo Aquest hospital…

Les ruïnes de l’antiga església de Sansor se situen en el poblet homònim, localitzat a la plana, vora el riu Segre Consta que, a la darreria del segle XII, el temple de Sancor fou saquejat pels exèrcits del comte Ramon Roger de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, i se n’emportaren tots els ornaments Cal lamentar que el document manqui de precisió sobre els ornaments que van extreure de l’església romànica, perquè s’hauria conservat una llista d’objectes de culte d’època romànica Per un document datat l’any 1290, hom sap que l’església de Sansor era dedicada…

Situació Les ruïnes de l’església de Sant Andreu es troben ben a prop del petit nucli del Vilar de Terradelles, en un petit serrat, a l’esquerra del Cinyana, separades del petit nucli del Vilar, format pels masos Can Paiet, Mas Ribes i una masoveria d’aquest Mapa L39-12296 Situació 31TDG916625 Aquestes ruïnes ocupen l’extrem d’un petit terraplè separat del nucli de poblament del Vilar per la carretera local que, sortint de la N-II, porta a Terradelles, Vilademus i Banyoles Història Segons F Monsalvatje, consta que l’any 1372 fou redimit el bovatge del “ vicinatus dez Vilar de Sancto Andree de…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església d’una petita nau rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular En aquesta planta han estat indicades les modificacions que ha sofert l’estructura de l’absis G Orriols La capella de Santa Fe, formava part del conjunt de l’antic castell de Vilagelans, i és situada al costat de l’actual casal de Vilagelans, que es troba dins el terme municipal de Gurb de la Plana Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 40,9 —y 47,7 31 TDG 409477 Per arribar-hi, cal prendre la carretera de…

Situació Façana de ponent de l’església, al mur de la qual hi ha inclosos diversos elements de l’edifici romànic J A Adell L’església parroquial de Sant Feliu de Parlavà es troba al bell mig i al sector més elevat del nucli de la població Mapa 296M781 Situació 31TEG026525 El poble de Parlavà és a la cruïlla de la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà de Portbou amb la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí JBH Història El comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, en el seu testament de l’any 989, deixava al seu fidel Guillem, fill de Guitizà, un alou del terme de “ Palacio Ravano” La…

Situació Vista del que resta de l’edifici, amb l’arc triomfal que obre la capçalera, avui tapiat i amb una porta adaptada L Prat A la riba dreta del riu Cardener, segurament per on devia passar la important via de comunicació entre Cardona i la vall de Lord Sobirà, seguint la via fluvial, hi ha aquesta partida de Joval que, des de l’altiplà, s’aboca cap a llevant Mapa 330M781 Situació 31TCG831487 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 48,500, passant pel costat de la bàscula, a mà esquerra, cal anar cap a la pista que porta a Puig-sec, a 3,500 km Des d’aquí cal seguir el…

El comtat d’Osona No sabem si la creació d’una nova organització administrativa fou promoguda per la cort franca, com semblaria lògic o bé pel comte Guifré Sigui com vulgui des d’un bon principi es partí d’un plantejament diferent al de la primera repoblació Ara no es faria com a prolongació del comtat de Cerdanya sinó amb la creació d’un nou comtat que havia de prendre el nom de l’antiga ciutat ibero-romana, que si bé no es restaurava, com a tal, es tenia perfecte record de la seva existència i ja s’havia convertit en topònim per a designar el territori dels seus voltants, com ja s’havia fet…

Situació Timpà que corona la portalada de l’església amb la Maiestas Mariae flanquejada per dos àngels que sostenen la màndorla ECSA - FJ de Rueda L’església de Santa Maria és situada al centre del nucli urbà del poble de Barberà de la Conca Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Per a arribar al poble de Barberà de la Conca, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de Barberà FEB Història La primera menció de l’església de Santa Maria de Barberà data de l’any 1154, quan el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, les parròquies que…

Situació Santa Maria de la Roqueta de Fiol, bell exemplar del romànic tardà, capçat a llevant, exteriorment, per un absis poligonal ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un planell alterós, prop del qual, al capcer del turó, hi ha les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCF736989 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de la Roqueta Inicialment no tingué funcions parroquials, que sembla que eren exercides per l’església del castell, si bé després, en un cert moment, les assumí, per perdre-les més tard i passar a ser sufragània de la…