Resultats de la cerca

Aquest castell, amb els d’Aristot i Bar, tenia un lloc privilegiat a la frontera entre els comtats de Cerdanya, al qual pertanyien, i el d’Urgell El lloc és esmentat a partir del 1025 amb la forma Toloriz , que altres documents del mateix segle XI transcriuen Tolorivo o Tolarit Al seu terme, hi tenia béns la família vescomtal d’Urgell, però no consta que tinguessin el seu castell S’ha dit tradicionalment, sense provar-ho, que el castell era dels comtes de Cerdanya, atesa la seva importància estratègica Les notícies directes sobre el castro de Tolorivo són del segle XIV en endavant, quan el…

Situació Una de les dinou esteles discoidals localitzades a Ciutadilla, ara situades sobre els murs del fossar JM Miró L’església parroquial de Sant Miquel és situada al peu del castell, a la part més alta del poble Procedents de l’antic fossar parroquial es conserven al cementiri actual, situat a llevant del nucli urbà, sortint del poble, un conjunt d’esteles funeràries Mapa 33-15 389 Situació 31TCG451029 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior CPO-MLIR Història Cal esperar fins a mitjan segle XII per trobar la primera referència a l’església parroquial…

La història del castell de la Torre es vincula al conjunt de la Vall d’Àssua, que a la mort del comte Sunyer l’any 1011 és debat entre les dues branques de comtes rivals i que finalment, al segle XI, restarà definitivament en mans dels comtes de Pallars Sobirà Efectivament, el castell de la Torre consta entre la resta de castells de la vall en la venda feta entre el 1011 i el 1035 pel comte Ramon IV de Pallars Jussà al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà Però vers el 1088 el comte Ramon V de Pallars Jussà l’infeudà a Guit Ató d’Àssua, el qual es comprometia a reconèixer el domini eminent…

Situació Anvers i revers d’una de les dinou esteles funeràries procedents de l’antic cementiri parroquial d’aquesta església JM Miró L’església parroquial de Sant Cugat és al bell mig del poble d’Ivorra Mapa 34-14 361 Situació 31TCG668259 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història La primera referència de l’església de Sant Cugat data del 1055, any en què Guillem, bisbe d’Urgell, acudí al castell d’Ivorra, a precs dels sacerdots Gotmar i Ramon i de tots els fidels del lloc, per tal de consagrar-la Com a mostra del…

Situació Les ruïnes del castell de Burg formen una petita mota en el turó que corona el poble ECSA - J Bolòs El castell de Burg era situat sobre el poble actual, al cim d’un petit turonet, que gairebé sembla una mota, i que encara rep el nom de “lo Castell” Mapa 34-9182 Situació 31TCH579075 Des del poble de Burg, cal agafar el camí que passa pel costat dret de l’església i s’enfila per la vora d’unes cases i després fins a la mota natural, on hi ha les restes del castell JBM-JJBR Història La vila de Burg és coneguda des de l’any 1032 Burg, Farrera i Baén foren detinguts al segle XI pels…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis * , en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis, però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n…

El lloc de Pineda o Pineta , inicialment vinculat a Palafolls i a la seva parròquia de Sant Genís, és citat des del 948 en un precepte del rei Lluís que confirma les rendes del monestir de Sant Pere de Rodes Des del segle X el lloc figura com a adscrit al terme del castell de Montpalau, i la seva església és documentada des del 1079, quan fou consagrada per Berenguer Guifré, bisbe de Girona Des del 1246 consta com a sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda Durant els segles baix-medievals hi fou unida com a sufragània l’església de Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, coneguda…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n…

Situació Petita capella que corona el puig del seu nom, entre Vinçà i Rodés ECSA - A Roura L’església de Sant Pere de Bell-lloc corona el cim del puig del mateix nom uns 300 m, vora la riba dreta de la Tet, entre Vinçà i Rodés És una fita del paisatge en aquesta rodalia de l’extrem oriental del Conflent, i té una situació molt dominant El turó és a l’inici de l’engorjat del riu, on hi ha la resclosa de l’embassament de Vinçà Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 35” N - Long 2° 33’ 54” E Des de la carretera N-116, al coll de Sant Pere hi ha el camí que porta a la presa de Vinçà D’aquest camí en…